Anàlisi de les 20 mesures socials que ha ofert Junts pel Sí a la CUP

Aquestes són les 20 mesures del pla de xoc social que Junts pel Sí ha ofert a la CUP per desencallar les negociacions sobre la investidura del pròxim president (amb una breu anàlisi recordant mesures similars aprovades anteriorment o amb els dubtes que suscita la seva possible aplicació):

1. Garantir el 100% de la cobertura en l'alimentació per als menors que els serveis socials identifiquen que pateixen pobresa infantil.

• Una proposta similar ja constava en el pacte d'estabilitat parlamentària firmat per CiU i ERC el 2012: "Promoure el pacte per a la infància a Catalunya, amb especial atenció a les mesures de lluita contra la pobresa infantil".

2. Aplicar la llei contra la pobresa energètica garantint l'accés al subministrament d'aigua, gas i electricitat, impedint els talls a les famílies vulnerables i finançant un fons contra aquesta plaga, que comptarà amb recursos públics, encara que les empreses subministradores també se n'haurien de fer coresponsables, segons la llei suspesa pel Tribunal Constitucional.

• Aquesta mesura provoca la següent pregunta: ¿S'aplicaria la llei malgrat la suspensió? ¿I per què no s'ha fet ja? Respecte al decret actual del Govern, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ha lamentat que en el projecte del decret no es concreti què s'exigeix a les empreses i no es compti amb les entitats socials en la comissió de gestió del fons, com se'ls va assegurar que se passaria.

3. Aplicar la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de la vivenda pel que fa al reallotjament de les persones i famílies desnonades.

• L'1 de setembre passat, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va advertir, sobre l'aplicació de la llei, que les mesures de xoc com parar els desnonaments i els talls de subministrament "s'han d'aplicar des del primer dia". Per aquest motiu, la PAH va anunciar que si s'incomplia la llei ho denunciarien "de manera contundent", i va exigir a la Generalitat, els jutjats i els ajuntaments de Catalunya que garanteixin "la suspensió immediata i preventiva de tots els desnonaments i talls previstos, com a mesura urgent fins que no es normalitzi l'aplicació de la llei".

Les següents set mesures requereixen aprovar nous pressupostos:

4. Recuperar la consideració de la renda mínima d'inserció com dret subjectiu --no condicionat al pressupost-- i retallar restriccions. Aquesta mesura és paral·lela a la tramitació parlamentària de la iniciativa legislativa popular per una renda garantida de ciutadania.

• En el pacte CiU-ERC del 2012 ja es va acordar impulsar una llei de reforma de la renda mínima d'inserció per superar el decret 384/2011 i evitar l'exclusió social.

5. Reduir un 50% les llistes d'espera per a la primera visita a l'especialista i per a proves diagnòstiques complementàries i un 10% en intervencions quirúrgiques de patologies no greus. Les patologies greus ja no han d'estar pendents de llistes d'espera.

• ¿En quin termini?

6. Garantir la prestació de dependència a totes les persones que hi tenen reconegut el dret, encara que l'Estat no paga la part que li correspon.

• ¿En quin termini? ¿Està quantificada pressupostàriament? Avui dia, hi ha 15.332 persones amb dret a rebre la prestació que no la reben. Segons l'informe de l'Observatori de la Dependència, Catalunya és de les comunitats que suspenen en aplicació d'aquesta llei.

7. Contractar més professors en els centres dels barris amb més dificultats econòmiques, reduint la ràtio d'alumnes i invertint prioritàriament en centres d'alta complexitat i en zones desafavorides.

• ¿Quants?

8. Tendir a cobrir tota la demanda de places de les guarderies amb preus públics.

• ¿Es destinarien a aquesta partida 240 milions, com demana la CUP?

9. Tendir a equiparar els percentatges de parc públic de vivenda a la mitjana europea.

• En l'actualitat, el percentatge a Catalunya és de l'1%, davant el 18% de la UE. ¿En quin termini està previst arribar a l'equiparació?

10. Recuperar la llei de barris, amb concursos per impulsar projectes proposats pels ajuntaments.

• ¿Amb quin pressupost?

Les 10 mesures següents són de caràcter sobretot polític, en alguns casos vinculades a la consecució de la sobirania, que es necessita per aplicar-les:

11. Aprovar i instaurar la dació en pagament.

• ¿Aquesta mesura tindrà caràcter retroactiu? En el citat pacte CiU-ERC, es va consignar impulsar, en el marc de la legislació catalana, la millora de la regulació de productes financers i de la dació en pagament.

12. Fomentar l'economia social i cooperativa, gestionar el 20% del fons d'ocupació a través d'{Aracoop} perquè implementi un pla de xoc per promoure la creació de cooperatives entre joves, aturats i més grans de 50 anys, també amb incentius fiscals, assessorament i ajudes per al finançament.

