El Constitucional deixa suspès el procés de desconnexió amb Espanya

l Tribunal Constitucional (TC) va suspendre ahir per unanimitat la declaració de ruptura amb Espanya i va advertir al president en funcions, Artur Mas; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i 19 autoritats catalanes més de les «eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer» si realitzen «qualsevol iniciativa» que suposi «ignorar o eludir» la suspensió acordada. Pocs minuts després de conèixer-se la decisió dels magistrats, la vicepresidenta del Go-vern, Neus Munté, ja advertia que la Generalitat pensa fer-ne cas omís i desplegar la resolució independentista.

    La decisió de suspendre la controvertida declaració no va suscitar cap debat en el ple d’aquest tribunal, ja que ha de ser acordada quan la demana el Govern en un recurs d’inconstitucionalitat, tràmit que el Consell de Ministres va efectuar al matí. No obstant, la decisió del TC significa que aquesta declaració no es pot executar fins que l’alt tribunal decideixi si éstà d’acord o no amb la Constitució. Els jutges han donat un termini de 10 dies al Parlament perquè presenti al·legacions. La suspensió és efectiva des d’aquest mateix dimecres per a la Cambra catalana i des que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per a tercers.

    La suspensió tindrà un termini inicial de cinc mesos. Abans que transcorri aquest període, els jutges hauran de revisar la seva decisió. El que és més probable és que aleshores ja hagin dictat sentència, com va passar quan van anul·lar la celebració de la consulta del 9-N.

    En la seva demanda, el Govern va invocar la reforma recent del Tribunal Constitucional que permet als magistrats suspendre en l’exercici de les seves funcions els que desobeeixin les seves resolucions. L’alt tribunal va buscar, en una sessió que es va allargar durant gairebé tres hores, una solució de consens i va optar per recordar un article de la llei que imposa l’obligació a «tots els poders públics de complir les resolucions judicials».

EN MANS DE LA JUSTÍCIA / Així mateix, en la providència que rebran aquestes 21 autoritats catalanes se’ls adverteix del seu «deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió advertint-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer». D’aquesta manera, els jutges rebutgen els plans del Govern central de suspendre automàticament de les seves funcions aquestes persones si no acaten la seva decisió. Obliguen, per tant, l’Executiu de Mariano Rajoy a, si ho considera oportú, recórrer de nou al Tribunal Constitucional i sol·licitar expressament la suspensió de funcions, o deixar en mans del fiscal la presentació d’una querella per desobediència contra les autoritats que incompleixin el mandat de l’alt tribunal.

    Aquesta decisió es comunicarà personalment a Mas, Forcadell i els altres membres de la Mesa del Parlament: els vicepresidents Lluís Corominas i José María Espejo-Saavedra i els secretaris Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet. També al secretari general de la Cambra, Pere Sol.

    Així mateix, també en seran informats personalment la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, i tots els consellers: Francesc Homs, Meritxell   Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig i Gemma Gordó. La mesura també arriba als nous consellers que puguin ser nomenats per Mas si finalment aconsegueix revalidar la presidència de la Generalitat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’encarregat de «realitzar les notificacions, requeriments i advertiments acordats».

Notícies relacionades

Rajoy: "Si uns senyors intenten liquidar les normes de convivència, actuaré, sens dubte"

¿Quins poders té el president de la Generalitat?

    Cap d’aquestes advertències va fer titubejar el Govern de Mas. Munté va denunciar «la utilització per part del Govern de la justícia per posar una mordassa als anhels de llibertat i democràcia dels ciutadans de Catalunya» i va confirmar que la Generalitat només acatarà el mandat «sorgit de les urnes el 27-S». «Estem complint un mandat del Parlament, que es va constituir legalment, amb un debat i una votació avalada per una majoria absoluta de diputats i diputades a favor d’una resolució amb la qual s’inicia el procés cap al’Estat propi», va argumentar la vicepresidenta de l’Executiu en funcions.

«MITJANS NO DEMOCRÀTICS» / El Govern del PP va recórrer la declaració impulsada per Junts pel Sí i la CUP per entendre que és «clarament inconstitucional», ja que «ordena la secessió d’Espanya per mitjans no democràtics». A més, sosté que el Parlament s’ha atribuït les funcions d’«un poder constituent capaç d’iniciar un procés rupturista que s’imposa unilateralment amb menyspreu absolut a l’Estat de dret».