Artur Mas no descarta desobeir una eventual sentència d'inhabilitació
El president considera que una sentència adversa "no frenarà el procés" sobiranista i assegura que el Govern central es va querellar per "ràbia" davant l'èxit del 9-N
El president Artur Mas ha comparegut aquest dimarts davant els mitjans de comunicació després de declarar davant el TSJC pel 9-N. Ho ha fet a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, lloc de les grans declaracions. Mas no ha descartat desobeir una eventual sentència d'inhabilitació. "Dependrà del moment legal en què s'estigui", ha afirmat en referència a si el Govern català ja ha iniciat l'anomenda desobediència i desconnexió de l'entramat judicial espanyol. I ha afegit: "Inhabilitant-me no frenarà el procés".
Durant la seva intervenció, Mas ha atribuït la querella interposada pel Govern central contra ell, la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega "a la ràbia" que els va produir l'"èxit de la convocatòria". El president ha assenyalat que, judicialment, "no hi ha tema", però que "tenint en compte que l'àrbitre (les institucions judicials) no és imparcial, sinó que és part" es pot esperar de tot en un futur.
Mas ha explicat que la seva tasca va ser encaixar la voluntat popular d'anar a les urnes, expressades en les eleccions del 2012, amb l'ordenament legal. "No confrontar-los, sinó encaixar-los", ha sentenciat. En aquesta línia, ha destacat haver preservat "la pau social". "El procés de participació va ser conseqüència d'una iniciativa institucional i una execució ciutadana", de manera que si s'haguessin de rendir comptes, s'hauria de fer "al Parlament, mai davant un tribunal per una causa penal".
"Em declaro màxim responsable d'haver ideat i impulsat el procés participatiu, d'haver escoltat la veu de centenars de milers de catalans, però també d'aplicar les providències del Tribunal Constitucional que suspenia, primer, la consulta i, després, el procés participatiu". Així, Mas ha posat èmfasi en el fet que, així com la consulta va ser suspesa immediatament, el procés va patir una 'amnistia' de 15 dies, fins que el TC es va posar mans a l'obra. En aquests 15 dies, ha dit, va ser quan la Generalitat, en plena legalitat, va donar les instruccions pertinents per portar-la a terme. Després de la suspensió, el 4 de novembre, "van ser els 40.000 voluntaris els que la van fer possible".
INACCIÓ DE L'EXECUTIU I LA FISCALIA
Notícies relacionadesAquesta dilació de 15 dies entre la convocatòria del procés participatiu i el recurs del Govern no ha sigut l'únic element d'inacció de l'Executiu de Mariano Rajoy de què Mas s'ha alegrat: "¿Van veure vostès algun fiscal demanant que es tanquessin els col·legis electorals el mateix 9-N?". La falta de contundència en la defensa de la suspensió és un altre dels elements que esgrimeix el Govern català en defensa dels tres imputats.
Davant les mostres de suport rebudes aquest dijous, com les de dimarts a Rigau i Ortega, Mas ha fet una crida a la unitat dels partits en els moments clau, en una clara referència a les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per a la formació del nou Govern.
- Tomé tensa la selecció
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Una baixa de pes Flick repensa l’atac sense Lamine Yamal