President imputat

«Mas serà imputat després del 27-S». Aquest era el titular en portada a cinc columnes que va publicar La Razón dissabte, en plena jornada de reflexió. I així ha sigut. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar ahir la providència per la qual crida a declarar en qualitat d'imputats el president de la Generalitat en funcions, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i laconsellerad'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, per haver convocat la consulta del 9-N. El tribunal va prendre la decisió després de rebre diverses querelles, una de les quals va ser de la Fiscalia Superior de Catalunya -per ordre de la Fiscalia General de l'Estat-, que acusava els tres alts càrrecs d'haver desobeït «obertament» el Tribunal Constitucional.

Per si encara algú dubtava que la separació de poders és una entelèquia, sàpiguen que Alfonso Guerra tenia raó quan fa 30 anys va dir que Montesquieu havia mort. Va ser quan el PSOE va aprofitar la majoria parlamentària que posseïa per reformar la llei del Poder Judicial. Han passat els anys, s'han succeït els governs i les reformes judicials, però la teoria del filòsof francès no es va desenterrar.

Risc d'inhabilitació

Com a prova, les declaracions que va fer ahir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, explicant que el TSJC no s'havia pronunciat abans sobre la imputació dels tres polítics catalans per no interferir en la campanya electoral: «S'ha volgut precisament tenir cura de no barrejar els temps judicials amb els temps polítics, i una vegada que ha finalitzat el procés electoral continua el judicial com per una altra part és lògic i raonable». S'hi podria afegir que, segons la seva teoria, Montesquieu va explicar que no hi ha llibertat si el poder judicial no està separat del legislatiu ni de l'executiu. El recordatori ve a tomb perquè a la imputació de Mas s'ha de sumar que avui entra en vigor la nova llei de seguretat nacional, redactada amb l'ambigüitat suficient perquè el Govern pugui declarar per decret l'estat de «crisi nacional» en casos, per exemple, com el d'una proclamació d'independència de Catalunya.

Hi haurà qui interpretarà que es tracta de moviments que ja s'emmarquen en la precampanya de les eleccions generals, però tot i així, i des del respecte a les decisions judicials, costa d'entendre la maniobra. Si Mas fos condemnat, seria inhabilitat per ocupar un càrrec polític i això, a ulls de centenars de milers de catalans -fins i tot entre aquells que no l'han votat-, el convertiria en un heroi. Casualitat o no, l'encara president haurà de prestar declaració el 15 d'octubre, un data que coincideix amb el 75 aniversari de l'afusellament de l'expresident Lluís Companys, elpresident màrtir, per part del franquisme (un assassinat pel qual encara ningú ha demanat perdó). Per cert, una vegada més, l'exsecretari de comunicació del Govern d'Aznar Miguel Ángel Rodríguez no va saber comptar fins a tres abans de tuitejar que «el president de la Generalitat és feliç perquè ja té allò que és més semblant a un afusellament: Que bonic». Posin-hi, vostès, els qualificatius que considerin.

Les respostes

El Govern interpreta la decisió del TSJC com un «judici polític». La vicepresidenta, Neus Munté, va titllar d'autèntica anomalia democràtica» que algú pugui querellar-se contra qui va posar les urnes perquè la gent opinés sobre el futur de Catalunya.

Per la seva part, el PSC va titllar d'«error» la decisió judicial i va avisar que no ajuda gens al diàleg. En canvi, Ciutadans es va limitar a assenyalar que «qualsevol espanyol està sotmès a l'Estat de dret, es digui Albert Rivera o Artur Mas».

Notícies relacionades

ICV avança el seu congrés per renovar la cúpula després de les generals

C's remet al bloc del 'no' 10 propostes per forjar aliances

Una de les preguntes que van sorgir ahir després de conèixer-se la imputació del president és quina seria la reacció de la CUP, més enllà de denunciar la «guerra bruta» de l'Estat, i si podria condicionar la seva decisió de no facilitar-li la reelecció en el càrrec. La resposta la va donar el cap de llista i diputat electe, Antonio Baños, que en una entrevista a La Sexta va deixar clar que una cosa no té a veure amb l'altra i que, per tant, no han canviat d'opinió. «Nosaltres, el que diem en campanya ho complim. Els nostres lemes són promeses».

La CUP insisteix que Mas «representa les retallades i la corrupció». Això no està renyit, subratlla, amb la «defensa absoluta de les institucions catalanes» per part del partit independentista i anticapitalista, ni amb la seva «solidaritat» amb els tres imputats pel 9-N.