El 'comando Margallo'

LSSRqasteroide Independència es dirigeix cap al planeta Terra. Després d'haver desatès durant anys les advertències dels experts més sagaços -així sol passar també a les pel·lícules de catàstrofes-, les autoritats han decidit finalment prendre's seriosament l'amenaça. Però potser ja és tard. Un comitè d'astrofísics ha determinat que l'impacte tindrà lloc el dia 27 de setembre i que es localitzarà al nord-est de la península Ibèrica, encara que la comunitat científica no s'acaba de posar d'acord sobre si es produirà o no finalment la col·lisió, ni sobre les seves possibles conseqüències.

El president Mariano Rajoy ha fracassat en el seu intent de reconduir el rumb de l'asteroide amb el poder demiúrgic de la seva impassibilitat (igual que va fracassar el rei Canut II de Dinamarca quan es va plantar davant del mar del Nord i li va ordenar que no enviés més marees), i ara l'Estat espanyol ha entrat en fase d'alerta Defcon 2 i ha començat a mobilitzar tots els efectius disponibles.

El Ministeri d'Hisenda adverteix sobre la «inviabilitat» financera dels «bons porqueria» de la Catalunya independent. El ministre de Justícia no descarta un procés penal contra Artur Mas. En algunes parròquies, atenent a la crida feta pel cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, grups de catòlics resen per la unitat d'Espanya. I la direcció de RTVE convida els seus treballadors a jurar la bandera.

Pandemònium constitucional

En aquest clima de pandemònium constitucional, l'Executiu ha posat el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, al capdvant de la missió governamental cridada a desactivar l'amenaça secessionista. Més enllà del debat obert sobre la conveniència que sigui el responsable de la diplomàcia espanyola qui oficiï d'interlocutor amb els representants del que avui encara és una comunitat autònoma, Margallo és l'elegit. El rescatador. El Bruce Willis que ha d'impedir l'Harmagedon català.

I l'home s'hi ha posat. El primer repte que se li va plantejar ahir va ser alliberar Mariano Rajoy del laberint dialèctic en què va quedar atrapat dimarts, quan el periodista d'Onda Cero Carlos Alsina li va recordar que, segons l'article 11.2 de la Constitució, ni fins i tot en cas de secessió els ciutadans de Catalunya quedarien desposseïts de la nacionalitat espanyola (ni, per tant, de l'europea). Obligat a salvar la cara al seu atribolat cap sense disposar de munició jurídica per fer-ho, el titular d'Exteriors va tenir un èxit només relatiu en el que, al capdavall, es presentava  com una missió impossible. «Si s'aspira a una república independent de set milions i mig de persones, és absurd que tots tinguin la nacionalitat espanyola. Si un se'n va, se'n va», va sentenciar.

Atur del 37%

Els arguments del ministre van millorar a la nit (això de la nit és una llicència, ja que el programa es va gravar al migdia), en el debat que el va enfrontar amb el president d'ERC i número cinc de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, al plató de 8TV. El titular d'Exteriors, puny de ferro en guant de seda, va alternar les advertències sobre les conseqüències econòmiques que tindria l'efecte frontera derivat de la independència (va profetitzar una taxa d'atur del 37%, a més d'un corralito financer i la fuga de dipòsits) amb les declaracions d'amor a Catalunya («a mi el que m'agradaria és catalanitzar Espanya»). I va deixar caure una declaració d'intencions rellevant: «Que ningú es pensi que votant pel sí tindrà després una posició negociadora més bona, perquè no és cert».

Junqueras, convertit per un dia en el paladí de tot el sobiranisme («a nation turns its lonely eyes to you», cantaven Simon & Garfunkel), va retreure a Margallo que no aportés «arguments propositius» i va defensar les seves posicions amb entusiasme, apel·lant a la jurisprudència internacional, a sant Agustí i, sobretot, a l'optimisme de la voluntat.

Notícies relacionades

Mas diu que la secessió sense pacte seria un «suïcidi» per a Espanya

González equipara la Catalunya de Mas amb la Veneçuela de Maduro

La pitjor decisió del ministre en tot el debat va ser exhibir una carta que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, havia enviat com a resposta a una pregunta de l'eurodiputat del PP Santiago Fisas sobre quina seria la reacció de Brussel·les davant d'una declaració unilateral d'independència del Parlament de Catalunya. Després que s'hagués gravat el debat, la CE va admetre que la versió en castellà de la missiva havia sigut manipulada i se li havia afegit un paràgraf que no apareixia en el text original, en anglès, i que assegurava que «la determinació del territori d'un Estat membre està únicament establerta pel Dret constitucional nacional i no per una decisió d'un Parlament autonòmic contrària a la Constitució d'aquest Estat». La Comissió es va limitar a aclarir que «la resposta a la pregunta és la de la versió en anglès» i va atribuir el paràgraf fantasma a l'«error» d'un funcionari. El que no va precisar és al servei de quina administració treballa el funcionari grafòman.

La Generalitat ha demanat una investigació. Al comando Margallo se li acumula la feina.