El debat del bipartidisme: màxima tensió

A sis dies per a les eleccions generals del 20 de desembre, cara a cara de màxima tensió entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. «Vostè hauria d’haver dimitit fa dos anys, amb els SMS a Bárcenas. El president del Govern ha de ser decent i vostè no ho és», li va etzibar el cap de l’oposició. «¿I per què no em va posar vostè una moció de censura? Aquesta és una afirmació roïna, mesquina i miserable i no l’hi accepto», va replicar Rajoy durant els minuts més durs del debat, en què hi va haver un intercanvi de retrets i acusacions al voltant de la corrupció que, per moments, va passar la línia de l’i tu més. Primera topada.

Aquestes frases passaran a la història de la política recent per resumir, en essència, l’enfrontament dialèctic del cap de Govern amb el cap de l’oposició en vigílies d’una de les cites amb les urnes més disputada de la democràcia. El 20-D. El candidat socialista havia jugat a no arriscar en els debats anteriors (amb Albert Rivera, Pablo Iglesias i Soraya Sáenz de Santamaría en substitució del president), però aquesta vegada va sortir a atacar: intentant encaixonar el líder del PP des del primer moment, acusant-lo de «mentir» i recordant-li en gairebé cada intervenció els escàndols del PP, les promeses incomplertes, les retallades i el rescat als bancs.

DECÈNCIA

Però, sens dubte, va ser la picabaralla sobre corrupció (que per l’ímpetu dels protagonistes del debat es va estendre no només durant el bloc que tocava sinó també el que concernia a Catalunya i el model d’Estat) el que va fer que pugés la temperatura d’aquesta cita a dos. El secretari general del PSOE va entrar sense preàmbuls en el tema, posant en entredit la decència del seu contrincant. El cap de l’Executiu es va encendre, li va repetir fins a cinc vegades la «roïnesa» amb la qual estava actuant i, per si la seva resposta tenia gust de poc, va atribuir al socialista parlar des de la «desesperació» de veure’s incapaç de guanyar diumenge.

En aquest context, el president va llegir el seu currículum i va dir que no havia arribat a la política per guanyar diners. Va recordar que ningú l’ha portat mai als tribunals i que el seu equip ha aprovat el paquet més complet de mesures anticorrupció que ha existit fins al moment. Però va evitar entrar en el fons de l’escàndol Gürtel o en la gestió que ell mateix va fer del cas. Va retreure al dirigent socialista que aconseguís un crèdit a Caja Madrid en suposades condicions avantatjoses i la implicació del seu partit en el cas dels ERO d’Andalusia.

SOBRESOU

Sánchez, que la setmana passada va assegurar públicament que no dubtava de l’«honestedat» de Rajoy, va decidir aquesta vegada posar-hi el coll. Li va retreure al líder del PP que estant a l’oposició, «entre sous i sobresous», arribés a guanyar fins a 239.000 euros anuals mentre que ell, en el mateix càrrec, en percep 88.000. Li va repetir una vegada i una altra el «Luis, sigues fort» que Rajoy va escriure en un missatge de text a Luis Bárcenas quan se suposa que ja l’havia fet fora de la seva organització. Per rematar, va proclamar que l’aspirant a la reelecció no és lliure, per estar «lligat als papers» del seu extresorer. Intercanvi de retrets de màxim voltatge en un dels assumptes més delicats de l’agenda del debat.

Res del que havia vingut abans ni del que es va tractar després va assolir les mateixes cotes de tensió durant una cita molt menys àgil que les anteriors amb Ciutadans i Podem, amb els candidats aquest cop asseguts, ajudant-se sempre de papers, i un moderador, el periodista Manuel Campo Vidal, gairebé absent en la major part del programa. Sobre el conflicte català, Sánchez i Rajoy es van limitar a assenyalar els eixos fonamentals del seu discurs, encara que el primer va retreure al president l’augment de l’independentisme en aquesta legislatura i el segon va acusar el socialista de tenir una política territorial basada en els «eslògans».

«Defenso l’Espanya unida, diversa i en convivència. Quan ha governat el PSOE no hi ha hagut mai una declaració d’independència. Amb vostè sí. Amb vostè ha pujat el vot independentista del 10% al 48%. Però no estem ni en l’immobilisme ni en el rupturisme. No és la via. Volem una reforma constitucional que millori l’Espanya autonòmica», va dir Sánchez. Rajoy, deixant clar que en la seva opinió falta «consens» i coincidència de propostes per canviar la Carta Magna, no va traslladar cap iniciativa.

Notícies relacionades

Dels pactes al comandament a distància

La teoria de la conspiració (política) ocupa el Congrés

En economia, el bloc del qual tenia més interès a parlar, Rajoy es va centrar en les grans dades (reducció del dèficit, de la prima de risc i augment de la balança de pagaments del sector exterior) per recordar sense pausa l’herència rebuda de l’últim Govern socialista, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. Sánchez es va centrar en les iniciatives més polèmiques del PP: reforma laboral, retallades, pujades d’impostos i rescat bancari, un assumpte que també va provocar la pujada del to del debat. Però res comparable al que va venir després, amb la corrupció.

Per instants el debat va ser un intercanvi de monòlegs, de llistat d’errors de l’adversari –Rajoy va martellejar amb una frase ambigua de Sánchez acusant el president de «no deixar a les dones» ser mares–, mentre que el socialista li retreia que no li contestés a les preguntes directes que li plantejava sobre el rescat bancari, el seu «amic» Rato o les seves tisorades en polítiques de dependència o violència de gènere. I així durant dues hores ¿decisives?