CRONOLOGIA DE LA CONSULTA
El llarg camí del 9-N
El procés participatiu ha estat marcat per nombroses querelles, al·legacions i recursos
El 9-N s'ha convertit en un llarg camí que ha provocat la imputació del president en funcions, Artur Mas; de la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i de l'exvicepresidenta Joana Ortega. Un camí que es remunta al 23 de gener del 2013, quan el Parlament va declarar la sobirania de Parlament Catalunya sense fer cas de les recomanacions de l'Estat espanyol, que va presentar una impugnació a la declaració del Parlament davant el Tribunal Constitucional el 8 de març del 2013. Des d'aleshores el procés s'ha convertit en un incessant vaivé de querelles, recursos, suspensions i al·legacions. Una lluita entre Generalitat i Govern central amb els alts tribunals pel mig.
CONVOCATÒRIA DEL 9-N
La data clau i que va donar llum verda a la consulta va ser el 27 de setembre del 2013 --dos anys abans de les últimes eleccions catalanes--. El Parlament, amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, va acceptar el mandat per convocar una consulta per "fer efectiu al llarg de l'any 2014 el dret dels ciutadans a decidir sobre el seu futur polític".
Al cap de dos mesos, el 12 de desembre, els partits que havien votat a favor del mandat es van tornar a reunir i van acordar quan seria i què es preguntaria a la consulta: es portaria a terme el 9 de novembre i es preguntaria als ciutadans dues qüestions. En primer lloc: "¿Vol que Catalunya es converteixi en un Estat?". Si la resposta era afirmativa, podria respondre la segona: "¿Vol que aquest Estat sigui independent?".
Mentrestant, més d'un any després de suspensió de la declaració de sobirania, el Tribunal Constitucional va tombar definitivament aquesta resolució del ParlamentTribunal Constitucional amb una sentència dictada el 24 de març del 2014.
EL PARLAMENT DEMANA COMPETÈNCIES
Una vegada que es van aprovar la data i la pregunta que s'abordarien a la consulta, el Parlament va emetre el 16 de gener del 2014 al Congrés dels Diputats una proposta de llei orgànica que conferís al Govern la capacitat d'autoritzar, convocar i celebrar un referèndum llei orgànica . Després de debatre-la en un ple de la Cambra baixa el 8 d'abril, en què van participar Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), la proposta de llei per convocar referèndums va ser rebutjada amb 299 vots en contra, 47 a favor i una abstenció.
Malgrat els rebutjos per part del Govern i els tribunals, el Parlament va aprovar la llei de consultes populars no referendàries, que buscava donar empara al 9-N i que finalment, amb el vot en contra de Ciutadans i el PPC, va veure la llum el 19 de setembre i va entrar en vigor el 27 del mateix mes, quan es va publicar el 'Diari Oficial de la Generalitat' ('DOGC') i Mas el va firmar.
RECURSOS I AL·LEGACIONS
A la vegada que va començar la campanya institucional del 9-N, el Consell d'Estat es va reunir per aprovar els recursos d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern el 29 de setembre del 2014 davant el Tribunal Constitucional en contra de la consulta. El Constitucional es va reunir de forma extraordinària i el mateix dia va acceptar a tràmit el recurs. L'endemà, el 30 de setembre, la Generalitat va presentar les al·legacions.
El 31 d'octubre del 2014 el Govern va impugnar el procés participatiu davant el TC i el 3 de novembre el Govern al·legava la impugnació, l'endemà presentava un recurs al Suprem i el TC admetia a tràmit la impugnació del Govern. A més, va suspendre cautelarment la consulta.
Per la seva part, el Suprem va rebutjar el 6 de novembre el recurs que havia presentat la Generalitat de la impugnació del procés que havia presentat el Govern central. De manera que la Generalitat va tornar a presentar un recurs de súplica al Constitucional el dia 7, a penes dos dies abans que se celebrés la consulta.
LA CONSULTA
Amb la prohibició de la consulta per part dels tribunals sobre la taula, el Govern català va posar en marxa el 9-N. Es va obrir un termini d'inscripció per a voluntaris, es van presentar els dispositius de votació, els partits pro consulta es van reunir diverses vegades, es va habilitar una web de la Generalitat en què es resolien dubtes del procés, s'especificava qui podia votar i com, mentre l'advocacia de l'Estat recusava davant el TC el nomenament de la comissió de control i la Generalitat recusava els membres del Parlament. Finalment, i contra tot pronòstic, la consulta es va celebrar el 9 de novembre amb una participació d'uns dos milions de votants.
QUERELLES PEL 9-N
Notícies relacionadesMalgrat que en un principi la Fiscalia de Catalunya va rebutjar querellar-se pel 9-N, després de l'aval de la junta de fiscals de sala, el ministeri públic presenta una querella i el TSJC l'admet a tràmit el 8 de desembre del 2014. A més, el 25 de febrer del 2015, el TC declara inconstitucional dos preceptes de la llei de consultes i dos dies després el TSJC rebutja els recursos que havia presentat la Generalitat. L'11 de juny el TC va declarar inconstitucional també la consulta del 9-N.
IMPUTATS
Dos dies després de les eleccions del 27-S, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va citar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a declarar com a imputats. L'exconsellera d'Ensenyament i l'exvicepresidenta han declarat aquest dimarts davant el jutge. Aquest dijous és el torn del president en funcions Artur Mas.
Convergència ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Partits Polítics Artur Mas Independència de Catalunya
- Tomé tensa la selecció
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Una baixa de pes Flick repensa l’atac sense Lamine Yamal
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi