El debat a quatre: lluita pels indecisos

El president Mariano Rajoy va ser dilluns a la nit el protagonista d'un esdeveniment polític en què no va participar. En l'únic debat a quatre d'aquesta campanya per a les generals, amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en el paper de substituta enfrontant-se amb Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias, tots es van dirigir al candidat del PP --que seguia aquest esdeveniment televisiu des de Doñana-- i que, per decisió tàctica, només presentarà batalla al líder socialista en un ‘cara a cara’ de la setmana que ve. 

Fins i tot la mateixa Santamaría es va veure obligada a justificar la incompareixença. I mentrestant, els aspirants del PSOE, Ciutadans i Podem, que ja havien debatut en triangle la setmana passada, van intentar tutejar-se entre si, amb alguna equivocació pel camí, optant pel 'vostè' per dirigir-se a la número dos del Govern (de la qual es va elogiar la intel·ligència” i els “coneixements en dret”) i a qui els seus contrincants en dialèctica van retreure decisions governamentals col·legiades, però amb guant blanc. 

Potser els moments de màxima tensió els va viure Santamaría quan se li va recriminar (va ser Rivera) la falta d'agilitat per “adonar-se” de la gravetat del que passava a Catalunya i, per descomptat, quan va arribar el torn del bloc de corrupció, on Iglesias li va deixar anar un "Luis, sé fuerte" i ella, clarament tensa, li va replicar amb un "Monedero, paga". Com era d'esperar, el PSOE i C's també es van arremangar amb aquest assumpte a l'hora de carregar contra els populars.

El debat, això sí, va deixar clar que hi ha una lluita política acarnissada pels indecisos i pel segon i el tercer lloc del rànquing del 20-D: Sánchez es va mostrar aquesta vegada especialment agressiu amb Rivera, de qui va recalcar la suposada falta de compromís ideològic, i una mica menys però també amb Iglesias, a qui contínuament comparava amb Alexis Trispras a Grècia per mirar de reflectir que les seves propostes són fum. Al líder socialista també li va tocar el rebre: el fantasma del 'zapaterisme' va sobrevolar tot el debat i, amb un to molt més relaxat que la resta dels seus companys i amb el bolígraf a la mà en qualitat de professor, Iglesias va fer èmfasi que el PSOE promet molt en campanya i, després, quan arriben els problemes retalla i fa reformes laborals que provoquen vagues generals.  

LA CRISI AMB CATALUNYA

En el bloc català, Rivera va ser el primer a fer el pas. Era el seu torn per sorteig: va aportar el seu granet de sorra per subratllar que no totes les reivindicacions que arriben des de Catalunya són "injustes" i que, en tot cas, la solució no passa per "trencar Espanya" i que el vot del 20-D també pot deixar clar "el que volen els catalans". Va advocar per una reforma constitucional i perquè es tingui en compte que C's, amb les seves idees, lidera l'oposició en territori català.

A Santamaría se li va preguntar per què no va tenir valentia el seu Govern a imitar David Cameron i convocar un referèndum. La vicepresidència va al·legar que a Espanya, a diferència de la Gran Bretanya, hi ha una Constitució --que per cert no es va mostrar gaire partidària de modificar-- per complir i que el poder Executiu no pot decidir ni "jugar" amb la igualtat de tots els espanyols. "El PP amb la unitat, amb la sobirania, amb la igualtat, amb la llei, no negociarà. Hem dialogat perquè a Catalunya, malgrat els independentistes, no hi pateixin els serveis públics. Aquí no poden fer-se consultes d'aquesta naturalesa", va sentenciar.

Sánchez, per la seva banda, va asseverar que ell també creu en una Espanya "unida", però va admetre que els independentistes han "pujat com l'espuma" els últims anys. Després d'assegurar que no era "equidistant" per considerar que el culpable de la crisi secessionista és Artur Mas, va incidir que proposa una reforma constitucional, amb diàleg, per arribar a un model federal. Però on també hi hagi una blindatge de drets socials i millora de les institucions.

Se li va recordar a Iglesias que, de la taula a quatre, era l'únic que defensava el dret a decidir. Ho va confirmar i, amb l'entonació més seriosa que va tenir en tot el debat, va dir que Espanya és un país plurinacional en què Catalunya pot tenir un encaix diferent. És més, va mantenir que si Podem aconsegueix arribar a la Moncloa, els catalans no se'n voldran anar. A partir d'aquí, es va formar un intercanvi d'opinions sobre si es pot consultar o no els ciutadans. Era obvi que Iglesias es va quedar sol.

GESTOS I SMS DE BÁRCENAS

Els gestos i la imatge van ser molt diferents al llarg d'aquest debat. Iglesias, sense corbata, es va centrar en el seu bolígraf. Rivera i Sánchez no van saber en molts moments què fer amb els braços. I Santamaría es va mantenir impertèrrita. Tret de quan va sortir el ‘cas Bárcenas’, els SMS del president absent en el debat al seu extresorer: aquí no va poder evitar mirar fixament Sánchez, Rivera i Iglesias i interrompre'ls en diverses ocasions i canviar el to institucional (a estones massa seriós) per un de més encès. I això que gairebé tots es van esforçar a ressaltar que no li atribuïen a ella que estigués al darrere de cap cas de corrupció i, com va fer Rivera, fins i tot que li reconeixien el mèrit per haver anat al debat a la televisió a donar la cara en un assumpte tan espinós, ja que el seu cap no s'hi havia atrevit, segons van sentenciar.

Notícies relacionades

Sánchez, a Podem: "¡Cap lliçó al PSOE!"

Pablo Iglesias va guanyar el debat d'Atresmedia, segons internet

Sánchez no va perdre l'ocasió de treure el 'cas Rato', “el guru econòmic” del PP així que va poder. Santamaría va recriminar a Rivera que recolzi a Andalusia un govern “d'imputats”, en al·lusió al de Susana Díaz mentre dóna lliçons, Iglesias va obviar les crítiques que havia rebut pel 'cas Monedero' i va intentar repartir a tort i a dret. Hi va haver tensió. L'esperada en un dels blocs de més mala digestió per a la vicepresidenta, a qui se li van notar les ganes de canviar de tema tan bon punt va tenir l'ocasió: ella va provocar que es passés de l'enumeració de mesures anticorrupció que porta cadascú en el seu programa (per cert, no sembla quimèric pensar que en això hi pugui haver acord la pròxima legislatura, malgrat els matisos).

Es va tractar també d'ocupació --el problema que més preocupa els ciutadans--. Cadascú va presentar el seu programa i hi va haver una clara divisió en blocs: l'esquerra i la dreta, lloc aquest últim on Sánchez i Iglesias es van afanyar a situar Rivera. L'apartat econòmic va servir perquè Santamaría insistís a presentar el PP com el salvador d'Espanya davant la crisi (“parlar és molt fàcil, governar molt difícil”, va dir). Rivera, per la seva banda, va identificar el PP i el PSOE en el sentit que tots dos són els responsables dels problemes estructurals de l'economia espanyola.