El TC anul·larà aquesta setmana la declaració independentista

El ple del Tribunal Constitucional continua dimecres les deliberacions iniciades aquest dimarts sobre la legalitat o no de la declaració d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Els jutges van començar a estudiar en la primera sessió d'aquest ple, que es prolongarà fins dijous, l'esborrany de la sentència redactat pel magistrat conservador Andrés Ollero en què es proposa declarar il·legal aquesta declaració.

El recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy contra aquesta declaració va ser inclòs dimarts en l'ordre del dia. Els magistrats ja havien acordat que el tribunal hauria de donar una resposta al desafiament independentista abans de les pròximes eleccions del 20-D com va publicar EL PERIÓDICO el 17 de novembre. L'alt tribunal va accelerar els tràmits quan va suspendre aquesta declaració l'11 de novembre a l'escurçar en cinc dies el termini perquè la cambra catalana presentés les al·legacions a la demanda del Govern. 

Els magistrats van iniciar el seu debat amb un acord sobre el caràcter jurídic i no només polític d'aquesta declaració. Els jutges es van recolzar en la doctrina que van establir el 2013 quan també van tombar el dret a decidir acordat per la cambra catalana el gener del 2013. No obstant, els magistrats van reconèixer que igual que llavors aquesta declaració "té un rerefons polític que no es pot obviar".

LA REDACCIÓ DE LA SENTÈNCIA

Per això, les fonts consultades van explicar que els jutges de l'alt tribunal busquen dictar una sentència "que sigui clara, precisa i respectuosa" amb aquest acte parlamentari perquè "en una societat democràtica cal respectar les formes".

Els togats tenen a sobre de la seva taula els escrits de l'Advocacia de l'Estat i del Parlament de Catalunya. El Govern va demanar al TC que anul·li aquesta declaració perquè "ordena la secessió de l'Espanya per mitjans no democràtics". I perquè la cambra catalana "s'atribueix un poder constituent capaç d'iniciar un procés rupturista que s'imposa unilateralment amb menyspreu de l'estat de dret".

Per la seva part, el Parlament de Catalunya va treure transcendència jurídica a aquesta declaració en les al·legacions que va presentar divendres passat. En el seu escrit, va manifestar que aquesta declaració expressa "només una voluntat, aspiració o desig" i no té efectes jurídics. A més, va reclamar a l'alt tribunal que no atengués les peticions del Govern. I va advertir als jutges que no poden "suplantar" el poder "de representació del poble pel Govern dels jutges perquè el Parlament té legitimitat democràtica que no és equiparable a la legitimitat del TC".

A més, la cambra catalana va demanar als jutges que deixin sense efecte la seva doctrina de revisar els actes parlamentaris, que va posar en marxa amb la declaració del dret a decidir, "per preservar l'equilibri entre institucions".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els jutges tornaran a les seves deliberacions a les 11 del matí d'aquest dimecres. La sentència que dictin serà publicada al BOE i serà de compliment obligat per a les autoritats catalanes i per a tercers. Per això, des d'aquest moment, la cambra catalana i el Govern català no podran promoure actes que portin a la secessió d'Espanya. 

En el cas que incompleixin aquest mandat s'obren dues possibilitats. Per un costat, la fiscalia pot presentar una nova querella per un delicte de desobediència contra els que desobeeixin la sentència de l'alt tribunal. Per un altre, el TC pot suspendre en l'exercici de les seves funcions les autoritats que els desafiïn gràcies a una recent reforma que regula aquest tribunal.