Escac a Mas

Si avui s'hagués de votar la investidura d'Artur Mas, no sortiria elegit president. I si demà es repetís la votació, malgrat que només necessitaria una majoria simple, tampoc obtindria els suports necessaris. La seva reelecció depèn d'un vot, però no el té perquè qui l'hi podria donar, la CUP, ja el va avisar en campanya que no comptessin amb ells perquè tornés a accedir a la presidència. L'hi van dir abans i ho van repetir ahir. La més explícita va ser la número dos de la candidatura anticapitalista, Anna Gabriel: «No ha canviat res de la campanya. No investirem Artur Mas, perquè el procés no és ell».

La CUP vol que el cap de l'Executiu català sigui una persona de «consens» i que no tingui res a veure amb «retallades, corrupció i privatitzacions».

Coherència

Si una cosa ha demostrat la CUP en el seu pas pel Parlament és que el seu suport al procés independentista no és incompatible amb la defensa d'un programa social que no tenia res a veure amb el del Govern de CiU (en aquell moment la federació encara no s'havia divorciat). David Fernàndez va abraçar Mas per celebrar l'èxit de participació en la consulta del 9-N de la mateixa manera que va posar contra les cordes CDC en la comissió sobre el frau fiscal i la corrupció que ell mateix va presidir. Encara que aquesta vegada, l'equilibri és més complicat ja que es tracta d'afrontar amb una mínima estabilitat els pròxims 18 mesos, segons el full de ruta ratificat ahir per Junts pel Sí. I això inclou, a més d'intentar construir les estructures d'Estat, aprovar uns pressupostos o gestionar la sanitat i l'educació des de punts de vista que en alguns casos són antagònics. «Abans prefereixo eleccions que sacrificar Mas», asseverava ahir un membre de l'actual Govern en funcions després de la reunió vespertina de la cúpula convergent.

Un altre representant de la cúpula de CDC apel·lava a la generositat de la CUP per intentar arribar a acords, sempre que no estigui en qüestió la figura de Mas: «Ens vam presentar deixant molt clar que la persona que aspirava a la presidència de la Generalitat era el senyor Mas. Ens vam asseure a la taula des d'aquesta perspectiva molt concreta, i a partir d'aquí ens hem de poder posar d'acord».

Amb aquest panorama, ¿qui pot ser president de la Generalitat? Es pressuposa que Convergència, si se sacrifiqués Mas, no acceptaria que el seu substitut fos d'una altra força i, entre les seves files, tampoc hi ha tants noms que puguin satisfer les exigències de la CUP. Antonio Baños va reptar els convergents a posar noms sobre la taula: «La nostra línia vermella és que no reconeixerem ni treballarem amb retalladors ni corruptes. Si a CDC troben una persona lliure d'aquestes plagues, endavant».

Un dels noms que apareix a les quinieles és l'exconsellera de Be-

nestar i Família Neus Munté. Va assumir aquesta cartera el 2012 i després de la sortida d'Unió de l'Executiu va ser nomenada vicepresidenta del Govern. A favor seu juga que la seva gestió no ha sigut controvertida i el seu carnet de la UGT la converteix en un dels perfils més d'esquerres de Convergència.

I mentrestant, ¿què farà ERC? De moment, públicament insisteix, igual que el cap de la llista conjunta, Raül Romeva, que el seu candidat a la presidència és Mas. Però això és ara, quan ni tan sols s'han iniciat les negociacions amb la CUP. En el pacte per crear Junts pel Sí es va fixar que la presidència de la Generalitat seria per a Convergència, la vicepresidència per a Esquerra i el Gabinet es configuraria amb sis conselleries per a CDC i quatre per als republicans. La presidència del Parlament correspondria als republicans.

Interpretacions

El termini per investir el nou president de la Generalitat s'acaba la primera quinzena de gener. O sigui, que hi ha temps per negociar i, si el termini acaba durant tant, fins i tot ja es podria saber el resultat dels comicis generals (una altra cosa és qui acabi ostentant la presidència). El que queda clar és que, abans de les legislatives, no es bellugarà res a Madrid, com va deixar ben clar ahir el president del Govern, Mariano Rajoy.

Les executives dels diferents partits van analitzar ahir el resultat electoral. Entre els populars catalans comencen a sentir-se veus crítiques amb la campanya, això sí, en privat. Critiquen l'estratègia de Rajoy i el paper jugat per Xavier García-Albiol. Però entre això i que, tractant-se del PP, s'opti per un canvi d'estratègia n'hi ha un bon tros.

Una altra de les perdedores, la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, per fi va reconèixer que el nom de la llista, nou i llarg, tampoc ajudava a guanyar vots. És el que el dirigent de Podem Íñigo Errejón va definir com «una sopa de lletres». «I l'agregació de partits és una fórmula que no funciona», va afegir.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

I el PSC, tot i ser al bàndol dels perdedors, va qualificar de «raonable» el resultat, segons l'expressió utilitzada pel seu primer secretari i candidat, Miquel Iceta. Per descomptat, perdre quatre diputats mai havia sigut tan reconfortant per a un partit. Així ho interpreten també al PSOE, que ahir es va llançar a oferir a Convergència un Govern «transversal» per evitar que CDC depengui de la CUP i deixi de ser un partit independentista. Sorprèn que l'oferta es fes pública a Madrid, a través del líder del PSOE i no en la roda de premsa que va oferir Iceta.

Com a la vida, sempre hi ha algú que està pitjor, i aquest és sens dubte el cas d'Unió, que s'ha convertit en una força extraparlamentària. Els democristians creuen que la seva campanya, basada en el discurs del seny, va ser encertada i van intentar tranquil·litzar els seus 102.870 votants tot assegurant que Josep Antoni Duran Lleida serà el candidat en les pròximes generals. Duran no es dóna per rendit, però si no aconseguís retenir el seu escó a Madrid seria ja un fracàs personal.