ONZÈ DIA DE CAMPANYA

El 'corralito' entra en escena

Estalvis. El Banc d'Espanya alerta que en una Catalunya independent hi hauria restriccions en la retirada d'efectiu. Por. El món econòmic s'ha incorporat tard a la carrera però no estalvia contundència en les seves declaracions

El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, ahir a Madrid.

El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, ahir a Madrid. / EFE / SERGIO BARRENECHEA

4
Es llegeix en minuts
OLGA GRAU / PABLO ALLENDESALAZAR

El poder financer i de l'Ibex 35 ha despertat de la seva letargia en la recta final del 27-S i ha entrat de ple en campanya amb un missatge que per uns és interpretat com el de la por i per altres com el de «la responsabilitat a les portes d'uns esdeveniments polítics extraordinaris que requereixen accions extraordinàries», segons descrivien ahir fonts d'una gran empresa de l'Ibex amb seu a Madrid.

Després que divendres el Santander, el BBVA, Bankia, CaixaBank, el Sabadell i el Popular realitzessin un comunicat conjunt de marcat caràcter polític, per primera vegada a la seva història, en què van alertar dels riscos de la independència de Catalunya i van deixar oberta la porta a marxar del territori català en cas de secessió, ahir va entrar en escena el Banc d'Espanya.

El governador de la institució, Luis María Linde, va advertir del «risc» de corralito en cas d'independència. Escenaris en què hi ha una «tensió greu», va argumentar en un acte d'Europa Press, poden derivar en aquest tipus de situacions de restricció en la retirada d'efectiu i moviment de capitals, sofertes en països llatinoamericans i recentment a Grècia.

Viabilitat sense interès

Amb tot, Linde va matisar que es tracta d'un «futurible altament improbable», donant a entendre que no creu que la separació es produeixi. Hi ha països europeus, va admetre, amb economies viables més petites que la catalana, però es tracta d'un plantejament «abstracte i una pregunta sense interès».

No es va tractar d'un pronunciament nou per la seva part. Des de fa més d'un any, Linde va advertint puntualment que una Catalunya independent deixaria de pertànyer a la UE i que, per tant, sortiria de l'euro: «És un procediment automàtic». Com a conseqüència, els bancs amb seu a Catalunya no tindrien accés al finançament del Banc Central Europeu (BCE), cosa que podria provocar el corralito. El discurs d'ahir de Linde tindrà continuació demà en la compareixença que té previst fer a la Comissió de Pressupostos del Senat. Davant dels grups polítics, desenvoluparà amb més detall la seva visió dels riscos que comporta el desafiament separatista.

L'amenaça del corralito va obtenir resposta política immediata. El presidentde la Generalitat i candidat per Junts pel Sí, Artur Mas, va qualificar l'actitud del Banc d'Espanya d'«immensament irresponsable, immoral i indecent». «No ens ho empassem», va dir el president sobre l'estratègia que va qualificar «de la por». I va demanar «formalment a tota la gent de Catalunya que no es deixi arrossegar per aquesta estratègia de la por, que només persegueix mantenir l'statu quo de tota la gent que té poder».

Mas va defensar que en una Catalunya independent les entitats financeres «es barallaran per ser-hi» perquè és un territori ric. Va ser un missatge més moderat que el d'altres companys de viatge del bloc sobiranista. Durant el cap de setmana passat, el líder de Junts pel Sí, Raül Romeva, va criticar els desnonaments i va secundar la CUP amb la frase «bon vent i banca nova», en referència a la dita de bon vent i barca nova. La també candidata de Junts pel Sí, Carme Forcadell, va demanar «que se'n vagin els bancs de les preferents, de les clàusules abusives i dels desnonaments», perquè «no es mereixen tenir els estalvis dels catalans».

Des del PSC, Miquel Iceta va reconèixer que l'escenari del corralito existeix, encara que «només en el supòsit d'una independència unilateral que ens situï fora de la llei i de la vigència dels tractats de la UE», un missatge que també van secundar els portaveus de PP i Ciutadans i fins i tot el candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell.

La irrupció del món econòmic en la campanya política s'ha produït tard, però de forma contundent, i segons fonts del món econòmic es registraran més manifestacions públiques els pròxims dies. Ahir, el president de Telefónica, César Alierta, va advertir els empresaris catalans dels perills que guanyi l'opció independentista: «Que cadascú faci els seus números, a veure si interessa seguir venent o no», va dir el primer executiu d'una de les principals empreses espanyoles. «¿Quina campanya de la por? És una campanya realista. Vull el millor per als catalans i el millor per als catalans és seguir a Espanya», va afirmar Alierta.

Fa menys d'una setmana el Cercle d'Economia va publicar un document també crític amb la independència. I en els últims dies s'han succeït casos d'empresaris, com el del president d'Almirall, Jorge Gallardo, o ahir el de Pronovias, Alberto Palatchi, que arenguen els seus treballadors amb comunicats o amb videoconferències per explicar les conseqüències de la victòria del bloc independentista i adverteixen que podrien traslladar les seves seus.

El Govern central no és aliè

Notícies relacionades

La seqüència d'intervencions del món empresarial en la campanya catalana està prenent una cadència semblant a la dels mítings programats més que a actes espontanis. Però, ¿hi ha una mà que dirigeix l'escena? «Els diners són porucs, però així que han començat a sortir els grans empresaris d'altres s'han pujat al carro», relatava ahir un directiu rellevant que citava el llibre La espiral del silencio, de la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Sosté que la societat amenaça amb l'aïllament els individus que expressen posicions contràries a les assumides com a majoritàries, de tal manera que el comportament del públic està influït per la percepció que es té del clima d'opinió dominant.

En qualsevol cas, fonts financeres asseguren que el Govern espanyol no és aliè al comunicat de la banca ni a les manifestacions fetes pel món econòmic. «El debat sobre les conseqüències de la independència de Catalunya s'hauria d'haver fet de forma assossegada i no en els últims cinc dies de campanya de forma precipitada i sota pressió», es lamenta un rellevant banquer.