Els barons del PSOE pressionen per rellevar Sánchez amb urgència

Els dirigents del PSOE (i en això hi ha dos bàndols: la direcció del partit i els barons més importants) interpreten els resultats electorals sota òptiques molt diferents. Es pot intentar pactar amb Podem i altres forces per formar Govern. Ni es pot ni s’ha de buscar una aliança amb Podem i la resta de grups. Els 90 diputats i el 22% de vots aconseguits són un resultat «acceptable», perquè el PSOE, com a segona força, és l’única alternativa als 123 escons del PP. El resultat és «catastròfic». Pedro Sánchez, líder i candidat a la Moncloa, ha de continuar. Pedro Sánchez ha d’anar-se’n.

    «A això últim, en el fons, es redueix tota la discussió», assenyala un influent dirigent socialista no implicat en la batalla. Les parts en conflicte (Sánchez amb el seu nucli dur en un costat i els líders territorials de més pes a l’altre) també subscriuen aquesta tesi, encara que amb diferents èmfasis. 

    Al secretari general se l’ha donat per amortitzat diverses vegades des que va agafar el comandament, però ara la situació és especialment tensa. En un clima de desconfiança, Sánchez va citar ahir tots els líders territorials per intentar consensuar la política de pactes que aprovarà el comitè federal avui. Però els barons no es queden aquí. Tots els presidents autonòmics socialistes tret de la balear Francina Armengol volen que el PSOE celebri el seu congrés com més abans millor, com a màxim al febrer, per rellevar Sánchez i anar amb un altre candidat a la previsible repetició d’eleccions.

    

DISTANCIAMENT / El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja va plantejar fa uns dies la conveniència de canviar de candidat si hi ha nous comicis. La seva homòloga a Andalusia, Susana Díaz, cap a qui de nou es dirigeixen totes les mirades de cara al probable relleu, ha tornat a exterioritzar la seva desconfiança en el secretari general. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, té posicions semblants. Es tracta de tres barons que es van desvincular de Sánchez fa temps, però el distanciament també ha arribat a dos mandataris que fins ara el defensaven: l’extremeny Guillermo Fernández Vara i l’asturià Javier Fer­nández.

    El secretari general, mentrestant, no s’ha quedat quiet. El primer que va fer l’endemà de les eleccions, durant l’executiva, va ser anunciar que el congrés del PSOE, previst per al febrer, s’endarreriria fins a la primavera, sense més concreció, i que ell buscaria la reelecció. El missatge va provocar un enorme malestar en moltes federacions. No només per la imatge de tancament orgànic que va traslladar el partit en un moment de tanta incertesa política, sinó també perquè consideren que a Sánchez se li ha acabat el seu temps. Volen el congrés com més aviat millor.

    

EL FUTUR DE DÍAZ / L’encara líder compta, entre altres, amb el suport dels líders del PSC i del socialisme madrileny, Miquel Iceta i Sara Hernández, però la balança orgànica està del costat de Díaz i els barons crítics. Són ells els que tenen el poder institu­cional. 

Notícies relacionades

El PSOE manté la segona posició i resisteix davant l'avanç de Podem

Sánchez només negociarà amb Podem si renuncia al referèndum sobiranista

    La cimera de Sánchez i els líders territorials va acabar gairebé a les onze de la nit, i allà es van pactar unes línies generals en què es faculta el líder per a la negociació amb Podem si aquest renuncia al dret d’autodeterminació, però la qüestió resideix en què passarà en el comitè federal d’avui. Si el PSOE es mantindrà en la discussió sobre els pactes, cosa «fictícia» segons un president autonòmic, ja que en el partit es considera gairebé impossible governar gràcies a Podem i l’independentisme, o si entrarà de ple en el futur de Sánchez i els seus possibles relleus. Com sempre en els últims temps, Díaz, que va ser la principal artífex de l’ascens de Sánchez fa més d’un any i mig, és la destinatària de gairebé totes les especulacions sobre els hipotètics substituts.

    Pero Sánchez, juntament amb el seu secretari d’Organització, César Luena, no dóna la batalla per perduda. Considera que ha de tenir una altra oportunitat i insisteix a liderar un «govern progressista», perquè això li permet argumentar que el resultat no és tan dolent. Mai ho ha tingut tan difícil.