¿Hi hauria diners per al sincrotró?

La investigació pública que es realitza a Catalunya depèn en una part notable de la inversió estatal, començant pels plans anuals de ciència, el programa Ramón y Cajal i les beques per a joves investigadors, així com de les ajudes competitives que, també articulades a través de Madrid, aporten les institucions europees mitjançant el programa marc d'investigació i l'European Research Council. Així que, com assumeix el Llibre blanc de la transició nacional, una hipotètica independència obligaria la Generalitat a una quantiosa inversió addicional si volgués mantenir la competitivitat del sistema català de R+D.

La creació a partir del 2000 de la xarxa Cerca de la Generalitat, amb 44 centres científics de gestió molt moderna, i alguns de punters internacionalment, ha restat pes relatiu al Consell Superior d'Investigacions Científiques, però la institució segueix comptant a Catalunya amb 21 instituts, diversos també d'alt nivell, i uns 1.500 treballadors els sous dels quals procedeixen així mateix de Madrid. L'actual Govern ha manifestat la seva intenció que siguin absorbits per la xarxa Cerca en cas de secessió, però òbviament això suposaria una altra inversió important. Un cas particular són el sincrotró Alba i el Barcelona Supercomputing Center, les dues infraestructures científiques més grans d'Espanya, sufragades en almenys un 50% amb els pressupostos de l'Estat. Finalment, una secessió amenaçaria la feina de nombrosos investigadors catalans en institucions internacionals de las quals Espanya és sòcia, com el CERN, l'Observatori Europeu Austral i l'Agència Espacial Europea.