Xavier Domènech: "Ciutadans és la crossa del zombi del bipartidisme"

Xavier Domènech és el candidat desconegut. Com a cap de llista d’En Comú Podem serà l’encarregat de defensar un referèndum que a la resta d’Espanya només recolza Pablo Iglesias. Una de les seves cartes per atraure l’electorat d’esquerres és l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que, aquesta vegada, a diferència de les eleccions autonòmiques, s’implicarà en la campanya.

–Vostès són els únics que defensen un referèndum per a Catalunya. Però, ¿és possible sense el suport del PSOE, el PP i Ciutadans?

–És veritat que ara el tema està bloquejat però després de les eleccions generals aquest tema, com tants d’altres, s’obrirà. Nosaltres el 24 de maig vam conquistar les principals capitals de l’Estat i Manuela Carmena ha fet declaracions polítiques a favor del dret a decidir dels catalans.

–¿Si Pablo Iglesias pot condicionar la formació de govern, la consulta serà una condició sine qua non per pactar?

–Jo també li faria aquesta pregunta al PSOE. ¿Recolzaria la investidura de Pablo Iglesias, recolzaria el dret a decidir? ¿Quina por té en aquests moments el PSC o el PSOE, que és el mateix, a l’exercici de la democràcia? Nosaltres considerem que un referèndum és una reivindicació democràtica i que la democràcia és la base de la solució dels problemes i no un problema.

–¿Corren el risc de caure al Congrés en un cert sucursalisme tot i que a diferència del PSC amb el PSOE vostès tindrien un grup diferent del de Podem?

–Com al PSC no ens passarà perquè crec que la relació és molt més horitzontal. Si hi ha aspiració històrica en el socialisme català és aquesta: tenir grup propi al Congrés. Creiem que això expressa clarament la realitat nacional de Catalunya; no és per fer-los enveja, i no crec que els en faci, perquè ells estan contents amb els desnonaments exprés.

–¿Aquesta serà la campanya de Domènech o d’Ada Colau?

–Anava a dir que serà la campanya de Catalunya (rialles). Aquesta és la campanya d’un canvi que no s’atura. Aquesta és una campanya en què hi haurà Domènechs, hi haurà Colaus, Iglesias, Oltras, Kichis, Echeniques, Errejones... En què demostrarem que aquí hi ha aliances per tot Espanya. Considerem que no estem sols. Amb tota aquesta potència i forces i això es visualitza de forma coral. Una campanya d’influència valenciana, gallega i en què tots confluïm.

–Digui’ns un avantatge de ser un gairebé desconegut en una campanya.

–Això ho hauran de valorar els votants. Jo, trobar-me davant de gent tan coneguda com la ministra dels desnonaments exprés i del gran deute del Ministeri de Defensa que estem pagant encara avui; com el gran diputat del lobbisme com Duran Lleida, una persona que estava al Ritz, amb aquelles fotos màgiques; persones tan conegudes com el senyor Fernández Díaz, responsable de la llei mordassa, o tan conegudes com Quico Homs... segons com no ho veig un desavantatge, és clarament l’expressió dels zombis. A vegades diuen que el bipartidisme és viu, jo dic que és mort, però que hi ha morts vivents que encara segueixen actuant com si no passés res.

–Hi ha experts que diuen que Podem sortia a córrer un esprint i s’ha trobat una marató.

–Sí, sí. Podem surt a córrer un esprint que es converteix en marató. Però en aquesta marató l’emergència de Podem en les europees produeix processos més amplis, com la pèrdua del PP del País Valencià i de València, la Corunya, Cadis, Ferrol i Madrid; la pèrdua de CiU de Barcelona i del PSOE de Saragossa. Per ser una marató no està malament.

–Hi va haver enquestes que els donaven com a primera força a les eleccions generals i ara no arriben ni tercers.

–Hi ha un moment de crisi molt clara del sistema polític, el 15-M, quan milers de persones donen el seu suport a un moviment social que diu que el sistema polític no ens representa. És evident que és una crisi del sistema polític. Els grans interessos econòmics segueixen apostant pel bipartidisme fins que s’adonin que aguantant simplement el bipartidisme no n’hi ha prou. I apareix o s’intenta crear com a nova política una cosa que coneixem des de fa anys que és Ciutadans, i l’expressió més clara és quan el senyor Josep Oliu, davant de Botín i una sèrie de gent, diu «necessitem un Podem de dretes», i just en aquell moment comença a créixer de forma espectacular Ciutadans. És l’alternativa que els mateixos que ens van portar a la crisi han posat sobre la taula.

–¿No el sorprèn que a Nou Barris votin Colau a les municipals i Ciutadans a les catalanes?

–A les eleccions catalanes guanyen a Nou Barris per 1,5 punts Junts pel Sí, que aconsegueixen uns resultats extraordinaris. I això és la mostra del tema plebiscitari. També apareix com a partit de regeneració, encara que tant pot pactar  amb el PSOE com amb el PP. Pot ser la crossa perquè el zombi pugui seguir vivint...

Notícies relacionades

Duran porta l'enquesta del CEO a la Junta Electoral per haver obviat Unió

Francesc Homs: "No descarto la independència sense acord amb l'Estat"

–Tot això s’assembla molt a l’ideari de la CUP. ¿L’única diferència és que ells ja han passat per la pantalla de la independència i vostè no? De fet, vostè els va votar l’any 2012.

–Sí, el 2012 vaig votar la CUP i ho vaig dir públicament, no perquè fos independentista, com així ho vaig explicar al meu blog, sinó perquè a Catalunya hi ha tres eixos: el nacional, el social i el democràtic. La gran crisi de sobirania és una crisi de democràcia. I per tant entenia que el que plantejava la CUP en aquella campanya es corresponia molt amb aquest tercer eix. Potser ens assemblem perquè tots venim de les lluites al carrer contra les retallades, del 15-M; tot espai, i el plantejament contra la corrupció i les portes giratòries, és molt compartit. H