El TC pitja l'accelerador per decidir sobre la independència abans del 20-D

El Tribunal Constitucional ha posat tota la carn a la graella i està treballant per dictar sentència sobre la declaració independentista acordada pel Parlament abans de les pròximes eleccions generals, segons fonts jurídiques. Un grup de lletrats de l'alt tribunal treballen ja en l'examen del recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy contra aquesta resolució i estan a l'espera de rebre les al·legacions de la cambra catalana, el termini de les quals venç la setmana que ve. 

Fonts jurídiques han confirmat que els jutges de l'alt tribunal estan d'acord a dictar sentència com més aviat millor i no esperar més d'un any, quan van anul·lar el dret a decidir acordat pel Parlament, i gairebé cinc mesos des que van declarar inconstitucional la consulta alternativa del 9-N. En aquesta ocasió s'han resolt alguns problemes del debat precisament per aquests precedents. I és que els magistrats de l'alt tribunal ja van establir que la declaració del dret a decidir aprovada pel Parlament era una declaració jurídica i no política i, per tant, va poder ser analitzada i anul·lada per l'alt tribunal.

A més, en aquesta ocasió, les fonts consultades consideren que s'han creuat totes les línies vermelles perquè la resolució debatuda té per objecte "la desconnexió d'Espanya", és a dir, atempta contra els principis mateixos de la Constitució. Per això, aquestes fonts sospiten que no hi haurà grans discrepàncies entre els dos blocs, el conservador i el progressista, que van crear una espècie de comissió d'estudis en els debats anteriors en què van participar dos magistrats de cada sector per aconseguir un text que aconseguís la unanimitat de tots els jutges.

EL PONENT

En aquesta ocasió, el ponent d'aquesta sentència, el magistrat conservador, Andrés Ollero, ja està treballant amb un grup de lletrats per donar resposta a la demanda del Govern. L'Advocat de l'Estat ha demanat en el seu escrit que la resolució aprovada pel Parlament sigui declarada inconstitucional perquè "ordena la secessió d'Espanya per mitjans no democràtics". També perquè la cambra catalana s'atribueix un "poder constituent capaç d'iniciar un procés rupturista que s'imposa unilateralment amb menyspreu a l'Estat de Dret".

Els magistrats van admetre dimecres passat aquesta demanda  i la van suspendre per un període de cinc mesos. També van acordar donar un termini de 10 dies al Parlament perquè presenti les al·legacions. Així mateix, van decidir advertir a 21 autoritats catalanes que haurien d'assumir les conseqüències si no complien l'ordre de suspensió. Aquests mandataris van rebre les notificacions dijous a la tarda després de la sessió en què Artur Mas no va resultar elegit president.

A més, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya ja ha publicat l'acord del Tribunal Constitucional d'admissió del recurs i la suspensió de la resolució de la cambra catalana. Per tant, la mesura ja afecta no només els parlamentaris sinó també terceres persones. No obstant, les fonts consultades insisteixen que són molt pocs els actes que es podrien qualificar de desobediència, ja que el Govern en funcions no pot legislar i, per tant, el Parlament no pot tramitar normes que iniciïn la desconnexió amb l'Estat, tot i que aquestes fonts adverteixen que l'incompliment de la suspensió es podria portar a terme si la cambra catalana acorda tramitar proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris que recolzen la independència.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez iniciarà la campanya electoral a Catalunya

CDC esborra un tuit en què carregava contra la CUP

Aquestes mateixes fonts també han destacat que la Generalitat de Catalunya continua mantenint la seva relació amb el Tribunal Constitucional. I és que el 28 d'octubre va recórrer la llei de defensa de la qualitat alimentària que va ser aprovada pel Govern de Mariano Rajoy el 30 de juliol per entendre que envaeix competències de l'Estatut d'Autonomia. Precisament, aquesta admissió serà debatuda en el ple que aquest tribunal celebra aquesta setmana.

ELS PLENS

Els magistrats tenen previst tornar-se a reunir en ple la setmana del 30 de novembre i la del 14 de desembre. Les sessions del ple solen començar els dimarts i acaben els dijous. En qualsevol dels dos plens pot entrar l'esborrany de la sentència i ser aprovat pels jutges que després ja se sentiran més ben posicionats si finalment han d'aplicar la reforma de la llei que els permet suspendre en l'exercici del seu càrrec a les autoritats que no acatin la seva sentència. L'oficina de premsa, en la nota en què va informar de l'admissió i suspensió de la declaració independentista ja informava que "el tribunal resoldrà el fons de l'assumpte en pròximes dates". Així serà.