Pablo Iglesias exigeix al PSOE sortir del "búnquer" i acceptar el referèndum

Pablo Iglesias ha fet aquest dilluns un pas més en l'endimoniat escenari del pactisme i ha demostrat que utilitzarà tota la seva audàcia en la partida d'escacs que ha de decidir qui serà el pròxim president del Govern. El líder de Podem ni es postula per al càrrec ni es retira de la competició, però la seva intervenció deixa clar que portarà les negociacions al terreny de disputa que li és més favorable: el de la plurinacionalitat. 

Allà on el partit lila ha aconseguit ser primera força, a Catalunya i el País Basc -en vots-, el bipartidisme ha rebut avantatjosos resultats, de manera que, per a Iglesias, les urnes demostren que els vells partits no han comprès els reptes territorials. Podem estaria en aquest relat, l'únic que entén els anhels identitaris i, per tant, l'únic partit legitimat per funcionar com a "pega" per a Espanya. Perquè aquesta és la paradoxa. Iglesias veu en el referèndum la solució per mantenir el país unit, amb un altre encaix territorial en què els catalans se sentin còmodes. I aquesta consulta seria "absolutament imprescindible".

ULTIMÀTUM A SÁNCHEZ

El líder de Podem, que va comparèixer radiant, va fer sang amb formes d'estadista i va dir sentir-se "preocupat" per la "humiliació" que suposen els resultats dels "del búnquer". A Catalunya, el PP és la sisena força política i el PSC, la tercera. Amb aquest escenari, adverteix: "Si el PSOE no entén que Espanya és plurinacional i es bunqueritza en el passat, està dient que entregarà el Govern al PP. Que no compti amb nosaltres per entregar el Govern a Mariano Rajoy".

Podem allarga la mà a tots els partits, però el missatge a Pedro Sánchez és explícit: o s'avé a acceptar el dret a decidir, o no hi ha res a negociar. L'ultimàtum no és menor. La direcció nacional del PSOE no sembla disposada a assumir aquest cop de timó, ni de bon tros la presidenta de la Junta andalusa, Susana Díaz, el territori de la qual aporta 22 dels 90 diputats socialistes. 

Pablo Iglesias coneix l'abisme davant el qual situa Sánchez i la pregunta sense resposta és si el podemista s'ofereix a negociar el que sap que no pot ser assumit per presentar-se com a alternativa, o bé per endarrerir el calendari cap a unes hipotètiques noves eleccions. El dirigent està convençut que si cal tornar a les urnes, obtindria un resultat millor. "Si les forces de l'immobilisme forcen un escenari com aquell, cosa que assumirem encantats", va admetre.

La possibilitat que el partit lila inclogui en la seva estratègia uns nous comicis no és esbojarrada. El mateix Iglesias va reconèixer que a Podem li va faltar "una setmana de campanya i un debat" per haver superat el PSOE -ho fa en vuit comunitats però no en el recompte general, ni de vots ni de diputats-.

EL 'TIC-TAC' DE PODEM

Iglesias va deixar molt clar que mirarà d'imposar els seus temps. Va exigir calma, reflexió, altura d'Estat i va intentar foragitar les presses de la investidura. Si altres partits en tenen, per descomptat Podem no. El consell ciutadà no es reunirà abans de Nadal i, després d'aquella trobada, els podemistes hauran d'intercanviar impressions amb les forces a les quals s'han aliat a Catalunya, Galícia i el País Valencià.

El domini del temps és una cosa que els podemistes han après de la CUP en el seu control de les negociacions a Catalunya després del 27-S i mostraran calma davant la precipitació que intueixen al PP i el PSOE.

Notícies relacionades

El pactòmetre: ¿qui podria governar amb qui?

Ciutadans vol un govern en minoria del PP

Pablo Iglesias va avançar que iniciarà una ronda de contactes amb els líders dels partits que hagin obtingut representació parlamentària després de les seves reunions orgàniques i va assegurar que encara no ha parlat amb cap d'ells. En tot moment es va negar a definir-les com a converses d'investidura. "No és el moment de parlar d'investidures ni de línies vermelles", va assenyalar, i va insistir a dir que "és el moment dels estadistes, no dels trilers". 

EL FULL DE RUTA

Sobre la taula de negociació, Podem situarà les cinc reformes constitucionals que planteja, inclòs el referèndum. En la seva compareixença va evaporar l'ambigüitat que va deixar en l'aire durant la nit electoral. Va evitar l'expressió "línies vermelles", que tant detesta, i va preferir anomenar les seves propostes "full de ruta". "Aquests eixos no són una proposta de màxims. Responen a consensos que ja existeixen i són l'única via per mantenir la unitat del nostre país", va assegurar, en un discurs on va enterrar les seves formes aspres. Qui sap fins quan.