Democracia

A AmnistIa: reivindicació entusiasta de les masses en l’albada de la democràcia que també demanaven llibertat i un estatut d’autonomia. Els presos polítics van sortir al carrer, però van acabar entrant-ne d’altres. Hi va haver llibertat, però també oblit i desmemòria. ¿I de l’estatut, què? Bé, és millor consultar l’entrada independència.

C Constitució: també coneguda com a vestit que la democràcia va encarregar per presentar-se en la festa de les nacions civilitzades. Amb el temps, té estrips i descosits. Caldrà buscar-se un altre sastre.

C Champions: competició que es devia inventar algun contuberni judeomaçònic perquè el Madrid no guanyés sempre les anomenades Copes d’Europa. A partir de llavors, el Barça va començar a col·leccionar-les, i va ser allà, ja sense Bernabéu, on la democràcia va acabar consolidada.

Crisi: n’hi va haver moltes però cap com la d’ara. El més semblant al raïm de la ira, però amb bombolles immobiliàries en comptes de carrassos. Encara som allà.

D Divorci: ambFranco, la unidad de destino en lo universal també ho era en lo particular, fins que l’home –en concret Francisco Fernández Ordóñez– va separar el que Déu havia unit. Durant el règim franquista també hi havia parelles que no se suportaven, però es mantenien unides perquè, si no, anaven directament a la presó o a l’infern, especialment les dones.

E Europa: o el que al seu dia va ser només Eurovisió i futbol, va acabar sent el paradís terrenal, amb euro inclòs, fins que ens vam assabentar que la burocràcia l’asfixia i que no té solucions per als problemes de veritat, com el dels refugiats, el de la pobresa, el de l’exclusió.

F Febrer: segon mes de l’any. El 1981, concretament el dia 23, uns militars, uns quants civils i vés a saber quanta altra gent més el van voler convertir en el primer de la renovada era autoritària, amb l’ànim de fer tornar les aigües a mare. L’incòmode cop d’Estat es va acabar amb un part prematur: la LOAPA.

G Globalització: es va anomenar al seu dia «veïnatge universal». Es tracta d’anar pel món com qui camina per la Garrotxa, i de menjar gerds fora de temporada. Al cap i a la fi, és enorme però segueix sent una aldea. Unes ales de papallona a la Xina ens converteixen en víctimes d’un huracà.

H ‘Hermano (gran)’: Programa de televisió que consisteix a observar humans tancats en un plató per veure com es magregen i com se les foten a parts iguals. Exemple preclar de l’arribada de les televisions privades i de la lluita per les audiències.

I Independència: una vegada retallada la reforma de l’Estatut fins als límits de la Constitució, el que semblava un ressò llunyà, un murmuri, s’ha convertit en un crit present i en el problema més seriós de l’Espanya democràtica. Hi deu haver una solució, ¿no?

Internet: conglomerat, xarxa o esoterisme tecnològic que ens permet ser com déus. Som a tot arreu. En realitat, acabem no sent enlloc, sempre pendents, de la borsa de Tòquio o de l’últim badall de Justin Bieber.

‘Ira (sin)’: la cantava el grup Jarcha perquè no es descontrolessin les coses després de la mort de Franco. Resulta que els ciutadans espanyols eren «molt obedients, fins i tot al llit». És a dir, que es podien acostumar a tot, fins i tot a la llibertat, sí, però sense ira, ¿d’acord? És a dir, sense passar-se.

J Jocs: Olímpics. Arribada de la modernitat al país gràcies a la il·luminació de Maragall. Barcelona es va convertir en un ja definitiu punt de mira de l’univers, amb aquell inoblidable duet de la diva i del geni, a veure qui dels dos elevava més el registre. I amb una fletxa que es va perdre al cel.

L Líquids: els temps que vivim, segons els qualifica Bauman. Sense gaires certeses i amb tot basculant a partir de la fluïdesa de la immediatesa. Més o menys. Canviants, incerts, insegurs.

M MÒbil: telèfon que rares vegades serveix per trucar per telèfon i que, excepte escalfar una sopa, pràcticament et soluciona la vida quotidiana. Això, sí, després d’haver pagat el preu de no saber amb qui t’estàs menjant la sopa.

Mundial: per fi Espanya en va guanyar un. I Iniesta va passar a la història. I Piqué es va casar. 

O ONZE: de setembre. Del 2001. Data en què de cop ens vam plantar en el segle XXI. Van caure avions i torres i ens vam exposar a la fragilitat. Després se’n van rodar unes quantes pel·lícules.

P Porno: ja no vam haver de viatjar a Perpinyà per conèixer el secret de la mantega. El destape i després el sexe explícit van arribar, es van desplegar, van arrasar i ara són anuncis de perfums o llisquen entre les catacumbes d’internet.

Notícies relacionades

Del bust al retrat en temps rècord

¿Què se'n va fer dels franquistes?

T Tarradellas: personificació de l’aparença que connectava la legitimitat republicana amb la Transició sense passar pel franquisme, o com si el franquisme no hagués existit. També conegut com a personificació d’una maniobra més d’Adolfo Suárez.

TV3: «la nostra». Va ajudar a normalitzar el català i va crear mites, de presentadors a estrelles de telenovel·les. Es debat entre ser una BBC o un noticiari propagandístic, segons les opinions recollides.