Desmuntant la fàbrica de malsons

Els governs democràtics es mobilitzen per neutralitzar el màrqueting del Daesh

Detenció de dues persones suposadament relacionades amb una xarxa gihadista, el 28 de novembre a Barcelona. / RICARD CUGAT

L'Estat Islàmic ha desenvolupat un aparell propagandístic que s'inspira en les tècniques narratives de les superproduccions de Hollywood. Però a diferència de la fàbrica de somnis americana, que genera ficcions per entretenir el seu públic, el material audiovisual gihadista es produeix per reclutar combatents i per cometre atemptats. I està tenint èxit.

Aquests assassins saben com moure les càmeres i com actuar-hi al davant. Calcant els gestos i les actituds dels protagonistes del cel·luloide d'acció, es converteixen en referents per a joves predisposats a admirar-los.

Joan Anton Mellón, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), expert en gihadisme, descriu al públic objectiu de la seva publicitat com uns individus desarrelats a qui "l'èpica" del discurs de l'EI aconsegueix seduir perquè ofereix l'oportunitat “de transcendir” i de “liderar una protesta”. Encomana una missió que els desposseeix d'una existència mediocre, massa descarrilada per triomfar segons les regles de la societat capitalista.

Joan Antón Mellón

Expert en gihadisme

L'èpica del discurs de l'EI sedueix perquè ofereix l'oportunitat de transcendir i de liderar una protesta

Per això, els immigrants de segona i tercera generació, que no són ni del país on van néixer ni del dels seus pares, són objectius ideals per a les xarxes de captació. Unir-se al Daesh significa venjar-se d'un món on no encaixen.

Les dades són eloqüents, un país com França, que compta amb una immigració musulmana molt més antiga que l'espanyola, ha comptabilitzat que uns 2.000 dels seus joves han fugit per integrar-se a les files de l'EI. Per ara, el Ministeri d'Interior ha quantificat en 139 els casos espanyols.

L'AVORRIMENT D'AL-QAIDA

“Aquests terroristes han fet un salt qualitatiu extraordinari, els vídeos d'Al-Qaida eren un rotllo”, sentencia Mellón, autor del llibre 'Islamismo Gihadista. Radicalización y Contrarradicalización'. Preparen el missatge “en funció del segment de població” al qual va dirigit. Si necessiten dones per a les seves tropes, intenten convèncer-les “des d'un punt de vista romàntic” que amaga el tracte “salvatgement masclista” que els espera: les volen sobretot perquè es desfoguin els combatents.

Per convèncer “joves occidentals” de barris perifèrics de grans ciutats com París –o Barcelona– utilitzen “l'estètica del hip-hop” i els graven en diferents idiomes, subratlla Antonio Díaz, especialista d'intel·ligència i seguretat de la Universitat de Cadis (UCA). Recorren “al llenguatge visual de moda” per ensarronar-los. En moltes de les seves gravacions apareixen plans que plagien el punt de vista subjectiu de videojocs “com Call of Duty”.

Antonio Díaz

expert en intel·ligència

Es fixen en el llenguatge de moda per ensarronar. Per als joves de la perifèria fan servir el hip-hop

L'EI explica amb “un departament de recursos humans” que s'ha dotat de militars de l'antic exèrcit iraquià però també de professionals de màrqueting i comunicació que “han estudiat en facultats americanes i europees”. Imaginar-los “al desert, envoltats de sorra i en companyia d'un camell és un greu error”, adverteix Díaz.

Si Occident vol fer mal al gihadisme, ha de “lluitar amb les seves armes i al seu camp de batalla”, avisen fonts del Ministeri d'Interior.

LA CONTRANARRATIVA OCCIDENTAL

Els països democràtics han après que interceptar i desmuntar els missatges propagandístics que envia Daesh significa disparar contra un dels seus pilars. Interior ha creat un comitè d'experts, que agrupa psiquiatres, sociòlegs i policies, per elaborar “productes audiovisuals” que tractaran de desemmascarar les dades falses o els enfocaments malvats que inclouen els seus missatges.

Díaz assegura que Europa i els Estats Units, confiant en la seva superioritat bèl·lica, s'han adonat “tard” del fenomen. En el futur “veurem més divisions policials de lluita cibernètica”. És una “batalla de relats antiga” que ara es juga a les xarxes socials.

Fins fa ben poc, la policia combatia el reclutament als centres de culte –mesquites– i les presons. Avui, els serveis d'intel·ligència saben que el 80% dels nous membres s'allisten a través d'internet. Facebook és “un calador ideal per pescar-los”, detalla Díaz. Creen un perfil fals amb contingut extremista en aquesta plataforma i esperen el “m'agrada” d'algun contacte. A partir d'aquí, investiguen qui ha picat i “li envien els missatges adequats”.

Facebook, Twitter o Google han accedit a coordinar-se amb la policia per esborrar tota la publicitat gihadista que no sigui investigada.

Notícies relacionades

La contranarrativa reserva un paper destacat a les víctimes del terrorisme, familiars de desplaçats o gihadistes penedits. Difondre la seva experiència, com sosté l'ONU, pot ser una vacuna contra la deshumanització de les víctimes que persegueix el Daesh.

La majoria dels reclutats no parteixen “de fortes conviccions religioses”, explica Díaz, per això hi ha tant en joc en aquesta guerra de relats.