La batalla pel poder al Congrés precedirà la guerra per la investidura

Mentre els partits continuen amb les seves converses a diverses bandes per desencallar la legislatura i formar Govern, el 13 de gener es constitueixen les Corts de l'onzena legislatura. Aquell dia es començarà a veure clar qui amarra el poder al Congrés. La fragmentació que han deixat les últimes eleccions generals pot provocar que, per primera vegada en la democràcia, el president de la Cambra baixa no pertanyi al partit més votat. Tant la tercera autoritat de l'Estat com els que conformin la Mesa, que és l'òrgan de govern del Congrés, poden prendre decisions clau en una legislatura excepcional i allunyada, si no és avortada per la repetició dels comicis, del corró parlamentari.

En la brevíssima reunió que van mantenir la setmana passada Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, el líder del PSOE ja va comunicar al president en funcions que lluitarà per tenir la presidència del Congrés. Aquesta advertència ha posat en guàrdia els populars, que han replicat que intentaran arribar a un acord per quedar-se aquesta presidència i que la Mesa, composta per nou membres (el president, quatre vicepresidents i quatre secretaris), sigui tan plural com sigui possible. Els socialistes també han iniciat les negociacions per aconseguir que el màxim nombre de partits es posi del seu costat. A canvi, ofereixen el compromís de reformar el reglament de la Cambra.

Les converses per dirimir qui substituirà Jesús Posada al capdavant del Congrés i la composició de la Mesa van començar dimarts passat. Els portaveus del PSOE, el PP i IU van defensar en aquella primera trobada la necessitat que la pluralitat que ha emanat de les urnes quedi plasmada al Parlament, però tot està per negociar.

VOTACIÓ SECRETA

En el cas que el 13 de gener no s'hagi forjat un acord, els socialistes tenen a priori més opcions que el PP d'aconseguir la presidència, perquè el reglament afavoreix un dels grups amb més escons i que desperti més simpaties. La votació se celebra entre els 350 diputats electes, en sobre tancat i de manera secreta. Si en la primera votació cap candidat obté majoria absoluta, s'efectua una segona ronda entre els dos aspirants més votats, en què només és necessària la majoria simple.

En aquest cas, si s'enfrontés un diputat proposat pel PP i un altre pel PSOE, sembla més senzill que Podem i els nacionalistes confiïn en un aspirant socialista. Ciutadans, mentrestant, es va reunir amb el PP dijous i considera que "seria molt bo per a la regeneració que el president del Congrés fos algú d'un color polític diferent del del Govern".

Però tot està obert i no es descarta que la presidència acabi en mans de un grup menor, després d'algun tipus d'acord amb algun dels majoritaris. En aquest context, els populars tenen moltes paperetes de perdre també la majoria a la Mesa. Fonts del PP admeten que podrien passar dels cinc càrrecs actuals a dos.

El comandament a la Cambra baixa és transcendental en l'ordenació dels debats i el bloqueig o la tramitació de les iniciatives dels grups. El PP, per exemple, va vetar la legislatura passada més de 70 compareixences de Rajoy, per evitar-li haver de donar explicacions pel ‘cas Bárcenas’, però també per assumptes d'actualitat com el rescat bancari i la crisi de l'Ebola.

PODEM, ¿QUANTS GRUPS?

Notícies relacionades

Es busca un president per a Espanya

Sánchez intentarà impulsar un Govern progressista amb Podem

Una de les primeres decisions a què s'enfrontarà la futura Mesa és si accepta que Podem conformi diversos grups parlamentaris, per donar veu pròpia a les forces territorials amb les quals ha concorregut en coalició (En Comú Podem a Catalunya, En Marea en Galícia i És el Moment a València), amb qui es va comprometre a defensar que tinguin una representació autònoma. Els satèl·lits de Podem han aconseguit els requisits formals que estableix el reglament del Congrés (cinc diputats i el 15% del vot en les circumscripcions on s'han presentat), però depèn de la discrecionalitat de la Mesa, que ha de decidir si es consideren o no el mateix partit, i en aquest cas no podrien tenir grup separat.

La majoria dels partits no comparteixen que els podemistes tinguin diversos grups i, per tant, més possibilitats d'interpel·lar al Govern, presentar iniciatives o intervenir en les sessions, però la negociació encara no ha començat. En aquesta lluita, Alberto Garzón plantejarà la seva pròpia batalla. El candidat d'Unitat Popular mirarà d'aconseguir un grup propi i no anar a parar al Mixt, malgrat que només disposa de dos escons. Una de les cartes que podria jugar és sol·licitar als diputats d'IU que es van aliar amb Podem a Galícia i Catalunya que no sumin per a En Marea ni En Comú Podem i tornin al seu partit d'origen. La negociació és complexa.