La CUP diu que en cap cas investirà el líder de Convergència

El camí d'Artur Mas a la reelecció com a president s'ha fet costerut com si fos un dels mítics cols del Tour de França. La pèrdua del 63è escó de la coalició en favor de Sí que es Pot, ja avançat l'escrutini en el 90%, va trencar l'alquímia aritmètica que podia conduir Mas al Palau de la Generalitat sense que la CUP votés a favor del líder del CDC, simplement abstenint-se. Aquests 62 escons suposen un menys dels que sumen Ciutadans, PSC, Sí que es Pot i el PP. Per tant, es necessitarien dos vots favorables del partit assembleari, com a mínim, per investir Mas, encara que la resta s'abstinguin. I la CUP va ser contundent:  «No investirem Artur Mas perquè el procés no és ell», va dir la diputada electa Anna Gabriel.

Tant Gabriel com Antonio Baños, cap de cartell, van respondre amb certa contrarietat, perquè cansen, segons ells, les preguntes dels mitjans: «Ho hem anat dient durant tota la campanya. No investirem Mas». Per Baños, «les eleccions de diumenge van sancionar el final de l'autonomisme i van donar pas a la sobirania del Parlament, i s'ha de visualitzar aquesta nova etapa amb un president que no pugui ser relacionat ni amb les retallades, ni amb la corrupció, ni amb les privatitzacions». Cosa que exclou l'ara president en funcions, segons Baños.

Anna Gabriel va recordar que l'acord entre Convergència i ERC perquè Mas renovi com a president de la Generalitat «no obliga la CUP». «No som fetitxistes d'Artur Mas», va asseverar Gabriel.

¿SENSE CDC? / ¿Això significa que també s'ha d'excloure tot aquell que estigui relacionat amb CDC? No, va reposar el successor de David Fernàndez, sempre que es trobi un perfil convergent sense màcula en aquestes dues sensibles matèries per a la CUP. Per Baños, «és injust per a tota la gent que s'ha expressat en termes clarament independentistes parlar només de si Mas ha de ser el president».

La CUP també intentarà introduir nous costums, per exemple, a les cimeres entre partits, que en els últims temps s'han caracteritzat per atraure l'atenció dels mitjans. Segons Gabriel, la seva força no té «la intenció de convertir les converses en un xou mediàtic com va passar amb el 9-N».

Una altra de les condicions que la CUP ha posat sobre la taula és l'aprovació d'un pla de xoc contra la pobresa, cavall de batalla en la seva campanya electoral. Per aconseguir-ho ja han emplaçat Junts pel Sí i Sí que es Pot a abordar la qüestió.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

No és aquesta l'única via de diàleg que la CUP pretén crear amb la coalició de Podem-ICV. Segons va detallar Baños, el fet de no haver aconseguit el 50% del vot, és a dir, al «no haver-se guanyat el plebiscit» obliga la força assembleària a renunciar a la declaració unilateral d'independència. «Sense un mandat clar hi ha coses que no es poden fer i ara queden coses per portar a terme igual de trencadores, com posar en marxa un procés de transformació constituent», va dir el diputat electe, cosa per a la qual compta amb Sí que es Pot.

Gràcies a aquest «procés constituent», va rematar, es podria veure «cap on es decanten» els vots rebuts per la llista de Lluís Rabell, en al·lusió a la possibilitat que alguns dels seus diputats siguin partidaris de la independència.