PSOE i PP intenten parar les seves rebel·lions contra la quota basca

La cíclica rebel·lió contra la quota basca ha tornat. Sobretot de la mà del PSOE, amb els presidents del País Valencià i d’Andalusia parlant de «modular» un instrument que «produeix asimetries». Però també del PP: els Executius conservadors de Múrcia i Castella i Lleó s’han sumat a diverses autonomies socialistes per criticar el càlcul en els informes que han remès recentment al Ministeri d’Hisenda.

Dos mesos abans de les eleccions generals del 20 de desembre vinent, amb el PSOE i el PP exposant-se a un mal resultat a Euskadi i els socialistes confiant en el PNB com a potencial aliat per tornar a la Moncloa, la reivindicació és arriscada. Les direccions dels dos partits majoritaris van tractar ahir d’aplacar les crítiques dels seus dirigents territorials, que els nacionalistes bascos ja consideren una «campanya organitzada» per «deslegitimar» el concert.

Tot i això, el que està en qüestió no és el concert, que és el règim econòmic i fiscal propi d’Euskadi, recollit a la Constitució. El que diversos barons socialistes i populars advoquen per canviar és la quota, l’aportació anual que realitza el País Basc a l’Estat en concepte de despeses generals que aquest assumeix per les competències no transferides, com ara Defensa, infraestructures i representació exterior.

LES «DEFICIÈNCIES» 

«Els socialistes se senten a gust i còmodes amb el concert i la quota bascos», va assenyalar a Astúries el líder i candidat del PSOE a la Moncloa, Pedro Sánchez, per qui «l’autèntic debat està a actualitzar el sistema de finançament autonòmic», cosa que també el president del Govern, Mariano Rajoy, vol canviar en el primer semestre del 2016 si aconsegueix mantenir-se en el poder. «El gran avantatge del PSOE és que ho té escrit. El 6 de juliol del 2013 es va aprovar una declaració en què es planteja el nostre model constitucional. S’hi reconeixen dues coses que no estan posades en qüestió: el concert i la quota bascos», va concloure Sánchez, en referència a la coneguda com a Declaració de Granada, en què els socialistes van acordar el seu model de reforma de la Carta Magna. El text defensa la quota, però també reclama «perfeccionar algunes de les seves deficiències en la seva aplicació pràctica».

Els líders territorials socialistes, mentrestant, van insistir en les seves tesis. El president del País Valencià, Ximo Puig, va argumentar que el càlcul de l’aportació del País Basc comportava «asimetries». El primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va dir a TV-3: « Cupo sí; cuponazo , no».

LA DEFENSA 

Notícies relacionades

L'oportunitat de Pedro Sánchez

Puig anirà als tribunals si Rajoy no el rep abans de final de mes per parlar de finançament

Des del PP, el seu vicesecretari de Sectorial, Javier Maroto, que és basc però va subratllar que parlava en nom de la direcció nacional del partit, també va fer una «defensa fèrria» de la quota i el concert. Maroto va dir que els «sorprenents atacs» al finançament d’Euskadi només provenien del PSOE i de Ciutadans, força que, informa Pilar Santos , sí que està obertament en contra del concert. El seu vicesecretari general, José Manuel Villegas, va explicar a aquest diari que «la integració fiscal europea fa impossible» una «excepcionalitat» que és «injusta» per a la resta de territoris.

Tot i això, la quota també provoca malestar a les files del PP. La presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, va declarar al juliol que la considera «una discriminació respecte a altres comunitats històriques», encara que l’autonomia que governa ha evitat aquest any, a diferència del passat, qüestionar els «privilegis» d’Euskadi en l’informe que ha enviat a Hisenda per avaluar el sistema de finançament. Sí que ho han fet, en canvi, Múrcia i Castella i Lleó. El departament que dirigeix Cristóbal Montoro va deixar clar ahir, a través d’un comunicat, que no compartia aquesta posició.