València, 20 anys després

Han passat 34 anys des que, el 9 d'octubre del 1979, el tot just escollit alcalde socialista Ricard Pérez Casado va haver de sortir escortat després de ser agredit per un grup d'ultradretans durant la celebració a València del Dia del País Valencià. No obstant, l'ombra d'aquell succés ha tornat a planar en vigílies de la primera diada presidida per un govern d'esquerres, després d'aquella Batalla de València que, avivant el fantasma de l'anticatalanisme, va servir perquè el PP es mantingués dues dècades a la Generalitat Valenciana i 24 anys a l'ajuntament de la capital.

Ara, com llavors Pérez Casado, el nou alcalde, Joan Ribó, compta amb un ampli suport social -l'últim CIS el situa com l'únic líder polític aprovat de la ciutat-, però una enorme pintada acusant-lo de «traïdor» al costat de simbologia d'extrema dreta i les paraules Stop catalanisme apareguda aquesta setmana va provar de ressuscitar la polèmica. «No entelaran la festa», va declarar Ribó que, malgrat denunciar l'incident, va treure importància a l'assumpte atribuint-ho a «grups minoritaris».

 

Actualment no hi ha «base social» per repetir aquella batalla, diu Vicent Flor, sociòleg i professor de la Universitat de València i autor de llibres com Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, que creu que «la dreta valenciana de sempre», amb «determinats mitjans de la dreta», sí que ho està «intentant» perquè «pensen que el poder els correspon». «Són capaços de mobilitzar gent per recrear un clima de violència simbòlica, però tenim una societat més alfabetitzada i és més difícil que cali un discurs absolutament fora de la realitat», assegura Flor.

Però, ¿la festa experimentarà un canvi radical? A grans trets es podria dir que no; els actes es limiten a obertures de les institucions a les visites dels ciutadans (com ja va fer Ribó amb l'ajuntament), i a algunes cites culturals. Encara que si s'hi entra al detall, les novetats van carregades d'intenció, perquè els artistes que actuen tenen un marcat caràcter valencianista, signe que els va valer el veto d'un PP que apostava per espanyolitzar l'efemèride. Un fet que contrasta, a més a més, amb l'altra novetat: la decisió del president Ximo Puig de fer de la festa una reivindicació de l'autogovern i d'un canvi en el model de finançament autonòmic; una cosa per a la qual ha aconseguit unir tots els grups de Les Corts, així com la patronal, sindicats i universitats públiques en un manifest.

Per la seva part, Ribó ha recuperat el caràcter laic de l'anomenada processó cívica. Per primera vegada després de 24 anys de mandat de Rita Barberá, la senyera no entrarà per ser beneïda a la catedral de València durant la missa que va instaurar el PP. Ni l'alcalde ni els regidors del seu equip de govern -Compromís, socialistes i València en Comú- participaran en l'eucaristia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

QUEIXES DE L'ARQUEBISBE / L'arquebisbe Antonio Cañizares, els populars, Ciutadans i l'entitat blavera Lo Rat Penat han posat el crit al cel i Cañizares -que just abans de les últimes eleccions catalanes va convocar una vigília per la unitat d'Espanya- celebrarà igualment la missa, ficant a la Seu una bandera propietat de Lo Rat Penat. Un altre canvi que no ha agradat a la dreta és la substitució de l'himne d'Espanya per la Marxa de la ciutat quan la senyera és baixada de l'ajuntament per començar la desfilada.

Davant de tot plegat, Isabel Bonig, presidenta del nou PP de la comunitat, va insistir a avivar el foc anticatalanista -«estan amb el Madrid ens roba»; «prefereixen ser catalans de segona», va repetir-, però al davant s'ha trobat una Generalitat i un ajuntament que no han volgut caure en la provocació. Demà es veurà si efectivament el PP es queda sol.