El 'sí' venç però no hi arriba

Els catalans han entès la transcendència d’aquestes eleccions i, tot i que legalment són unes autonòmiques, han votat como si fos un plebiscit sobre la independència. La participació rècord (77,3%), superant en 10 punts la del 2012, quan ja va ser històrica, mostra que aquests comicis realment han sigut els més importants de les últimes tres dècades.

Junts pel Sí no ha aconseguit la majoria absoluta perquè es queda amb 62 diputats, que sumats als 10 de la CUP, fan que a Catalunya s’hi imposi una majoria independentista. Però la victòria és en escons (72) no en vots (47,8%). Conclusió: Mas guanya les eleccions però no el plebiscit. Ell mateix i també la CUP van assegurar que si no s’obtenia una majoria en sufragis el procés s’alentia i, per tant, la declaració unilateral d’independència (DUI) s’allunya en el calendari. I una altra dada important: el líder de CDC no té garantida la reelecció com a  president perquè la CUP ha insistit que no li donarà suport, i encara que s’abstingués en la segona votació, Mas no podria ser elegit. És a dir, que és molt probable que s’hagi de buscar un candidat de consens. Serà un dels dubtes que s’hauran de resoldre les setmanes vinents. De moment, ahir, entre crits d’«independència» i «un sol poble», va comparèixer al costat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva –amb abraçada inclosa–. Mas va assegurar que Junts pel Sí no afluixarà i complirà «amb el mandat democràtic» que entén que li dóna aquest resultat. I caldrà negociar (o intentar-ho) amb l’Executiu central, un dels derrotats d’aquest 27-S. Perquè el PP ha fracassat en la seva estratègia respecte a Catalunya. No tan sols en la d’aquests últims 15 dies sinó durant tota la legislatura. Queda clar que el vot contrari a la secessió no és un vot a favor de l’immobilisme. ¿Com gestionarà Rajoy, si és que pot fer-ho, el resultat després de perdre vuit diputats? I en clau interna, ¿com processaran els diferents sectors del PP aquest resultat?

Por no és immobilisme

El vot de la por ha pogut funcionar, però el que ha fracassat és l’immobilisme de Rajoy. I Ciutadans, amb un discurs menys amable (i sent un partit verge en la gestió), passa de ser la sisena força del Parlament a la segona i per tant Inés Arrimadas es converteix en la cap de l’oposició (la primera vegada que una dona ocupa aquest càrrec).

La campanya, protagonitzada pel seu líder, Albert Rivera, es va basar a no cometre errors i a confiar que capitalitzarien el malestar acumulat amb el PP i els errors que els populars han comès aquestes dues setmanes. I així ha sigut. Segona força, això sí, a 37 diputats de Junts pel Sí.

Les paradoxes de la política fan que el PSC, tot i perdre quatre escons, pugui considerar el seu resultat com una victòria. La campanya fresca de Miquel Iceta, un històric del partit que per primera vegada afrontava el repte de ser el cap de llista, ha funcionat. Els socialistes es mantenen com a tercera força i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, pot explotar el resultat com un senyal positiu per a la seva estratègia en les generals.

Notícies relacionades

Eleccions catalanes del 27-S, en directe

La premsa internacional destaca la victòria de l'independentisme en les eleccions catalanes

En canvi, al front de l’esquerra el gran perdedor és Catalunya Sí que es Pot. Els seus temors s’han complert, i els esforços del seu cap de llista, Lluís Rabell, i el desembarcament de dirigents de Podem, començant per Pablo Iglesias, no han servit de res, ja que han perdut dos escons. De ben segur que els dirigents d’Iniciativa hauran de reflexionar sobre aquesta operació. La marca ICV s’ha diluït a canvi de no guanyar més presència. El seu director de campanya, Marc Rius, atribuïa el mal resultat a la «polarització» de la campanya. En tot cas, el resultat és, a més a més, un toc d’atenció per a Podem de cara a les generals.

Les eleccions han servit per dilucidar un dels dubtes que les enquestes no van acabar d’aclarir: Unió, que per primera vegada concorria sola a unes autonòmiques, finalment no ha aconseguit representació. El cap de llista, Ramon Espadaler, no va obtenir ni el 3% dels vots a la seva ciutat, Vic. La pregunta és si Josep AntoniDuran Lleida manté la seva intenció de presentar-se a les generals. Un altre dubte per resoldre. Només un més dels interrogants.