¿Què es juguen els partits catalans el 20-D?

L'eclosió de l'anomenada "nova política", amb la presència de Podem i Ciutadans en competència plena amb els tradicionals PP i PSOE, juntament amb el procés sobiranista converteixen les eleccions generals d'aquest diumenge en les més incertes i tumultuoses de totes les que s'han realitzat a Catalunya. Oblidats els temps en què el català era, juntament amb l'andalús, el principal graner de vots dels socialistes (el PSC va obtenir 25 escons el 2008), un pòquer de forces es disputen, segons les enquestes, la victòria aquest 20-D: En Comú Podem, ERC, Ciutadans i Democràcia i Llibertat.

Les forces sobiranistes, mentrestant, lluiten per evitar que s'entenguin aquests comicis com una segona volta del 27-S. La mateixa confecció de llistes separades, entre ERC i CDC (Democràcia i Llibertat), anava enfocada a evitar aquesta lectura plebiscitària. Un bloc, l'independentista, que ha viscut la campanya amb un ull en les negociacions de Junts pel Sí i la CUP. Una combinació de victòria podemista (o 'colauista', el motor a Catalunya d'aquest espai d'esquerra) i una obligada convocatòria d'eleccions catalanes per al març (és a dir, que no hi hagués pacte d'investidura) ressuscitaria la voluntat d'alguns (no d'ERC) de tornar a unir forces.

Pel que fa al bloc antiindependentista, el 20-D consolidarà la supremacia de Ciutadans sobre el PP entre l'electorat conservador. Mentrestant, el PSC preveu superar un cicle electoral infernal encara amb forces, encara que siguin exigües, i comptar amb temps -se suposa- per reordenar les seves files.

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

Rebatejada la seva marca, Convergència es juga mantenir viu el nervi sobiranista i no quedar fora del podi per primera vegada en unes generals, en benefici d'En Comú Podem, ERC i, fins i tot, Ciutadans. Francesc Homs es juga la necessitat d'obtenir un resultat digne per poder negociar amb força amb la CUP i, a escala interna, encarar l'anunciada transformació del partit per donar a llum una altra força política.

PSC

Resistir és la paraula clau per al PSC. Igual que va fer Miquel Iceta el 27-S, Carme Chacón confia mantenir la nau surant i que s'escapin el mínim nombre d'escons possibles. Lluny dels 25 diputats del 2008 i dels 14 del 2011, la capitana socialista comanda la resistència en el cada vegada més fragmentat mapa polític català.

PPC

La incògnita al PPC és saber quants diputats baixaran dels 11 actuals. Pel debat sobiranista i per la gestió de la crisi, els populars són conscients del desgast. Es juguen fins i tot perdre representació en algunes províncies. El consol per a Jorge Fernández Díaz seria reduir el diferencial que el separa del PSC. El 2011 va ser de sis punts percentuals.

UNIÓ

Els democristians són els que més es juguen en aquestes eleccions, perquè es juguen la seva pròpia supervivència. El partit que Josep Antoni Duran Lleida lidera ininterrompudament des del 1987 podria desaparèixer del mapa polític espanyol, com es va esfumar del català fa tres mesos. Totes les enquestes ho han vaticinat així. Després del seu divorci de CDC, Unió s'ha erigit com a únic representant del catalanisme moderat que defuig de l'independentisme de CDC i ERC. La seva tercera via, una reforma constitucional que reconegui la realitat nacional de Catalunya.

EN COMÚ PODEM

La marca de Podem, Barcelona en Comú i ICV-EUiA surt a guanyar a Catalunya, empesa pel trident Ada Colau-Pablo Iglesias-Xavier Domènech. El cap de llista, igual de desconegut que Lluís Rabell a l'inici de la campanya, ha demostrat molt més ganxo. Iglesias no ha repetit les relliscades de llavors i la més clara aposta pel referèndum hi ha calat. L'alcadessa, que tant va enyorar Sí que es Pot el 27-S, ha contagiat el seu optimisme.

ERC

Esquerra busca la seva segona victòria en aquest cicle electoral, després de l'aconseguida en les europees. La no presència de la CUP li proporcionarà un bon nombre de vots que s'haurà de veure si són suficients per frenar l'empenta d'En Comú Podem. L'equilibri de forces entre ERC i CDC pot determinar, en part, si Artur Mas s'atreveix a anar a noves eleccions catalanes. Les urnes també posaran a prova l'estratègia d'Oriol Junqueras d'obrir el partit a independents, com Gabriel Rufián, en la seva voluntat de construir un espai hegemònic d'esquerra.

CIUTADANS

Notícies relacionades

Lo que el 20-D amaga

Paraula de candidat

El seu objectiu de màxims és guanyar a Catalunya. Impulsat per l'auge que va experimentar el 27-S, Juan Carlos Girauta va iniciar la campanya del 20-D disposat a lluitar amb En Comú Podem i els independentistes pel primer lloc. El podi està molt disputat i el partit taronja té també un altre fi: consolidar la seva posició per davant de PSC i PPC.

Amb informació de Fidel Masreal, Rafa Julve, Xabi Barrena i Roger Pascual.