Aires de fi de cicle polític

L'entorn de Rajoy assumeix que, guanyant i tot, hauran de donar pas a reformes

El 12-O arriba marcat per la tensió territorial i unes disputades generals a la vista

El president del Govern, Mariano Rajoy, el 3 d’octubre, després de clausurar un acte del PP valencià.

El president del Govern, Mariano Rajoy, el 3 d’octubre, després de clausurar un acte del PP valencià. / MIGUEL LORENZO

4
Es llegeix en minuts
GEMMA ROBLES / JUAN RUIZ SIERRA / MADRID

El Dia de la Hispanitat se celebra avui amb aires de canvi. De final de cicle polític, amb independència de qui acabi governant a la Generalitat o a l'Executiu central a partir del mes de gener. Si el 12-0 passat es va caracteritzar per ser el primer que presidia el nou cap de l'Estat, Felip VI, aquest té com a teló de fons les recentment celebrades eleccions a Catalunya i l'horitzó d'unes disputades generals que arribaran poc abans de Nadal i amb programes electorals esquitxats de reformes d'Estat de consideració.

Pot ser que aquest últim punt no resulti nou per als que han seguit amb interès el desenvolupament de les eleccions generals d'Espanya en els últims anys. Però en aquesta ocasió, la pressió social en pro d'una regeneració seriosa i una adaptació al segle XXI de les institucions, la creixent tensió territorial i el fet que tres dels quatre aspirants amb més possibilitats de presidir el Govern o d'influir-hi apostin per una reforma constitucional, fan possible augurar que el debat sobre el model d'Estat (ja es veurà amb quins resultats) trucarà a la porta amb força. I que qui sigui l'estadant de la Moncloa el 2016 (repeteixi estada o s'estreni al palau) li haurà d'obrir pas. Almenys, a la discussió.

PLE PER AL FINANÇAMENT / Tant el popular Mariano Rajoy, com el socialista Pedro Sánchez, com els nous candidats Albert Rivera per Ciutadans i Pablo Iglesias per Podem tenen al cap posar en marxa una reforma del model de finançament. Rajoy va prometre afrontar el repte del finançament en la legislatura que s'esgota, però s'ha amagat darrere la seva majoria absoluta per evitar-ho, al·legant que la crisi ho feia inviable. Ara sosté que ho farà en el primer semestre de l'any que ve si guanya. Segons les enquestes, el líder popular té possibilitats, i moltes, de vèncer a les urnes el pròxim 20 de desembre. Tota una altra cosa és que pugui governar si no rep el suport d'una altra (o altres) forces polítiques per tornar a ser investit com a cap de l'Executiu. I si aconsegueix que altres partits s'asseguin a la taula d'un PP hipotèticament guanyador per negociar, és probable que hagi de cedir i beneir més canvis dels que porti inclosos al programa.

¿I la reforma de la Carta Magna? L'equip del president afirma que no forma part de la seva estratègia entrar en aquest debat en campanya ni introduir aquest compromís en el programa. No obstant, a aquestes altures és complicat trobar un dirigent popular que no admeti, almenys en privat, que serà «inevitable» que la modificació de la llei fonamental ocupi hores i hores de la vida parlamentària de la legislatura que ve. Fins i tot hi ha conservadors com ara el ministre José Manuel García-Margallo que s'han atrevit a defensar la reforma de la Constitució i fins i tot el mateix Rajoy va insinuar al mes d'agost la possibilitat de fer algun pas en aquest sentit, tot i que immediatament va fer marxa enrere.

PACTES DE LA MONCLOA /  ¿I els socialistes? Dimarts, durant la presentació d'un llibre en la qual també va participar José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Sánchez va dir que la situació actual no és comparable a la del 2004, quan l'expresident  va arribar  al poder, sinó semblant a la del 1982, any del triomf de Felipe González, una època en què a Espanya estava gairebé tot per fer. Però l'actual líder del PSOE i candidat a les generals se'n va anar després cinc anys més enrere, fins al 1977, per proposar uns «nous Pactes de la Moncloa» (acords que van obrir pas a les reformes econòmiques i democràtiques de la Transició) que permetin reformar la Constitució, «modernitzar» l'economia i «recompondre» l'Estat del benestar.

Notícies relacionades

Sánchez fa setmanes que insisteix en el caràcter «reformista» del seu partit que, a diferencia del Partit Popular, subratlla, té una proposta clara davant el malestar territorial: un canvi a la Carta Magna en un sentit federal, que entre altres coses blindi competències de les comunitats, converteixi el Senat en verdadera Cambra per als territoris i reconegui els fets diferencials. Aquest és el principal objectiu de la seva iniciativa, malgrat que la direcció del PSOE, per augmentar l'interès dels ciutadans envers el seu projecte, plantegi també incloure nous drets, com ara la sanitat, i avançar en mecanismes democràtics.

Els experts constitucionalistes del partit ultimen la seva proposta de reforma de la Constitució, que s'inclourà en el programa però sense grans concrecions, segons fonts del PSOE. Serà un document genèric, redactat per convidar a la negociació amb altres grups. A la vegada, es treballa en un altre de més específic per quan s'obri un procés que Sánchez confia que tindrà lloc en la pròxima legislatura. En qualsevol cas, el federalisme no serà, en principi, un gran  eix de campanya. Excepte a Catalunya.