Iglesias i Colau empenyen la remuntada cap a les urnes

Pablo Iglesias, Ada Colau i Mònica Oltra van pujar ahir a l’escenari, a València, com a trident de lideratge amb una espècie de síndrome de Los Angeles 84 corrent-los per les venes. Podem encreua els dits i espera obtenir a les urnes una segona plaça que tindria el valor d’una victòria de llegenda. Igual que la medalla de plata que va aconseguir la selecció espanyola en aquell partit èpic contra els Estats Units de Michael Jordan, els podemistes van omplir el pavelló de bàsquet La Fonteta de Sant Lluís convençuts que quedar per darrere del PP però per davant del PSOE en vots seria un triomf amb regust d’or.

La tan ajustada disputa la va expressar de forma cristal·lina Íñigo Errejón. «Mai hem estat tan a prop ni tan lluny de guanyar les institucions. A la photo finish els avançarem», va dir, en un discurs en què va combinar el castellà i el català, llengua amb la qual també es van expressar Colau i la líder de Compromís, Mònica Oltra. Iglesias va reclamar pas, com una lletania, al candidat del PP. «Estem preparats per encapçalar un Govern i per liderar una nova transició», va assegurar. «Nosaltres sí que somiem, senyor Rajoy, però somiem seriosament. Nosaltres sí que tenim un projecte de país», li va dir, i va proclamar davant els seus que «ja no hi ha excuses per votar amb una pinça al nas, ni per votar el menys dolent».  

EL DILEMA

La direcció de Podem és conscient que superar els socialistes en escons és gairebé impossible pels beneficis d’una llei electoral obsoleta que afavoreix el bipartidisme, però considera que una plata en vots els concediria suficient legitimitat per plantejar la investidura de Pablo Iglesias. 

El segon lloc significaria també escapar de l’escenari de més dificultat per a Podem: quedar per darrere del PSOE fins i tot en vots i veure’s en la tessitura d’haver de decidir si recolzen una eventual investidura de Pedro Sánchez com a mal menor per evitar que Rajoy repeteixi a la Moncloa. En aquest plantejament, els podemistes saben que la seva posició es debilitaria per unes bases que castigarien tant un suport a Sánchez com un vot en contra, i es veurien forçats a celebrar un conclave del partit en el qual els crítics desenterrarien la destral de guerra que van decidir guardar fins al 20-D.

La verdadera paradoxa del resultat és que, fins i tot si són tercers i superen Ciutadans, fins i tot si aconsegueixen un bon nombre de diputats, fins i tot si es reconeix que han orquestrat una de les campanyes electorals més eficaces de la democràcia amb escassos recursos; tot i així, corren el risc de ser vistos com els perdedors i afrontar una legislatura desdibuixats.

Contra aquesta lectura, la direcció del partit insisteix que el repte ja s’ha aconseguit, perquè el país ja ha canviat amb la irrupció d’una nova força parlamentària amb capacitat de disputar l’hegemonia al bipartidisme «turnista» de PP i PSOE. Els podemistes afirmen que el país ja ha canviat i que aquest canvi entra en les institucions disposat a escriure la primera pàgina de la segona transició.

PAÍS DE PAÏSOS

Aquest camí, opinen, no es pot recórrer des de la supèrbia de Madrid, sinó des del concepte de plurinacionalitat en què han recolzat tota la campanya. En part, perquè és un dels eixos del Podem que va néixer després de la reflexió de les municipals del mes de maig, quan van aprendre que amb alcaldies progressistes com la de Madrid i Barcelona es donaven la mà. Però la defensa del «país de països» també s’ha de mesurar amb la bàscula de la rendibilitat: allà on els d’Iglesias esperen obtenir millors resultats és en territoris amb una identitat nacional pròpia: Catalunya, Galícia i el País Valencià.

Notícies relacionades

Colau insta a 'Le Monde' el Govern que surti del 20-D a facilitar un referèndum a Catalunya

Colau: "Posarem la política de cap per avall"

Amb aquest esperit plurinacional, Iglesias va reivindicar el dret a decidir: «Espanya ja ha canviat, ha posat fi a aquesta arrogància centralista perquè no entenien que la resposta del nostre país era la diversitat», va afirmar.

Ada Colau va apel·lar al vot de les dones i va aprofitar l’ocasió per enviar una crítica a Ciutadans en resposta a les paraules despectives que, a la primavera, els havia dedicat un membre del partit d’Albert Rivera. «No som feminazis, som feministes», el va corregir. H