EL VEREDICTE DE LES URNES

Rajoy i Sánchez es reuneixen a la Moncloa per intercanviar criteris sobre la investidura

El líder dels socialistes arriba a la cita amb l'aval del PSOE andalús per dir "no" a la reelecció de l'aspirant del PP

El president en funcions té poc marge per negociar amb un Parlament fragmentat on l'oposició pot imposar la seva majoria

lpedragosa31781738 madrid 10 11 2015   politica el presidente del gob151222231031

lpedragosa31781738 madrid 10 11 2015 politica el presidente del gob151222231031

2
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

El president del Govern en funcions i aspirant a la reelecció, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, es reuneixen aquest dimecres a la Moncloa, al migdia, per intercanviar criteris sobre la investidura del pròxim president. La reunió és la primera de la ronda de negociacions que es disposa a obrir Rajoy --el guanyador de les eleccions generals del 20-D, amb 123 escons--, per tal d'aconseguir que els socialistes canviïn d'opinió i com a mínim s'abstinguin perquè el PP repeteixi en el poder.

Es dóna la circumstància que Rajoy no aconseguirà ser investit a la primera en cap cas, ja que perquè així fos necessitaria majoria absoluta. Això justifica la intenció que té d'obrir una ronda de converses perquè els socialistes, amb 90 parlamentaris, no s'hi oposin i Ciutadans, amb 40 diputats, es desplacin des de la promesa abstenció al "sí".

Ho té complicat. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, sosté que complirà la seva promesa de no donar suport explícit ni al líder del PP ni al del PSOE perquè ocupin la presidència i que el màxim que cedirà és per no destorbar el tràmit perquè ho intenti el més votat. Sánchez, per la seva banda, va reunir la seva executiva dilluns i, en aquest òrgan, ja es va decidir el "no" a la investidura de qui va vèncer a les urnes. Segons els socialistes, no hi haurà marxa enrere. Tampoc avalaran que l'Executiu el dirigeixi un altre (o una altra) dirigent popular que no sigui Rajoy, si aquest últim decidís fer un pas enrere a favor de la governabilitat.  

¿HI HAURÀ LLISTA D'OFERTES?

La posició que, tret d'una gran sorpresa, defensarà Sánchez davant Rajoy arriba avalada a més per la totpoderosa presidenta dels socialistes andalusos, Susana Díaz, que va confirmar davant els seus parlamentaris que és partidària de donar un "no rotund" a l'encara president del Govern per impedir que repeteixi en el poder. "Hem de votar rotundament 'no' a Rajoy i al PP", va assenyalar la màxima responsable de la Junta. Sembla que no oblida fàcilment que ella va haver de passar el seu calvari per aconseguir ser investida després dels comicis andalusos i que, en aquest tràngol, els populars li van girar l'esquena.

Com li passa a Díaz --que tampoc accepta que Sánchez sigui president amb el suport de Pablo Iglesias--, la direcció del PSOE també creu que té comptes pendents amb un Rajoy que es va dedicar a "filtrar" suposats sondejos interns, segons diuen, per col·locar Sánchez darrere de Podem i desactivar el discurs que cada vot a la seva candidatura era vot útil per apartar la dreta del govern. En això i en l'historial dels conservadors en l'última legislatura es basen per negar els mínims al president del Govern en funcions. 

Notícies relacionades

Encara s'ha de comprovar què ofereix Rajoy a Sánchez per buscar complicitat. Tampoc això és senzill. ¿Què es pot oferir? Els socialistes, encara liderant l'oposició, tenen pràcticament garantida la presidència del Congrés, per exemple, ja que el sistema de votació que dicta el reglament de la Cambra afavoreix, si no hi ha majoria absolutes, el grup majoritari que més simpaties tingui entre la resta de grups. No sembla que sigui el PP.

A més, l'oposició en conjunt tindrà força a la Mesa i a n l'hemicicle per forçar l'obertura d'una ponència sobre reforma constitucional, un altre dels anhels dels socialistes De moment, Rajoy només ha dit que vol pactes per garantir "certeses" sobre la unitat d'Espanya, l'estabilitat econòmica i garantia de drets socials i el consens en política exterior. A veure en què es concreta.