• ¿Amb quin pressupost? El 2012, convergents i republicans també van acordar "elaborar i implantar un pla de suport a la creació de la cooperatives de treball i recuperar el pla Aracoop".

13. Accelerar la creació d'un banc públic a partir de l'Institut Català de Finances per incentivar el teixit productiu.

• Aquí torna a sortir a col·lació el pacte CiU-ERC. En aquell moment, les dues forces van plantejar impulsar la transformació de l'Institut Català de Finances en el banc públic de Catalunya.

14. Fixar un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals, equivalent al 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea.

• Aquesta és una competència estatal. Faria falta que Catalunya fos independent per decidir-ho aquí.

15. Reformes fiscals com reinstaurar l'impost a la banca i els tributs verds frenats pel TC, afavorir les empreses més respectuoses amb el medi ambient o reduir l'IRPF a les rendes baixes.

• Estan suspeses pel Constitucional a instàncies de Govern. O bé es desobeeix l'alt tribunal o s'ha d'esperar a l'Estat propi. Algunes d'aquestes mesures també constaven en l'acord d'estabilitat parlamentària de CiU i ERC.

16. Crear una policia fiscal que persegueixi el gran frau, en el marc de la hisenda pròpia.

• ¿Amb quants funcionaris? ¿Amb quin marc normatiu? ¿Amb quines sancions? El pacte CiU-ERC instava a elaborar un pla de lluita contra el frau fiscal el 2013, vinculat als recursos destinats al desplegament de l'Agència Tributària Catalana, en els impostos recaptats i gestionats per la Generalitat.

17. Aturar el traspàs del cànon de l'aigua cap a empreses mixtes i privades.

• ¿Què passa amb Aigües Ter Llobregat (ATLL)? El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha avisat que costarà 300 milions d'euros revertir la privatització. A més, el 30 d'abril d'aquest any, el Parlament ja va aprovar per unanimitat presentar, en el termini de dos mesos, una avaluació del cànon social de l'aigua i, a partir d'aquesta, impulsar en el pròxim exercici pressupostari els canvis legislatius per garantir un subministrament bàsic d'aigua de 60 litres per persona i dia gratuït en totes les vivendes de consumidors vulnerables.

18. Primar l'autoconsum de les renovables --en línia oposada al Govern espanyol i la seva tributació--, fer una auditoria pública dels costos de transició a la competència --analitzant les compensacions a les empreses anteriorment monopolístiques quan es van liberalitzar els sectors energètics--, i impulsar un pacte per a arribar al 100% de producció d'energies renovables el 2050.

• El pacte CiU-ERC proposava elaborar un pacte nacional sobre polítiques de sostenibilitat i per a l'impuls i desenvolupament de l'economia verda com a àmbit estratègic.

Notícies relacionades

Mas serà candidat si hi ha eleccions mentre creix la tensió a la CUP

¿A quins partits recolzaran els votants de la CUP a les eleccions generals?

19. Garantir que es retirin els concerts educatius --quan caduquin-- als centres d'educació no mixtos i no atorgar nous en aquests casos.

• ¿I què hi ha dels mixtos però privats? CiU i el PPC, el 30 d'octubre del 2014, van rebutjar una proposta del PSC per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) per limitar els concerts educatius només als centres que escolaritzin conjuntament nens i nenes. És a dir, refer la norma --aprovada pel PSC, CiU i ERC amb Ernest Maragall com a conseller d'Educació-- i retirar, en un termini de 6 mesos, la subvenció a les escoles que segreguin per sexes.

20. Revisar la posició de la Generalitat com a acusació en els processos judicials oberts amb rerefons polític, sempre que el motiu de la causa no sigui l'agressió a un mosso.

• ¿Això vol dir que, com va reclamar el Parlament, es personaran en el 'cas Nóos'? ¿I en el 'cas Pujol'? Malgrat que la Cambra va aprovar que la Generalitat es personés en la causa contra Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, no ho ha executat encara.
• El Parlament també va instar la Generalitat a personar-se en el 'cas Pujol'. Va ser el 17 de setembre del 2014: tots els partits de l'oposició van aprovar una resolució que “reprova i condemna" els "actes delictius" confessos de l'expresident Jordi Pujol i insta el Govern català a personar-se en el cas que investiga l'expresident Jordi Pujol per suposat frau fiscal, després d'haver confessat que va ocultar diners durant més de 30 anys.
• La proposta de resolució, presentada pel grup d'ICV-EUiA durant el Debat de Política General, va ser per 83 vots a favor --els d'ERC, PSC, PPC, Ciutadans i la CUP, a més del dels ecosocialistes--, davant 49 vots en contra, els de CiU. D'acord amb el text de la proposta de resolució, el Parlament insta l'Executiu català a personar-se en les causes on la Generalitat "resulti perjudicada, que inclouen també el 'cas Pujol".