La CUP decideix aquest diumenge: o Mas o març

De tots els moments inesborrables que el procés sobiranista ha imprès en la retina dels soferts que el segueixen hora a hora, l'assemblea de la CUP d'aquest diumenge ocuparà, sens dubte, un lloc al podi. 3.577 subjectes, militants i simpatitzants d'una força que fins fa tres anys no era parlamentària, i amb votants que rebien als seus cossos més pals que resposta als seus arguments, decidiran si renoven Artur Mas com a president, el líder del partit fins fa no res hegemònic a Catalunya, o si es va a unes eleccions que, amb tota seguretat, posaran un punt i seguit al propi procés. Perquè després de tres mesos de negociacions discontínues, de boniques afirmacions que el que importava era el "què, el com i el quan i no tant el qui" el debat de diumenge se situa exactament on era ja abans de la campanya del 27-S: Mas Sí-Mas No.

En el seu llibre-guia, 'Cop de CUP',  l'avui exdiputat David Fernàndez i l'avui diputat Julià de Jódar, expliquen la diferència entre els dos grans partits que formen part de la força anticapitalista: Endavant i Poble Lliure, la nova marca del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Segons els coautors del llibre, al final de l'últim tripartit, l'MDT defensava la necessitat de "fer el salt cap a una organització nacional més forta" i recollir les restes del naufragi que s'augurava a l'ERC de Joan Puigcercós. Endavant, arrelada en les lluites urbanes, per la seva part, defensava una teoria "gradualista" per la qual primer s'havia de culminar l'expansió municipal. Aquestes dues ànimes són les que s'enfrontaran a Sabadell. Els uns (Poble Lliure, nascuts el 2014), a favor de la investidura. Els altres, Endavant, visceralment en contra.

LA 'CAMPANYA' CUPAIRE

En les últimes setmanes, històrics de l'MDT i de Terra Lliure, organització terrorista extingida als 90, van manifestar el seu suport a investir Mas. Dilluns passat, amb els resultats del 20-D fins i tot calents, Endavant (on figuren els diputats Josep Manel Busqueta i Anna Gabriel) alertava que recolzar Mas suposava deixar entrar el cavall de Troia de Podem a l'electorat de la CUP. Endavant mira Podem pel mateix motiu que Poble Lliure (on es troba un altre diputat, Albert Botrán) no el localitza en el seu camp de visió, perquè comparteixen, els primers, hàbitat metropolità. Els dos partits són els que més han mobilitzat els seus fidels. Qui ho hagi fet millor s'emportarà l'aigua al seu molí. El pronòstic és incert.

Notícies relacionades

Taules entre el 'Sí' i el 'No' a Mas en l'assemblea de la CUP

L''argumentari' de la CUP

I a tot això, ¿què pensa CDC? Potser és casual, però el setge mediàtic sobre la CUP ha sigut, en les hores prèvies a l'assemblea decisiva, inexistent. Res a veure amb #pressingCUP previ als dos primers 'no', els de la investidura. És com si els esforços de comunicació, liderats sempre per Francesc Homs, dins o fora del Govern, s'encaminessin més a traslladar el missatge que la CUP és radical i com qui diu són uns fanàtics anticapitalistes que a ponderar la importància que hi hagi ja un nou president. Un presumpte fanatisme i radicalitat, tot cal dir-ho, que ja devia existir quan el mateix Mas s'abraçava a David Fernàndez.

Fonts de Junts pel Sí afirmen que alguns, no tots, els negociadors o implicats convergents en les converses amb la CUP han actuat, a vegades, més en contra de l'acord que a favor. Cosa que s'ha traslladat a l'opinió pública amb un  "amb aquests no es pot pactar". Més enllà de possibles raons de partit, aquest corrent de pensament pot ser auspiciat, també, per la gairebé seguretat que, fins i tot sent investit, la legislatura de "transició", com la va batejar Raül Romeva aquesta setmana comptarà amb uns alts i baixos que deixaran el Dragon Khan del tripartit en una tracció per a jubilats. Cal recordar que la CUP ja ha dit que, passi el que passi, no entra en la discussió donar estabilitat (vegeu, aprovar pressupostos) al Govern. Tant és així que, fins i tot entre ERC, hi ha qui pensa que si es dóna aquest escenari, millor anar a eleccions.