L''assalt al cel' de Pablo Iglesias "es taca" de realitat

"Passa amb els grups de música. Que els puristes diuen: 'A mi m'agradaven més quan van treure la maqueta'. És clar, i no els coneixia ningú. En el moment en què molta més gent ens escolta, resulta que molàvem més quan gravàvem a casa". Es van sentir riallades quan Íñigo Errejón va pronunciar aquesta reflexió davant centenars de simpatitzants podemistes aquest estiu. Ell, ni va somriure. El secretari polític intentava explicar amb una mena de complicitat agredolça que sí, que Podem ha canviat perquè s'ha "tacat de realitat" per no morir immaculat en una "minoria sectària" incapaç d'amalgamar multituds. Intentava convèncer-los que la palanca d'impuls per aconseguir l'hegemonia resideix en l'esgotadora tensió entre mantenir el rumb per no desdibuixar-se i ser flexible a les demandes externes. 

Avui es compleix un any de l'assemblea fundacional al pavelló de Vistalegre (Madrid), on Podem es va construir com a partit davant 8.000 simpatitzants. Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van aconseguir imposar el seu projecte davant el del sector crític, llavors encapçalat per Pablo Echenique. "El cel no s'ocupa per consens, s'ocupa per assalt", va reivindicar Iglesias i les enquestes van premiar la seva valentia. Podem es va convertir en la primera força en intenció directa de vot al gener, i va exhibir múscul en una multitudinària marxa del canvi a la Puerta del Sol, a Madrid, però aquest èxit també va marcar un punt d'inflexió.

Des d'aleshores va començar un lent i inexorable declivi alimentat a la primavera per l'escàndol del 'cas Monedero', que es va transformar en acusacions de finançament il·legal a través de Veneçuela i, ja a l'estiu, pel contagi d'efecte Grècia després d'haver recolzat la candidatura del primer ministre Alexis Tsipras, que després va claudicar davant la troica. La cúpula de Podem va arribar a les vacances d'agost exhausta i noquejada.

TORNADA AL 'COL·LE' POLÍTIC I COLAU

A la tornada del curs polític, la secretària d'anàlisi i programa, Carolina Bescansa, ha arribat a reconèixer -davant l'estupefacció dels seus companys- que no estan "en condicions de guanyar les eleccions". Les enquestes internes, que són les més encoratjadores i es van fer abans de la patacada electoral del 27-S, auguren una victòria del PP i un triple empat amb el PSOE i Ciutadans. Després del correctiu de les eleccions al Parlament, Podem té les seves esperances dipositades en la llista conjunta amb l'aval d'Ada Colau a Catalunya com a revulsiu per tornar la il·lusió a un electorat adormit i enfadat.

Aquesta aliança serà important i clau, sens dubte, encara que també arriba en un context complicat per a Podem: se sumeix en una crisi interna amb la secretària general i els seus afins dimitits. S'hi ha de sumar que divendres un dels focus crítics va fer a Madrid la seva aparició en l'escenari preelectoral. Els acusen de trair el seu ADN per aconseguir la centralitat del tauler. La cúpula es defensa: l'hegemonia s'aconsegueix amb transversalitat i seria fal·laç pensar que es podia tenir eternament l'etiqueta de "nou" o "outsider de la política".

En efecte. Podem ja no és aquell grup de politòlegs que a falta de quarter general va improvisar l'anàlisi de les eleccions europees a la terrassa d'un pis de Malasaña (Madrid) perquè no tenien ni seu. Quan la van aconseguir, va ser un lloc d'aspecte postbèl·lic, amb moquetes aixecades, parets amb esvorancs, estufes de bany amb falsa il·lusió calefactora i portes que s'havien d'obrir amb puntades de peu estratègiques. Un any després, Podem és un partit amb presència en catorze parlaments autonòmics, tres senadors i que ha sustentat ajuntaments del canvi com Madrid, Barcelona i Cadis. Té un 'think tank', l'Institut 25-M, una revista de pensament, La Circular, universitat d'estiu, i està a punt d'obrir una dotzena de Moradas, centres culturals i d'oci per tot el país. 

CAPGIRAR LES ENQUESTES

"Hem hagut de córrer i lligar-nos els cordons alhora", lamenten a la direcció. Aquesta carrera atropellada els ha atorgat una imatge d'informalitat, com quan van perdre el 'mail' de la Zarzuela que convidava Pablo Iglesias a la recepció del 12-O, o les declaracions del secretari general anunciant que si hi ha revés electoral, potser no continuarà. Davant les complexes perspectives electorals, els líders intenten multiplicar-se aquests dies a les tertúlies televisives, que és en definitiva el lloc on van néixer.

Notícies relacionades

Irene Lozano evita demanar perdó als socialistes

Sánchez: "No renunciarem a reformar la Constitució perquè ens amenacin els secessionistes"

I als mals auguris responen amb enigmes. Iglesias assegura que té guardades diverses "bales d'or". Errejón anuncia que hi ha "sorpreses". ¿Són fitxatges estrella després del fracàs per incorporar Alberto Garzón? ¿Són suports de gran poder simbòlic? ¿Són només malabars il·lusoris? L'executiva juga a crear expectatives, però treu les dents per evitar filtracions. I mentrestant, el tic-tac corre. Ja no només contra Mariano Rajoy, com Iglesias presumia quan al gener els vents eren més favorables. Sinó també contra Podem.

Ja ho pronosticava Lou Reed en el cèlebre 'There is no time' (no queda temps, ni d'optimismes, ni de circumloquis), que bé es podria convertir en la banda sonora d'aquell grup que va deixar de gravar maquetes a casa. Tot i això, Podem intenta capgirar els sondejos i, amb "sorpreses" sota el braç, "l'assalt" a les generals. Queden setmanes per veure en què acaba el somni d'"ocupar el cel".