Una participació de rècord que es reparteix entre els dos blocs

Els pronòstics sobre una participació històrica es van complir. Les eleccions d'ahir van ser les eleccions al Parlament que van registrar menys abstenció. Un 77,46% del cens electoral va exercir el seu dret de vot, que suposa 9,7% punts més que els anteriors comicis, els del 2012, que fins ara, amb una abstenció del 32,24%, sustentaven el rècord de participació en unes autonòmiques. El que no es va complir és la previsió que afirmava que més participació beneficiava clarament el vot del bloc del no. Els 2.022.096 vots i 63 escons (amb el 97% escrutat) que sumen els partits no independentistes i els 1.916.474 vots i 72 escons que surten d'ajuntar els sufragis de Junts pel sí i de la CUP, els partits favorables a la independència, evidencien que l'augment dels votants que van anar a les urnes es va repartir entre els dos blocs.

Una participació, la del 77,46%,  que és una participació molt alta per a uns comicis autonòmics que sempre s'han mogut en una forquilla d'entre el 54% i el 64%, a excepció dels de l'any 2012, que ja comptaven amb la mobilització independentista en marxa i van arribar al 67,76%. I que és una participació que col·loca les eleccions d'ahir en un percentatge similar al de les legislatives, tradicionalment amb més disposició d'una part de l'electorat català a mobilitzar-se. Així, la convocatòria d'ahir és la que va registrar una participació més elevada, a excepció de dues legislatives històriques: les del 1977, les primeres eleccions lliures de la democràcia, en les quals van votar el 79,3% de l'electorat català, i les del 1982, els comicis que van portar al poder els socialistes per primera vegada des de la guerra civil i que van sumar un 80,7% de participació. Són dades que reafirmen el caràcter extraordinari de les eleccions d'ahir,  que evidencien que l'electorat va actuar en clau plebiscitària i que constaten que les crides a la mobilització per part de tots els partits han funcionat.

Notícies relacionades

JxSí s'aferra a la majoria en escons i ofereix diàleg

La premsa internacional destaca la victòria de l'independentisme en les eleccions catalanes

VOT PER CORREU / L'increment del vot s'ha donat a les quatre circumscripcions i a totes les comarques. El diferencial més gran entre les eleccions del 2012 i les actuals l' exhibeix Tarrago-na amb un augment de 10,8 punts, a l'altra banda hi ha Girona, amb una pujada de 8,6 punts. Mentre que a Barcelona augmenta 9,6 punts i a Lleida, 10. Un creixement del vot que es dóna tant en comarques tradicionalment poc favorables a l'independentisme, com el Baix Llobregat i el Barcelonès, amb un augment de 8,9 i 6,8 punts, respectivament; com en comarques amb més predisposició a les tesis sobiranistes: el Berguedà i Osona, per esmentar-ne algunes, van pujar 6,7 i 5,32 punts. Comportament que també s'ha donat a les poblacions on l'increment s'ha viscut de la mateixa manera independentment del color del govern municipal. Hi ha, per exemple, els 9,64 punts que ha pujat Sant Adrià de Besòs, amb un govern socialista, i els 6,48 de Berga on l'alcaldia està en mans de la CUP.

I una pujada que també ha protagonitzat el vot per correu: ha experimentat un increment del 56% respecte de les eleccions celebrades l'any 2012.