Del 9-N al 9 de novembre

En el que triga la Terra a fer la volta al Sol, un any, Catalunya ha seguit donant voltes sobre si mateixa i sobre la independència. El 9-N del 2014, 2,3 milions de catalans van participar en un succedani de consulta que, malgrat l'èxit aconseguit, havia acabat amb la unitat dels partits sobiranistes. La consulta original va ser rebutjada per Artur Mas després que aquest acatés, contra la voluntat de la resta de forces, la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional.

La nit del 9-N, Mas va voler tenir tot el protagonisme i va comparèixer en solitari, bé, amb Joana Ortega, a Montjuïc, per capitalitzar l'èxit aconseguit. Només la CUP, mitjançant l'abraçada a mitja tarda entre el president i David Fernàndez, va rebre els premis menors de l'aplaudiment popular.

El 14 d'octubre, Mas havia anunciat que hi hauria eleccions plebiscitàries. Però, en lloc de convocar-les just després de la pseudoconsulta, va baixar la pilota a terra i va deixar passar el temps. Va ser la setmana de les conferències. El 25 de novembre, el líder de CDC va exposar les seves condicions per a la convocatòria: una llista única amb ERC, que llavors apuntava per sobre dels convergents a les enquestes. El 3 de desembre, Oriol Junqueras, en una altra xerrada, li va dir que no, que llistes separades unides sota un mateix paraigua.

Fins que a mitjans de gener es va arribar a un acord, l'entorn convergent va atacar per Twitter, mar i aire ERC. El #pressingERC que va avançar l'actual #pressingCUP per la investidura de Mas. Al final, després de més d'un episodi de vodevil, el president va accedir a convocar eleccions, per al 27-S, en llistes separades, amb què va obtenir a canvi el suport republicà per a uns nous pressupostos. També es va pactar traçar un full de ruta conjunt dels partits amb les entitats sobiranistes i donar prioritat als acords entre CDC i ERC en els pactes municipals postelectorals. Perquè sí. Tres mesos després hi havia eleccions locals. Aquestes van passar, el 25 de maig, amb la dolorosa derrota convergent a Barcelona. I va arribar el juny. I amb aquest, la ruptura, després de 35 anys de matrimoni, entre CDC i Unió.

Full de ruta

El motiu formal va ser el full de ruta de CDC amb ERC en què es parlava explícitament d'independència. Després d'una consulta interna dels democristians i alguns ultimàtums, CDC i Unió es van separar. Un altre punt del full de ruta, la declaració d'inici del procés d'independència, és el que es vota avui.

Notícies relacionades

Les entitats sobiranistes es mobilitzen

El Parlament enfila la via de la ruptura amb Mas a la corda fluixa

Superat l'últim escull -desfer-se del molest soci-, Mas no va trigar ni quatre dies a tornar a la càrrega amb la llista única. Com tothom preveia. Es va entrar en un nou mes de tensió amb un desenllaç que es va viure al Palau de la Generalitat el 13 de juliol. ERC, la CUP, Òmnium i l'ANC van arribar a la reunió defensant la llista única civil, sense polítics. Només Mas defensava la llista de partits. Va ser un quatre contra un, en què es va imposar l'un. Encara no se sap com.

D'allà va néixer Junts pel Sí (sense la CUP), que va arribar als 62 diputats que, sumats als 10 dels anticapitalistes, permetran que avui, 9 de novembre del 2015, el Parlament declari formalment l'arrencada de la independència.