Mas serà candidat si hi ha eleccions mentre creix la tensió a la CUP

Estratègia invariable. Malgrat la porta oberta al pacte per part d'un dels líders de la CUP, David Fernàndez, Convergència i Mas segueixen amb els seus plans intactes. No hi haurà cessions als anticapitalistes i les eleccions són una hipòtesi tan real que el president ja anuncia que seria de nou candidat al març.

En una entrevista a la cadena SER, Mas ha dedicat molt pocs adjectius positius a l'opinió de Fernàndez favorable a donar-li suport a canvi del pla de xoc social. Tan sols ha dit que esperava que la incògnita cupaire s'aclareixi i que en el si de la formació hi ha qui “no acabi d'entendre que estiguem en aquest bloqueig”. Res més. Al contrari, el líder convergent ha deixat molt clar de nou a la CUP que els necessita per a la investidura i poc més. És a dir, que malgrat que públicament el mateix Mas ha afirmat que l'acord hauria d'incloure també la navegació governamental diària, ahir va reconèixer que està a les antípodes de la CUP en tot tret de la independència, per la qual cosa buscarà altres aliats per pilotar la gestió governamental si és investit.

I no s'ha quedat aquí l'avís, sinó que Mas ha posat sordina a un dels objectius de la CUP: la desobediència immediata. El president ha dit que després de la sentència del Constitucional contra la resolució rupturista del 9-N al Parlament, les tres lleis que inclou aquesta declaració ara anul·lada sí s'aprovaran però el que es farà bàsicament és "preparar les estructures d'Estat, no perquè siguin operatives sinó perquè en l'eventualitat d'un Estat català, tot estigui a punt i preparat". Gradualisme en estat pur davant l'exigència cupaire de demostrar amb fets la desobediència. No en va l'organització anticapitalista ja ha criticat  Junts pel Sí que presentés al·legacions davant el Constitucional al qual s'ha decidit desobeir.

Aquest conjunt de missatges de Mas responen al mil·límetre a una decisió convergent: mantenir tota la pressió a la CUP i deixar meridianament clar als anticapitalistes que les eleccions són una opció real si no accepten investir Mas en l'assemblea decisiva del 27 de desembre. Internament, CDC no mostra una confiança excessiva a la CUP més enllà de pronosticar una ruptura interna en aquest espai polític si finalment es decideix recolzar la investidura.

ELS RECELS DE LA CUP

Mentrestant, la formació anticapitalista mirade mantenir la seva cohesió davant l'impacte notable que ha tingut la presa de posició de David Fernàndez. La també exdiputada Isabel Vallet va recordar ahir que les tesis de Fernàndez són minoritàries tal com va mostrar la votació de la reunió de Manresa. Altres, com la diputada Gabriela Serra, han exigit un tancament de files argumentant que “la col·lectivitat” està per sobre de posicions personals.

I sobretot el que la CUP ha reclamat a Junts pel Sí i a Mas és que no esperi a la vigília del 27 de desembre per dotar de contingut el pla de xoc social que segons els anticapitalistes de moment no s'ha concretat en res per part de JxSí. Una cosa que segueixen negant en la coalició de Mas amb ERC i diputats independents. Sostenen, com va dir la vicepresidenta i consellera de Benestar en funcions, Neus Munté, que sí que s'han ofert propostes en qüestions com la lluita contra la pobresa, la renda mínima o les beques de menjador.

Notícies relacionades

Una exdiputada de la CUP recorda que la força va decidir diumenge no recolzar Mas

Mas: "Amb investidura o sense, el procés tirarà endavant"

Posicions, doncs, contradictòries mentre segueix corrent el rellotge i tot indica que la guerra de nervis hi jugarà un paper clau. En aquest sentit, la CUP també ha avisat Mas que seria molt perillós obligar la formació anticapitalista a decidir in extremis sobre unes propostes socials que requereixen anàlisi i debat. I temps. Un temps en canvi que s'esgota.

Amb mostres d'obertura per part de David Fernàndez davant un bloc, el convergent, on regna el cansament i la convicció que qualsevol moviment addicional erosionarà la formació de Mas, que s'està jugant el seu futur d'entrada en les eleccions generals del 20-D i rep també pressions internes per no afluixar davant els anticapitalistes.