Junts cadascú pel seu costat
CDC i ERC presenten avui el pacte per al 20-D, que preveu la presentació de llistes separades amb algun nexe comú
La concòrdia presideix les relacions entre els antics adversaris

Entesa independentista 8 Oriol Junqueras i Artur Mas, a la sortida del despatx del president al Parlament, el novembre del 2014. /
«Sigui el que sigui el que es porti a terme, ha de ser fruit d'un acord i explicat amb un somriure. No ens podem permetre cap altra sortida». L'explicació correspon a un dels líders de Junts pel Sí i es refereix a la forma que prendran les llistes independentistes en les eleccions generals del 20 de desembre. La solució definitiva es prendrà en els pròxims dies i serà presentada conjuntament per CDC i ERC amb un ampli somriure. ¿Sincer? És difícil de mesurar, però per l'apreciació de detalls s'ha de deduir que més del que els més descreguts poden pensar entre dos partits, és a dir, dos grups humans, que fa menys de mig any es tiraven pedres.
«Quan CDC i ERC es van asseure a la taula a dilucidar la qüestió de si donar continuïtat o no a Junts pel Sí en les eleccions generals, es van adonar que les dues forces tenien els mateixos dubtes. I feien la mateixa anàlisi de pros i contres», afirma aquesta veu de la coalició independentista.
Neix en aquell moment la conclusió compartida que «no hi ha una fórmula definitiva que sigui millor en tot que l'altra». Per exemple, seguir amb una espècie de Junts pel Sí 2 obriria immediatament la porta que es poguessin fer, la nit dels comicis, lectures en clau plebiscitària en unes eleccions, les legislatives, poc donades a la mobilització nacionalista i sobiranista.
L'altra opció, la d'anar per separat, permetria que una força d'àmbit estatal, i dir això a Catalunya és pensar en Ciutadans, aconsegueixi el triomf, per davant de CDC i ERC. Fet que també donaria lloc a lectures de caràcter fúnebre per a l'independentisme.
A Junts pel Sí consideren, no obstant, que Ciutadans va aconseguir els seus excel·lents resultats precisament per la lectura plebiscitària i perquè va aconseguir ser identificada com el vot útil del no. Sense aquesta clau, calculen els independentistes, part del seu vot el 27-S es diluirà en altres opcions.
També hi ha el plantejament dels partits. ERC anhela una llista molt metropolitana, cosa que van trobar a faltar en les eleccions al Parlament. I amb un perfil marcadament social, entre altres motius, per atraure el vot dels que van escollir la papereta de la CUP el 27-S, i que amb la no concurrència ara dels anticapitalistes es poden sentir orfes.
Lectura de conjunt
Notícies relacionadesTot plegat condueix a la presentació en llistes separades, però que continguin algun element comú que permeti una lectura de conjunt. I, en el cas d'ERC, amb Joan Tardà de cap de llista. Amb experiència a Madrid, notorietat mediàtica, molt estimat al partit (després de diverses cites electorals presentant independents), de la molt metropolitana Cornellà i molt significat en les qüestions socials.
La candidatura d'Esquerra, no obstant, no estarà exempta de persones de la societat civil. Circulen des de fa setmanes noms, algun dels quals una font republicana afirma que «tard o d'hora entrarà en alguna llista», però no hi ha res en ferm. La solució a tot plegat, com a màxim, es coneixerà el pròxim 6 de novembre, dia en què expira el termini de presentació de coalicions, i el 16, el de les candidatures.
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- Previsió meteorològica Tornen les pluges a Catalunya: l’avís del Meteocat
- Sis hores d’‘oblit’ El Govern va dubtar de Renfe i va demanar a un alcalde que comprovés si hi havia un tren de Rodalies amb passatgers abandonat a Sant Miquel de Fluvià
- La prolongació de l’L8 ja té totes les obres en marxa
- La ‘ghiblimania’ desfermada per ChatGPT escalfa el Còmic Barcelona: "Sense els nostres dibuixos, la IA no és res"
- L’Arquebisbat de Barcelona llança un curs per prevenir abusos a l’Església
- La denunciant de Dani Alves recorrerà l'absolució del futbolista per violació davant el Suprem
- El ministeri i les comunitats aproven el nou pla de salut mental 2025-2027 amb un pressupost de 39 MEUR
- Entendre-hi més El biaix de gènere mata, i no és una exageració
- Al Parlament Una diputada de Junts: «La infermera del CAP em va dir que si fos immigrant em donarien cita avui mateix»