ELECCIONS GENERALS

ERC busca repetir el 20-D el triomf de les europees

Oriol Junqueras centrarà la batalla en l'àrea metropolitana

Oriol Junqueras, a la seu nacional d’ERC.

Oriol Junqueras, a la seu nacional d’ERC. / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

ERC torna a la contesa electoral, després del parèntesi de Junts pel Sí. En el cas que la coalició del 27-S només sigui això, un parèntesi, i no una formació susceptible de repetir-se en uns hipotètics nous comicis al març. Les negociacions de la coalició amb la CUP i la posterior entesa o no entre CDC i Esquerra dictaran sentència. Mentrestant, els republicans afronten els comicis del 20-D amb el mateix ànim amb què es van prendre els de les europees, el març del 2014. És a dir, amb moral de victòria. El de llavors va suposar el primer triomf a les urnes en 80 anys.

Oriol Junqueras fa gairebé dos anys que té la idea de construir un gran partit de centreesquerra que faci frontera, per un costat, amb CDC, i, per l'altre, amb les hosts de la CUP. El que es va batejar com la "CiU d'esquerres", quan la federació estava viva. Així, Junqueras ha traçat una tàctica aglutinadora per captar tots els que, per exemple, sortien de l'òrbita del PSCPSC, una vegada aquest partit va baixar del carro de la declaració de sobirania i, més tard, del dret a decidir. 

Si en les eleccions europees la novetat va ser l'aliança amb aquests grupuscles exsocialistes, amb el símbol de la presència d'Ernest Maragall com a número dos, en aquestes, Junqueras pretén expandir la taca republicana cap als terrenys adjacents amb Podem. Això significa una frontera no solament ideològica, sinó també física, ja que és a l'àrea metropolitana on el partit lila s'estableix amb més poder. I és també en aquesta zona nuclear catalana on el suport a l'independentisme és menor.

PERFIL AJUSTAT

Notícies relacionades

L'elecció de Gabriel Rufián, de 33 anys, compleix amb tots els requisits. Ideològicament molt d'esquerres --va ser la CUP la primera força que es va posar en contacte amb ell-- i de Santa Coloma de Gramenet. A més, és castellanoparlant, del planter de Súmate, l'entitat sobiranista. Aquest nimi detall, ja utilitzat a escala local per Junqueras en les seves llistes municipals de Sant Vicenç dels Horts, pretén, segons al·leguen els republicans, expressar que l'independentisme del partit és de caràcter republicà i no nacionalista.

Més enllà de verificar com cala l'ambiciós pla de Junqueras de construir un partit hegemònic, les eleccions suposen per a ERC l'oportunitat de tornar a infligir una derrota a CDC. Esquerra no veu un altre horitzó que el del pacte de Junts pel Sí amb la CUP. Però si no es produís i hi haguessin noves eleccions, el segur intent de Convergència de repetir la coalició es veuria, com a mínim, matisat si ERC venç el 20-D. Perquè, si això passa, ¿qui hauria de ser el candidat a presidir la Generalitat, Mas o Junqueras?