EL CAMÍ CAP A LES URNES

Rajoy lliga el seu projecte de finançament a un nou mapa fiscal

El PP proposa definir un paquet bàsic social que aniria a càrrec de l'Estat

Les comunitats tindran més marge per sufragar altres despeses via impostos

3
Es llegeix en minuts
GEMMA ROBLES / ROSA SÁNCHEZ / MADRID

Una de les propostes més esperades del programa electoral dels populars, la que afecta el finançament autonòmic, per fi es va donar a conèixer ahir. Almenys, en els seus eixos bàsics: Mariano Rajoy proposa «definir i acordar» una oferta de serveis bàsics limitada a les àrees d’educació, sanitat i serveis socials per als quals es garantirà des de l’Estat «un finançament suficient» que no variaria amb el temps; no estaria sotmès a vaivens de l’economia i respectaria el principi d’«igualtat» entre espanyols. La resta de serveis anirien a càrrec de les comunitats.

«Consolidada la solidaritat i la igualtat d’accés als serveis socials bàsics i el finançament suficient d’aquests, les autonomies tindran més capacitat financera i coresponsabilitat fiscal per atendre la resta de competències que li són pròpies», se sosté en aquest programa amb el qual Rajoy es presentarà a les generals del dia 20.

Amb aquest sistema, que comporta la creació d’un nou mapa fiscal a Espanya, els populars creuen que hi haurà suficiència en el finançament de matèries essencials i que serà possible «arribar a una situació d’equilibri financer de forma estable». «Com que l’Estat ha assumit un percentatge molt elevat del deute autonòmic, aquest sistema contribuirà decisivament a fer que, a llarg termini, el pes del deute autonòmic respecte al PIB es redueixi i desterrarà definitivament la tendència a utilitzar excessivament el deute comercial», s’afegeix.

El director de l’oficina econòmica de la Moncloa, Álvaro Nadal, va argumentar ahir que l’«objectiu fonamental» del PP, posant sobre la taula aquesta projecte, és que els «grans serveis bàsics» no depenguin de la recaptació i que tots els espanyols puguin tenir «la mateixa cartera de serveis ben finançats», informa Patricia Martín.

DE MARGALLO A MONTORO

En aquest projecte dels populars, que es va conèixer ahir, es recull l’essència (en cap cas la totalitat) d’un projecte que fa anys que defensa l’ara ministre d’ExteriorsJosé Manuel García-Margallo, però que en els últims mesos i amb discreció s’ha anat polint, rebaixant i ajustant al ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro. Així, i encara que aquesta lletra menuda no apareix inclosa en la proposta oficial, s’assumeix la idea d’ampliar la coresponsabilitat, però es rebutja l’ambiciós repartiment amb les comunitats de la cistella d’impostos que propugna el cap de la diplomàcia espanyola.

Malgrat ser una promesa del programa amb el qual Rajoy va concórrer a les passades eleccions del 2011, i que va guanyar, no hi ha hagut una reforma del model de finançament autonòmic en els últims quatre anys. Tampoc s’ha obert el debat polític sobre això, malgrat que la llei, com a mínim, obligava a revisar i discutir les deficiències del sistema vigent. Finalment, la cosa no ha passat d’obrir una taula tècnica en el consell de política fiscal i financera sobre aquesta qüestió.

I és que els populars, en plena ofensiva sobiranista des de Catalunya i amb la demanda en ment del pacte fiscal que Artur Mas va fer a la Moncloa abans de convocar les eleccions catalanes del 2012, han preferit ajornar aquest assumpte fins a la pròxima legislatura, al·legant que no hi havia diners a les arques per canviar el sistema. Tampoc hi ha ajudat, òbviament, la ressaca d’un mal resultat a les autonòmiques del maig que els va treure molt de poder territorial, per tot plegat prefereixen ajornar aquest assumpte fins a la pròxima legislatura, al·legant que no hi havia diners per canviar el sistema.

INFORMACIÓ EN PRESSUPOSTOS

Però ara que el PP vol recalcar la idea que la recuperació econòmica està en marxa, es repesca aquesta promesa i s’ofereixen les seves polítiques econòmiques com a aval d’un creixement també en les despeses, això sí, sempre controlat. «Garantirem un ritme de creixement estable de la despesa en els serveis bàsics --educació, sanitat i serveis socials--, adaptat a l’evolució de factors com la població, de forma que aquest no es vegi sotmès a fluctuacions discrecionals», apunten en les seves noves mesures electorals.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, en el programa airejat ahir s’adverteix que, una vegada aprovat el nou model de finançament, es treballarà perquè les comunitats subministrin informació en el seu pressupost sobre la proporció de recursos que destinen a serveis bàsics «i les que es destina a altres competències». El PP desitja tenir les autonomies en una constant liquidació de comptes a canvi de les injeccions de liquiditat que els han d’arribar des de l’Estat.

Es dóna la circumstància que ja en l’últim tram de la legislatura que toca a la seva fi, els populars, arran de l’agreujament de la crisi amb Catalunya (amb l’aprovació de la resolució independentista al Parlament), ja han elevat l’exigència d’informació sobre els comptes autonòmics i requisits per poder rebre finançament, en aquest cas provinent del fons de liquiditat autonòmica (FLA).