Lo que el 20-D amaga

Del vot dels espanyols depèn si s'acaten o es negocien les retallades que demana la UE, o si de deroguen o es mantenen les reformes clau de la legislatura que s'esgota. Els principals candidats discrepen sobre com abordar la crisi amb Catalunya i es juguen, en algun cas, el seu futur polític a la carta de les eleccions generals d'aquest diumenge.

Els candidats són personatges secundaris en aquestes hores de tranquil·litat, sense discursos polítics. Alguna foto i el recurs de les xarxes socials per recordar que segueixen presents, per reclamar una miqueta d'atenció després d'haver sigut el melic de l'actualitat en l'última quinzena. El protagonisme és ara dels votants i dels col·legis on es col·loquen ràpidament unes urnes que, aquesta vegada, compartiran espai amb els adorns nadalencs que ja s'exhibeixen a les aules dels nostres fills.

En vigílies electorals, encara hi ha temps, això sí, per consultar alguna enquesta publicada fora d'Espanya, o per fer-se alguna pregunta abans de votar. ¿Quines conseqüències tindrà el resultat del 20-D?. De qui governi o governin la pròxima legislatura ('pacte' o 'abstenció' poden ser paraules de moda) dependrà, en primer lloc, si els pressupostos per al 2016 ja aprovats per Mariano Rajoy s'apliquen igual o són modificats; si s'opta per l'obediència estricta a les directrius europees per no tenir enfrontaments o s'intenta negociar la retallada de 10.000 milions d'euros sobre els comptes públics que exigeix la Comissió.

EL PROCÉS CATALÀ

A qui o als qui es voti majoritàriament aquest diumenge quedarà subordinada la resposta al desafiament secessionista. Si una Catalunya en mode 'pause' aconsegueix tenir un Govern abans del 10 de gener -per a això la CUP i Junts pel Sí haurien de posar-se d'acord en qui el presideix-, haurà de decidir si desplega jurídicament la moció independentista ratificada pel Parlament i frenada ipso facto pel Tribunal Constitucional.

De fer-ho, hi haurà resposta de l'Estat. Però del nom que tingui el pròxim president del Govern dependrà si l'estratègia és bàsicament jurídica, a l'entendre que no hi ha lloc per a cap altra, o s'obren altres camins. Així, l'aspirant a la reelecció pel PP, Mariano Rajoy, aposta per la llei, un nou finançament i la promesa (sense detalls) de "diàleg". El candidat pel PSOE, Pedro Sánchez, advoca fonamentalment per una reforma de la Constitució en clau federal. Pel seu costat, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, vol modificar la Carta Magna per col·locar-li un candau i acabar amb les exigències nacionalistes, mentre que Pablo Iglesias, de Podem, propugna avalar la celebració d'un referèndum des del poder i posar-lo com a condició a qui busqui el seu suport per a una investidura.

LEGISLACIÓ CONTROVERTIDA

Notícies relacionades

¿On eren els candidats al 20-D el 2011?

¿Què es juguen els partits catalans el 20-D?

El vot del 20-D també condicionarà si es mantenen i es desenvolupen bona part de les lleis i mesures aprovades en la legislatura que s'apaga -reforma laboral, educació, seguretat ciutadana- o si hi ha normativa nova, especialment en regeneració democràtica. Els principals aspirants a la presidència també han aclarit que comparteixen la filosofia a seguir en la lluita contra el gihadisme, però poden discrepar en detalls. Especialment pel que fa a la petició que, des de França, està a punt de caure perquè Espanya col·labori en una intervenció contra el Daesh.

Evidentment, el futur dels partits, els que tenen solera, els repensats o dels emergents, estarà lligat al dictamen de les urnes. Més encara el de qui els dirigeixen. A les vuit del vespre d'aquest fred (segons els pronòstics) 20 de desembre, la sort estarà decidida. Mentrestant, a reflexionar. A entretenir-se. A elegir. Com els candidats amb més opcions, que, a petició d'aquest diari, afronten el veredicte dels espanyols escollint una paraula. 'Concòrdia', la de Rajoy. 'Valors', en català, la de Sánchez. 'Il·lusió', la de Rivera. 'Amb tu', la d'Iglesias.