Una herència enverinada de 1.318 milions

L'ajust addicional que exigeix Montoro a la Generalitat correspon a passius del tripartit que el PP va demanar a CiU que no aflorés per no danyar la imatge de solvència d'Espanya

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una herència enverinada de 1.318 milions. Aquesta és la quantitat en què la Generalitat ha d’incrementar el dèficit d’aquest any després que la UE comuniqués a la Intervenció General de l’Estat (IGAE) que unes carreteres i uns centres penitenciaris realitzats mitjançant inversions publicoprivades iniciades pel tripartit s’havien de comptabilitzar en l’exercici del 2015. Aquest organisme, que és el que determina la liquidació anual del dèficit de les autonomies, les havia incorporat en els comptes catalans del 2013. 

 Al Govern parlen de deslleialtat no només perquè l’Executiu central coneixia les dades, sinó perquè, en una etapa en què encara hi havia sintonia amb el PP, hi havia una espècie de pacte tàcit per no danyar la imatge de solvència dels comptes públics. I és que, després d’accedir al poder el 2010, CiU va mirar d’aflorar el màxim de deutes i factures pendents del tripartit, que va governar del 2003 al 2010.

Fins i tot va encarregar una auditoria a Deloitte en què s’augmentava el dèficit del 2010 i es destacaven compromisos publico-privats que hipotecaven els comptes fins a l’any 2107. Alguns, com el canal Segarra-Garrigues, procedien de l’etapa de Jordi Pujol.

El Govern del PP, que va guanyar el 2011, va demanar a la Generalitat que no fes sang amb l ’«herència rebuda», donada la crisi del deute europeu i la necessitat de mostrar una imatge de solvència, segons asseguren fonts coneixedores d’aquests contactes. El PP avalava aleshores els pressupostos catalans.

Tractament comptable 

 Al seu torn, llavors, la normativa comptable no obligava a anotar-los com a dèficit. Però el Govern central ha elevat el to de les seves declaracions a mesura que s’acosta el 20-D. No obstant, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, un dels més contundents, ha recuperat la moderació i admet que es tracta d’ «un problema comptable». Això s’acosta més a l’argument de la Generalitat. 

La Conselleria d’Economia, d’Andreu Mas-Colell, insisteix que el Govern remet a l’Executiu central «informacions molt detallades» de forma «regular i puntualment». Des de fa una dècada, les dades s’envien trimestralment i, des de gener del 2013, mensualment. 

Criteris de comptabilització

Notícies relacionades

S’hi inclouen els «passius contingents», susceptibles d’incloure’s com a deute del sector públic, «depenent dels criteris de comptabilització que consensuen Eurostat i la IGAE». També el pla d’ajust de juliol del 2013 remès als ministeris d’Hisenda i Economia, així com al Tresor, l’hi incloïen, segons la conselleria. 

 Tots els projectes afectats es van licitar i van adjudicar entre el 2003 i el 2009, durant l’etapa del tripartit. Són concessions de peatge a l’ombra del tram de l’eix viari del Llobregat Sant Fruitós de Bages-Berga (C-16), Reus-Alcover (C-14), Maçanet de la Selva-Platja d’Aro (C-35), Cervera-Caldes de Malavella (C-25) i Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès-Igualada-Manresa (C-15), així com drets de superfície per als centres penitenciaris de Puig de les Basses (Figueres), Mas d’Enric del Catllar i Can Brians 2. El pagament d’anualitats per les obres acabarà entre el 2038 i el 2041.