El Rei reclama voluntat d'entesa davant la crisi amb Catalunya i el 20-D

«Desitjaria que la voluntat d’entesa i l’esperit fraternal, tan propi aquests dies, estiguin sempre molt presents en la nostra convivència», va manifestar el Rei en un missatge tan nadalenc com polític, tenint en compte que arriba en un moment en què ni Catalunya ni Espanya tenen president per a la pròxima legislatura i la possibilitat de repetició d’eleccions és sobre la taula. En els dos casos. A això s’hi suma l’amenaça de «desconnexió» que els independentistes catalans situen entre els seus plans immediats, tot i que de moment guardi repòs.

    «És més necessari que mai reconèixer-nos en tot el que ens uneix. És necessari valorar el que hem construït junts al llarg dels anys amb molts i grans sacrificis, també amb generositat i enorme entrega. És necessari exalçar tot el que som, el que ens fa ser i sentir-nos espanyols», va emfatitzar Felip VI en un discurs gravat amb tota la intenció al Saló del Tron del Palau Reial i no a la Zarzuela.

    Òbviament es pretén promoure el caràcter institucional i professional de la Corona (les fotografies amb la reina Letizia i les seves filles es van veure després del missatge, però no durant l’emissió) en una conjuntura convulsa. I, de passada, subratllar els llaços «històrics» que uneixen els espanyols: «Aquest palau [al·ludint al Reial] és un símbol de la nostra història obert a tots els ciutadans que desitgen conèixer i comprendre millor el nostre passat […] i aquesta història, sens dubte, l’hem de conèixer i recordar, perquè ajuda a entendre el present i orientar el nostre futur, i permet apreciar millor els nostres encerts i errors».

    Amb vestit blau marí i la bandera espanyola com a acompanyant, Felip VI va afirmar que Espanya és «una gran nació» definida per una cultura que ha traspassat temps i fronteres. «També és un gran Estat […] que reconeix la nostra diversitat en l’autogovern de les nostres nacionalitats i regions; i que té en el respecte a la voluntat democràtica de tots els espanyols, expressada a través de la llei», va proclamar. Això justifica, al seu entendre, l’orgull «molt legítim» de ser i sentir-se espanyol, així com la responsabilitat dels que com ell protagonitzen l’actualitat per fer «honor» al «gran llegat» que han d’administrar, mentre enforteixen «la cohesió nacional».

PLURALITAT I ORDRE CONSTITUCIONAL / «Ara, el que ens ha d’importar a tots és en primer lloc Espanya i l’interès general dels espanyols», va emfatitzar just abans d’analitzar el que va succeir el 20 de desembre: la pluralitat política expressada a les urnes aporta, al seu entendre, «sensibilitats, visions i perspectives diferents», a més a més de comportar una forma d’exercir la política basada «en el diàleg, la concertació i el compromís», i que té com a finalitat adoptar «les millors decisions». El Rei va voler recordar que després de l’obligat «debat» entre partits d’aquests dies, tocarà ubicar a les Corts la discussió i decisió sobre els assumptes «essencials» de la vida nacional. I va reclamar «esforços» per no dilapidar l’herència política de les últimes dècades mentre es fa front «amb rectitud» a les noves exigències ciutadanes.

Notícies relacionades

El discurs del Rei, al quiosc

Iglesias comparteix amb el Rei que Espanya és "diversa i plural" però troba a faltar parlar d'"atur i desigualtat"

    Pel que fa a Catalunya, el rei Felip VI va voler recalcar els vocables «entesa», «convivència», «concòrdia en democràcia» i «llibertat», advertint que això és el que es defensa des de l’Estat quan s’exigeix respecte a l’ordre constitucional, referint-se de forma implícita a la recent resolució aprovada pel Parlament català i frenada des del Tribunal Constitucional. «La ruptura de la llei, la imposició d’una idea o d’un projecte d’uns sobre la voluntat dels altres espanyols només ens ha conduït en la nostra història a la decadència, l’empobriment i l’aïllament», va avisar.

    «Vull reiterar un missatge de serenitat, tranquil·litat i confiança en la unitat i continuïtat d’Espanya, un missatge de seguretat en la primacia i defensa de la nostra Constitució», va afirmar el monarca, que va apostar per la reflexió «serena» i el contrast «sincer i lleial» d’opinions en pro del millor «esperit constitucional». Per últim, el rei va reclamar com a «prioritat» la millora de l’economia, especialment per a la gent jove; que s’enforteixin els serveis públics essencials; que es continuï apostant per la unitat a Europa per poder fer front al terrorisme, la crisi de refugiats  i també al canvi climàtic.