EL POLS SOBIRANISTA

Artur Mas 'versus' CUP: espases en alt

El candidat a la investidura perd la primera votació mentre s'accentua el ressentiment amb el grup de Baños

La força anticapitalista, enfadada pel "xantatge intolerable" del líder de CDC, proposa Romeva com a president

3
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

Artur Mas 'versus' la CUP. La CUP 'versus' Artur Mas. Com ell mateix donava per fet amb aspecte resignat set hores abans, el president en funcions s'ha quedat aquest dimarts a 11 vots d'aconseguir la seva tercera investidura (62 diputats a favor per 73 en contra); i molt haurien de canviar les coses perquè pugui aconseguir-la aquest dijous quan es repeteixi la votació al Parlament, perquè els que el van acompanyar en la declaració rupturista van afegir sense embuts altres motius per seguir rebutjant-lo. A part de refusar els “personalismes”, consideren que el discurs que va oferir dilluns l'aspirant impedeix saber “quin tipus de Govern” tindria Catalunya.

L'advertència del líder de CDC (“si no hi ha investidura, el procés s'encalla”) no va agradar en absolut a la força anticapitalista, que va qualificar les paraules de “xantatge intolerable” i va contraatacar proposant Raül RomevaRaül Romeva com el candidat que “reuneix el perfil” perquè puguin votar a favor (l'abstenció seria insuficient). La intervenció vespertina del cap de files de la CUP, Antonio Baños, ha evidenciat que hi ha ponts que segueixen trencats i que el ressentiment no troba per ara bàlsam que el suavitzi. Les paraules de Jordi Turull (Junts pel Sí) van demostrar que l'altra part tampoc està disposada a cedir, i el mateix Romeva va haver d'assegurar via Twitter que el ball no va amb ell (encara que flirtegés en precampanya).

LES RETALLADES, LA CORRUPCIÓ, LA DIVISIÓ...

Tota l'atenció del debat d'investidura va acabar decantada cap a l'estira-i-arronsa dels independentistes. Abans que ells van parlar CiutadansCiutadans, el PSCCatalunya Sí que es Pot i el PPC, que van sentenciar un ‘no’ rotund. Els quatre grups van donar per acabada l'etapa política de Mas, van qüestionar la seva credibilitat, li van retreure les retallades, van airejar els casos de corrupciócorrupció que sobrevolen el seu partit i el van acusar de dividir els catalans amb un procés d'independència que “genera inestabilitat”.

El candidat nacionalista ha utilitzat un bon grapat de minuts a intentar eludir responsabilitats, a culpar l'Estat espanyol de tots els mals, però sobretot va encaminar les seves rèpliques a acontentar o a insinuar nous tocs d'atenció a la CUP. Els 10 diputats d'aquell partit no resulten tan fàcils de doblegar com altres forces i a Mas se li escapava la mirada cap a aquella bancada quan deia frases d'aquest tipus: “¿De què serviran moltes resolucions si tenim un Govern en funcions?”; “jo no estic disposat a fer el que sigui per ser president, perquè hi ha unes línies que no traspassaré”.

Artur Mas: "No estic disposat a fer el que sigui per ser president. Hi ha línies que no traspassaré"

Notícies relacionades

“Arribaré tan lluny com calgui per establir el mandat de les urnes. No em tremolaran les cames ni em faltarà el pols”; “el tema no és Mas sí o Mas no, el tema és com es dóna resposta democràtica al que han dit les urnes”…ha insistit a dir el candidat. Però els diputats de la CUP no l'han aplaudit. Com tampoc els de Junts pel Sí han aplaudit les paraules de Baños.

Antonio Baños: "Ningú és imprescindible. Si algú s'ho creu, que vagi a casa i descansi. A vostè li diem: president, torni dijous"

Encara que el líder de CDC ha obert la porta a aprovar lleis i pressupostos amb altres partits, sap que si no renuncia a l'independentisme només li queda una carta. O potser ni aquesta, perquè el líder parlamentari del grup anticapitalista li ha dit no en gairebé totes les declinacions possibles. Tampoc ha acceptat que Mas vulgui desempallegar-se de la corrupció assenyalant l'Estat espanyol com a instigador d'investigacions "pagant confidents" per "muntar mentides". No l'ha convençut el perfil socialdemòcrata que ha adoptat el dirigent nacionalista els últims dies. I l'hi ha deixat clar amb aquesta sentència: "President, torni dijous". Llavors es veurà si Junts pel Sí ha trobat el bàlsam de ferabràs.