Es busca un president per a Espanya

Les urnes han parlat. Encara que ara toca esforçar-se durant setmanes a traduir el missatge que han pretès llançar als polítics espanyols. Hi ha resultat i una crida desesperada a la ‘pactocràcia’, després de quatre anys de corró, tensions polítiques i territorials i multitud de reformes anticrisi per la via del decret. Hi ha també un guanyador de les últimes eleccions generals, el popular Mariano Rajoy. Menys obvi és que aquest mateix nom sigui el del president del Govern de l'onzena legislatura a Espanya. A saber: el PP ha aconseguit 123 escons, llunyíssim dels 186 diputats de fa quatre anys i massa distant dels 176 seients al Congrés que marquen la majoria absoluta. A més, s'han complert els negres auguris que veterans conservadors feien l'última setmana. “¡Que no sumem!”, emfatitzava algun d'ells a aquest diari, fa només uns dies, quan amb la calculadora a la mà comprovava que PP i Ciutadans no reunien prou vots per garantir la governabilitat, segons els ‘trackings’ d'últim minut.

Així ha sigut. Si als 122 escons de Rajoy s'hi afegeixen els 40 d'Albert Rivera, el resultat es queda en 162 diputats. D'entrada, no són suficients per investir el candidat a la reelecció en primera volta, en què es requereix majoria total. Per a un segon intent, n'hi hauria prou llavors que els sís per recolzar el cap dels populars superés per un vot els nos. Encara que Ciutadans avalés Rajoy, es dóna per fet (excepte canvis de criteri en pro de la ràpida estabilitat) que el PSOE i Podem, que reuneixen 159 escons, s'oposarien que els conservadors repetissin en el poder. La tesi també és aplicable a Izquierda Unida, que aguanta al Parlament amb dos escons. 

I resulta inimaginable que, amb la que ha caigut, els independentistes catalans (17 diputats entre ERC, amb 9, i Democràcia i Llibertat, amb 8), posin alfombra vermella a la Moncloa a un polític popular.

EL FANTASMA DE LA 'GRAN COALICIÓ'

El socialista Pedro Sánchez es converteix en segon en el pòdium electoral en vots i escons. Tan cert és que aquest secretari general portarà a l'esquena haver obtingut el pitjor resultat en democràcia del seu partit en uns comicis legislatius com que amb els seus 90 diputats (un bon grapat seran andalusos i extremenys, ja que el resultat d'aquestes organitzacions destaca) podria optar a la presidència en cas que Rajoy fracassi en el seu intent. 

És una opció. El líder del PSOE no s'ha volgut comprometre a res en la seva primera intervenció pública després de conèixer el resultat. S'ha limitat a reconèixer que el guanyador de la nit era el PP i que, per això, li corresponia la iniciativa d'intentar la investidura. “A partir d'aquí, agraeixo de cor als votants socialistes el seu suport. Hem fet història, hem fet present i el futur és el nostre”. La frase, tan enrevessada com enigmàtica, deixa oberta totes les possibilitats sense decantar-se per cap.

En tot cas és més que previsible que el primer ‘toc toc’ que se senti a les portes de la seu del carrer Ferraz sigui del mateix Rajoy sol·licitant a Sánchez, com a poc, una abstenció. “Jo intentaré formar govern”, ha advertit des del balcó de la seu popular el guanyador. Tampoc és descartable que les pròximes setmanes als socialistes els ploguin les pressions des d'Europa i els mercats per facilitar una ‘gran coalició’, a l'estil alemany. En principi, el PSOE es diu tancat a una aliança amb els populars. En les pròximes hores --segurament després de la reunió de Sánchez amb els seus--, se sabrà si aquesta negativa inclou també abstenir-se en una investidura, i si, anant més enllà, s'intenta governar.

¿ELECCIONS ANTICIPADES?

Notícies relacionades

Eleccions generals 2015: L'endemà, en directe

Ciutadans vol un govern en minoria del PP

Perquè aquesta tesi sigui realista, seria crucial un cop de mà de Podem, IU i altres força polítiques. Sánchez també hauria de comptar, si s'atrevís a intentar-ho, amb la complicitat d'independentistes i/o nacionalistes. Tot un sudoku a resoldre. Sánchez tindria a favor que els socialistes han teixit els últims anys fins a sis pactes amb gairebé totes les forces de l'oposició per, en cas que donessin els números, derogar les lleis més polèmiques del PP, entre altres la d'educació. Pràcticament un manual d'intencions que ja està elaborat. En contra, les exigències que es podria trobar sobre la taula per ser investit, que poden ser de difícil digestió per al socialisme.

Pablo Iglesias, des de Podem, no ha aconseguit la “remuntada”.  Però els seus 69 escons constitueixen un resultat més que digne i en la seva mà estarà que hi hagi un president d'esquerres, si es donés el cas. De moment, ja ha remarcat com a “inajornable i indispensable” per seure a discutir que es garanteixi una reforma de la llei electoral, una altra de la Constitució i l'impuls d'una moció de confiança ciutadana perquè, en dos anys, examini l'Executiu. Si entre els uns i els altres no són capaços de quadrar el cercle, les eleccions anticipades prendran protagonisme. De temps per reflexionar n'hi ha. I fins hi ha els pressupostos fets.