Arantza Quiroga, una política a contracorrent i un lideratge en qüestió

Arantza Quiroga ha abandonat la presidència del PP basc després de dos anys i cinc mesos de lluita a contracorrent, amb un lideratge sempre en qüestió, per treure el partit de la trinxera de la resistència contra ETA i situar-lo en un nou paper més actiu en la recerca de convivència. Un afany que va materialitzar de la manera més arriscada en la moció per crear una ponència per la convivència presentada fa una setmana i retirada un dia després arran de les crítiques abocades des del seu propi partit i des de l'entorn de les víctimes d'ETA.

Arantza Quiroga (Irun, 1973) és jove per presidir un partit, i més per deixar de fer-ho, però en absolut inexperta, ja que ha recorregut 20 anys de carrera política en les pitjors circumstàncies possibles.

Pertany a la generació del polítics del PP basc que van fer un pas endavant el 1995 esperonats per l'assassinat de Gregorio Ordóñez, el carismàtic president del PP de Guipúscoa, el toc d'alerta que la va portar a assumir càrrecs públics quan fer-ho a Euskadi significava situar-se a la primera línia de foc d'ETA i renunciar a la llibertat.

Quiroga va assumir el repte a la vegada que un grup de joves militants que avui estan situats als càrrecs de màxima responsabilitat del partit a Euskadi i que, fins ara, han estat d'acord amb ella al detectar la necessitat d'adoptar un nou paper polític en una societat que aprèn ràpid a viure sense ETA.

Una altra cosa és que comparteixin la manera com Quiroga ha pretès situar el PP com a clau del desbloqueig de la política basca, amb un text que buscava un possible acord amb tots els partits, inclòs EH Bildu, en què no figurava la condemna expressa a ETA, encara que el seu objectiu més important era la "deslegitimació definitiva del terrorisme". 

Les crítiques, des del seu propi partit i també des d'algunes associacions de víctimes d'ETA, van ser immediates i molt dures i la reacció de Quiroga va ser recloure's en un prolongat silenci que ha desbaratat el PP basc durant una llarga setmana. 

Res ha sigut fàcil en el mandat al capdavant del PP basc d'una Arantza Quiroga que ha anat plantejant --i, fins avui, guanyant-- polsos des que va ser designada pel seu antecessor, Antonio Basagoiti, com la seva substituta, el maig del 2013.

El primer, molt sonor, va consistir a prescindir de l'anterior secretari general, Iñaki Oyarzabal, per substituir-lo per una persona de la seva confiança, Nerea Llanos, una decisió que li va costar un agre enfrontament amb un PP alabès dirigit per l'avui ministre de Sanitat, Alfonso Alonso.

Aquest pols el va guanyar Quiroga al congrés del 8 de març del 2014, que es va celebrar per investir-se de legitimitat i va significar un pas de risc per a la fins avui presidenta.

De fet, el 14 Congrés Regional del PP basc la va elegir --era l'única candidata-- amb el 72,8 % dels vots, el suport més baix que obtenia un president popular a Euskadi en els últims 20 anys.

El mateix congrés del Kursaal va constituir un trago amarg per a la presidenta, que va contemplar amb una barreja d'emoció i estoica resignació un bon nombre d'emfàtics gestos de desgreuge dirigits a Oyarzabal, per moments convertit en autèntica estrella del congrés.

Entre tant soroll, el missatge de Quiroga al congrés va passar desapercebut: va prometre impulsar un partit renovat, capaç de dialogar i pactar per tenir influència a la societat i actuar com a garant d'un "relat verdader" després de la fi del terrorisme, un afany en què ha deixat les seves últimes forces com a presidenta del PP basc.

Quiroga va llançar un altre desafiament per imposar la cap de llista del PP a Sant Sebastià, al col·locar Miren Albistur en substitució de Ramón Gómez, a qui recolzava el president popular a Guipúscoa, Borja Sémper.

Llicenciada en Dret, Quiroga va començar la seva carrera política als 19 anys. Es va afiliar a les Noves Generacions del PP i va ser elegida regidora a la seva localitat natal el 1995, després de les eleccions municipals celebrades pocs mesos després de l'assassinat d'Ordóñez.

Al cap de tres anys, a les autonòmiques del 1998, va sortir elegida parlamentària basca, càrrec que ha mantingut durant les últimes quatre legislatures.

El 2009, després del canvi de Govern i l'elecció del primer 'lehendakari' socialista, Patxi López, el president del PP d'Euskadi, Antonio Basagoiti, es va decantar per ella per presidir el Parlament basc, gràcies a l'acord aconseguit amb el PSE-EE.

Notícies relacionades

Cospedal intenta frenar la dimissió de Quiroga

Dimiteix Arantza Quiroga com a presidenta del PP basc

El seu ascens en el si del partit va ser paral·lel a l'assumpció de responsabilitats públiques. Primer a l'executiva de Guipúscoa i després a la direcció autonòmica, on va ser primer vicesecretària general, va ocupar després una de les dues vicepresidències i el maig del 2013 va ser designada presidenta per l'acord dels principals dirigents del partit, després de la marxa de Basagoiti.

Filla d'un val·lisoletà que va arribar al País Basc als 14 anys i d'una basca que sabia i parlava eusquera, Arantza Quiroga ha aconseguit compatibilitzar la seva intensa carrera política amb la creació d'una família nombrosa, ja que és mare de cinc fills, tots ells nois: Andrés, Pablo, Álvaro, Pedro i Jesús.