Iceta i Díaz defensen la igualtat de drets entre comunitats

Ni nació, ni reforma de la Constitució ni Estat federal. El candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, i la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, van deixar per a un altre moment els punts del programa del PSC en què els costarà més temps posar-se d'acord. En el desembarcament de la dirigent socialista en la campanya catalana tots dos es van centrar en el punt on els seus discursos s'interseccionen, on poden arribar a coincidir: la reclamació d'un tracte més just per a Catalunya i la defensa que les singularitats territorials no comportin privilegis en matèria de drets.

Sense esmentar explícitament la reforma federal (sí el seu contingut, resumit de manera clara per Iceta: «que els catalans es vegin en la Constitució, que quedi clar qui fa què i el tema dels diners») i recollint el guant de Díaz, el candidat va insinuar que la presidenta andalusa té documents que plantegen un finançament autonòmic que comporti calcular el preu dels serveis socials per habitant i repartir-lo entre les comunitats en funció de la seva població. «Que no hi hagi diferències entre espanyols en l'accés a serveis bàsics com la salut», va reclamar Iceta, un argument que encaixa en el discurs del socialisme andalús (i que legitimaria un increment dels recursos que actualment rep Catalunya en sanitat o educació).

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

MESURANT LES PARAULES / Abans de l'acte de Mataró, la presidenta andalusa en va compartir un altre a Sant Boi, acabada de baixar de l'avió, amb Carme Chacón. Si en el primer temps, sense preescalfament de campanya, Díaz ni tan sols va esmentar Pedro Sánchez ni Miquel Iceta, en el segon va solucionar el primer amb una breu al·lusió i el segon amb elogis encesos «al millor candidat i el millor president que pot tenir Catalunya». A Sant Boi, la presidenta es va embrancar en una arriscada comparació entre l'actitud dels que van ser perseguits pel franquisme i ara qüestionen la doble identitat catalana i espanyola que va intentar matisar a Mataró per evitar que se la «malinterpreti». I la va deixar així: «És riquesa poder-se dir Pau i Pablo, poder dir 't'estimo' o 'te amo'. Fa una estona he dit que eren homes estrets de ment els que en un moment determinat de la història i per la força van prohibir part d'aquesta riquesa, que era la vostra llengua, de què us sentiu perfectament orgullosos, per això ara no puc entendre que es pretengui perdre part d'aquesta riquesa, que no es pugui dir Pau i Pablo, 't'estimo' i 'te amo'».

En la seva intervenció, Díaz també va proclamar que no és nacionalista, sinó socialista: «Crec en la igualtat, la meva pàtria és l'educació pública de qualitat per a tothom, visquin on visquin, la universitat, la sanitat pública, la defensa dels recursos per a la dependència».