El laberint del sobiranisme

«Cada generació de catalans té l’oportunitat i el dret d’intentar arribar a la independència. Nosaltres també ho hem intentat i hem perdut. Els pròxims 70 anys uns altres ho tornaran a intentar». Qui formula aquesta rotunda frase és un destacat dirigent sobiranista. Altres, en canvi, mantenen el contrari: que l’independentisme ha vençut sense discussió i ha d’aplicar el pla previst sense immutar-se. D’aquesta diferent interpretació en termes plebiscitaris neix l’epicentre de l’actual crisi del sobiranisme. I d’aquesta constatació pengen, depenen, tots els moviments col·laterals, les rèpliques i l’estratègia que cal seguir.

Una constatació que s’ha fet públicament des de les eleccions però amb la boca molt petita. La nit electoral, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va llançar eufòriques proclames assegurant que l’Estat propi estava en camí. Es va destapar cava. Però les cares d’altres, com la d’Artur Mas mateix, eren diferents. «El resultat del 27-S dóna dret a continuar avançant, però a declaracions unilaterals ni pensar-ho», afirma Arcadi Oliveres, de Procés Constituent.

Un dels reptes interns és què ha d’oferir cada actor del sobiranisme. CDC ha de decidir si abaixa la persiana i recupera sense embuts el seu espai de centredreta catalanista, davant d’un espai progressista amb overbooking en aquests moments, o bé vol fer un gir a l’esquerra. ERC pretén recuperar la seva identitat, avui encapsulada entre la batalla entre CDC i la CUP, i decidir si torna a optar al lideratge, després d’haver sofert una sacsejada interna brutal per acceptar en l’últim minut la pressió de Mas perquè es diluís en Junts pel Sí. La CUP ha de decidir definitivament si, com ha reflexionat el seu dirigent David Fernàndez, ha de repensar la seva difícil relació amb el poder. Faci el que faci amb la investidura de Mas, perdrà una part d’adhesions. Està entre l’espasa i la paret, segons admeten els cupaires. Un històric d’aquest espai polític, l’exalcalde d’Arbúcies Jaume Soler, reclama «que es desencalli la situació perquè aquest és el mandat de dos milions de persones: iniciar el procés de ruptura». Respecte del dilema sobre Mas, ofereix aquesta anàlisi: «Podem estar discutint indefinidament sobre si suma o resta al procés i tothom pot tenir arguments, és un nus gordià que s’ha de tallar com sigui, fent el Govern que els 72 diputats acabin decidint».

¿Com aconseguir que el secessionisme passi del 50%? Les respostes en aquest sentit tenen punts en comú, entre diferents actors implicats i coneixedors del sobiranisme. Una es diu procés constituent. És a dir, unir al voltant de la construcció de quina Catalunya es vol per al futur una majoria més àmplia que l’actual. Ho ha descrit detalladament el coordinador de la plataforma Reinicia.cat, Jaume López, professor de la UPF, que està convençut que aquesta construcció ciutadana de les bases de la Constitució poden interpel·lar la CUP i fins i tot Catalunya Sí que es Pot, que porta el procés constituent al seu programa. També ho veu així Arcadi Oliveres, que reclama «donar contingut definitivament a la paraula independència; quin país socialment, mediambientalment, solidàriament volem». I creu que aquesta seria la manera de guanyar adeptes a la independència, encara que les polítiques progressistes allunyessin votants de CDC: «Si em diuen que fer això ens faria perdre certs vots ho preferiria, perquè a la llarga guanyaríem en solidesa; encara que s’endarrerís dos o tres anys, disminuiríem el patiment de molta gent».

La via dels fets

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«És complicat dir-ho i encara més en una situació enmig d’un camp desconegut, però, per ampliar la base, el full de ruta de Junts pel Sí establia terminis que permetien veure el camí», opina Núria de Gispert. Jaume Soler, exalcalde d’Arbúcies, proposa «trencar el cercle de la por i els dubtes que sembra el Govern espanyol i començar a demostrar per la via dels fets que la promesa de disposar d’un país millor és real».

Un altre punt en comú per a pràcticament tots: que unes noves eleccions, segons explica Jaume Soler, seria «tornar a l’etapa autonomista del procés i obrir interrogants; en definitiva, un desastre, una línia vermella». De totes maneres, no existeix unanimitat en aquest punt. Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), creu que hi haurà acord amb la CUP. «Encara que si finalment hem d’anar cap a unes eleccions, guanyarem rotundament i potser amb més claredat», afegeix.