Mas eleva els atacs a l'«statu quo» per la campanya «de la por»

Els tres tenors polítics de Junts pel Sí (el trident, segons els descriuen en algun míting) van dedicar ahir una roda de premsa íntegra a combatre el que ja han definit com la «campanya de la por», és a dir, les advertències del Govern d'Espanya, de dirigents de la UE, dels grans bancs, d'alguns líders internacionals, del Banc d'Espanya, així com d'organitzacions empresarials, sobre els efectes d'una declaració unilateral d'independència.

Que Oriol Junqueras respongui amb contundència a aquests poders o fins i tot que ho faci també l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva, no és una sorpresa. Que Artur Mas faci quatre dies que clama contra el «statu quo» i acusant aquests poders de tractar de «tontets» els catalans, és més significatiu. En resposta a les declaracions del president del Banc d'Espanya, Luis María Linde, Mas va insinuar la possibilitat que Catalunya no assumeixi la seva part del deute en cas que no s'arribi a un acord. «No hi ha més remei que posar-se d'acord. El preu de no posar-se d'acord és impagable, d'entrada per a Espanya. Espanya no podria suportar un no acord», va afirmar.

Al DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) de Junts pel Sí, la por a les turbulències d'una secessió no pactada està en el número 1 de la columna de les Amenaces. Davant d'això la recepta segueix passant per mirar d'oferir seguretat i també poesia. «Convicció, seguretat i esperança», en paraules de Mas. El president, de forma solemne, va demanar ahir «formalment a tota la gent de Catalunya que no es deixin arrossegar per aquesta estratègia de la por que només persegueix mantenir l'statu quo de tota la gent que tenen poder i no volen perdre ni cadires ni poder». I va exigir als poders econòmics que siguin «neutrals» davant les eleccions. Ho va afirmar pocs dies després de celebrar el pronunciament de les cambres de comerç i de 15 patronals a favor del dret a decidir a Barcelona.

Notícies relacionades

Espadaler crida a formar un Govern amb forces "no rupturistes" per negociar amb Madrid

Arrimadas: "Espadaler arriba tard. Fa dos mesos encara construïa estructures d'Estat"

LES DIFERÈNCIES INTERNES / Un cop dit això, va admetre diferències internes a l'hora de respondre als bancs. Hi va treure ferro anomenant-ho «modulació d'un míting», la que va portar Carme Forcadell i Romeva a obrir la porta de sortida als bancs de Catalunya: «En el que estem d'acord tots és a l'hora de pensar que l'economia catalana és potent, interessant per a tots els sectors econòmics ¿De debò se n'anirà el Banco Santander, de la primer economia d'Espanya? ¿Se n'anirà el Popular, el BBVA, que acaba de comprar Catalunya Bank?» Mas va obviar les referències crítiques que Junqueras, Romeva o Forcadell han llançat a aquestes entitats per la seva responsabilitat en la crisi, en els desnonaments o en la venda de les preferents. Junqueras va prendre la paraula per subratllar que si algun d'aquests bancs se'n va, un altre d'estranger ocuparà el seu lloc.

Romeva també va denunciar la campanya de la por davant els «arguments i raons» de la seva llista. El que sí que va reconèixer són discrepàncies amb CDC en assumptes com Barcelona World, la política agrícola o el mercat laboral. «Malgrat totes aquestes diferències que són evidents hi ha un tràmit que hem de fer junts, una part del procés: dotar-nos de les eines» d'un Estat.