Ciutadans tindrà la clau d'una complexa governabilitat d'Espanya

Fa un any i mig que el sismògraf demoscòpic adverteix que el mapa polític espanyol quedarà irreconeixible per la sacsejada que es preveu en les eleccions generals. El bipartidisme heretat de la transició (i afavorit per la llei electoral) ja prepara la firma de la seva sentència de mort, mentre les dues potències emergents comencen a prendre posicions com a actors protagonistes. De fet, la pugna més disputada de la imminent cita amb les urnes és la que tenen Ciutadans i Podem per adjudicar-se la condició de frontissa. Quan falten menys de 20 dies per als comicis, el partit d'Albert Rivera compta amb un notable avantatge sobre la marca de Pablo Iglesias i a les seves mans aniria a parar la clau que obriria les portes de la Moncloa a Mariano Rajoy o a Pedro Sánchez. Segons l'enquesta preelectoral d'Espanya elaborada pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, el suport de Ciutadans seria imprescindible tant per al PP com per al PSOE, encara que només una aliança amb els populars arribaria a la majoria absoluta.

Després de quatre anys de retallades socials, escàndols de corrupció i lleis contestades al carrer, Rajoy tornaria a guanyar les eleccions però amb la victòria més pírrica de la història del PP i fins i tot d'Aliança Popular, ja que es podria desplomar des de la seva còmoda majoria absoluta a menys d'un centenar de diputats. Aconseguiria el 23,9% dels vots (20 punts menys que en les generals del 2011) i entre 98 i 102 escons (ara en té 186). Aquest registre empitjoraria els 105 parlamentaris obtinguts per Manuel Fraga el 1986, la cota més baixa fins ara. El triomf electoral, però, no estaria en perill perquè el PSOE, malgrat experimentar una lleugera recuperació, segueix a gran distància del PP. Sánchez aconseguiria el 21,4% dels vots (set punts menys que el 2011) i de 82 a 86 representants. Les històriques dues grans forces de la democràcia espanyola sumarien ara el 45,3% dels sufragis, mentre que les dues marques alternatives reunirien el 37%.

L'erosió dels populars s'ha accentuat en l'últim semestre, en paral·lel a la irrefrenable progressió de Ciutadans, que des del baròmetre d'abril ha sumat una vintena de parlamentaris, ha escalat de la quarta a la tercera posició i amenaça la medalla de plata dels socialistes. Rivera aconseguiria el 21% dels vots i entre 76 i 80 representants en el seu debut al Congrés, cosa que el deixa a tot just quatre dècimes i sis escons del PSOE. Per catapultar-se amb aquesta força, el partit taronja atrauria el 35% dels votants de UPD -que desapareixeria de l'arc parlamentari-, el 23% de l'electorat del PP, el 14% dels que van votar els socialistes el 2011 i un altre 14% d'abstencionistes. Després del seu èxit electoral a Catalunya, el mes de novembre ha sigut un mes profitós per a Ciutadans davant la nova pulsió independentista generada per la declaració de ruptura i les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

L'altre gran damnificat per l'auge 'taronja', a més del PP, és Podem. El seu somni d'assaltar el cel" quedaria bastant diluït. Iglesias aconseguiria el 16% dels vots i de 52 a 56 diputats. Seria la quarta força política, quan a l'abril era la segona i el GESOP li adjudicava quatre punts i una trentena de parlamentaris més. La força lila s'apropiaria del 37% dels votants d'IU (que perdria la meitat dels seus 11 parlamentaris), el 19% dels abstencionistes i el 16% de l'electorat socialista, una collita insuficient per a la seva aspiració de condicionar la governabilitat d'Espanya. Una aliança del PSOE i Podem (134-142 escons) quedaria fàcilment neutralitzada per una entesa entre el PP i Ciutadans (174-182 diputats), que arribaria a la majoria absoluta (176) o, en la forquilla més baixa, l'acariciaria.

Si Sánchez s'atrevís a trencar la tradició no escrita a Espanya de deixar governar la força més votada, embastar la seva investidura no seria una operació senzilla, encara que tampoc impossible. El PSOE necessitaria el suport de Ciutadans (junts sumarien de 158 a 166 escons) i d'algun altre soci que, és clar, s'avingués a entendre's amb el partit de Rivera. Fora que, també per primera vegada en la història, populars i socialistes optessin per enllestir la qüestió amb una 'grosse koalition' a l'alemanya.