Mas es nega a fer un pas enrere perquè seria "carregar-se el procés"

Si jo no sóc president, el procés sobiranista se'n va en orris. Així de segur de si mateix s'ha mostrat Artur Mas en la resposta a la pregunta de si estaria disposat, com ha demanat la CUPCUP i fins i tot algun dirigent d'ERCERC, a fer un pas enrere, o al costat, com a candidat, per facilitar un acord independentista in extremis. Era l'únic interrogant que quedava per dilucidar en el fracàs de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, que aboquen a unes eleccions tret d'un gest del líder convergent o alguna sorpresa majúscula.

I la resposta no és només que no, que Mas no se'n va, sinó que fer-ho seria, segons ell, deixar tocat de mort l'anomenat procés sobiranista perquè se n'estaria restant, excloent i apartant una part. I per dignitat: "La presidència de la Generalitat no és una subhasta de peix, ha de quedar molt clar". La intervenció d'aquest dimarts del líder de CDC al Palau de la Generalitat, lluny de donar pistes de retirada o oferir algun gest audaç d'última hora, s'ha convertit en el primer acte de la precampanya electoral dels nous comicis. Comicis que tindran lloc previsiblement el 6 de març a l'esgotar-se diumenge a la nit el termini de negociació.

"Als que utilitzen el veto se'ls ha de dir prou, per aquí no passarem, perquè el procés se'n va en orris"

ERC DEMANA GESTOS

El mateix Mas ha admès en el seu relat dels fets que, segons el seu parer, al final la CUP havia quedat convençuda de gairebé tot excepte del candidat a president. Però no és només que la CUP hagi deixat més o menys clar aquest extrem (la diputada Anna Gabriel ha suggerit clarament que amb Oriol Junqueras o Raül Romeva al capdavant el pacte seria un fet), sinó també que altres com el republicà Joan Tardà o l'agrupació d'ERC de Sant Cugat ho han demanat públicament i fins i tot el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha sigut gairebé explícit reclamant a tothom que faci un esforç final per trobar un pacte en l'últim segon. Mas s'ha escudat en el tancament de files que minuts abans de la seva intervenció ha portat a terme Junts pel Sí en defensa de la candidatura de Mas i de no fer noves propostes a la CUP.

Molt diferent, molt, és l'actitud de Junqueras --exigent amb les dues parts negociadores i obert encara a l'acord-- respecte a la de Mas, que s'ha dedicat a exercitar una tàctica molt mal dissimulada: buscar una última carta basada a furgar en la divisió de la CUP per aconseguir qui sap si dos vots díscols de diputats anticapitalistes.

En tot cas, l'estratègia no ha sigut gens subtil, perquè la roda de premsa del president ha sigut un exercici d'agressivitat política contra la formació independentista d'esquerres, a la qual fins avui es considerava un possible company de viatge no només d'investidura, sinó també de navegació cap a la independència, i a la qual aquest dimarts Mas ha dedicat tots els mals haguts i per haver: falta de “sentit de país”, immobilisme, veto, incapacitat d'“entendre  res”, voluntat de destrucció de l'adversari i una ideologia que el líder de CDC ha definit amb els curiosos epítets d'“hiperrevolució de les superesquerres”. Un espai al qual ha situat en un racó de l'escena, gairebé el racó de pensar. A prop de l'infern, minoritaris i inoperants incapaços d'assumir responsabilitats.

Mas, en canvi, ha elogiat l'actitud del dimitit Antonio Baños Antonio Baños i de l'equip de David Fernàndez. I l'única autocrítica que ha ofert el president en funcions no ha sigut sinó un nou dard: haver cregut que la CUP acabaria cedint.

"Per no carregar-nos el procés s'ha de tenir una mentalitat de suma; si la meitat de la CUP acaba imposant la seva llei, estic preparat per firmar la convocatòria d'eleccions"

Notícies relacionades

Rajoy no veu "cap altra sortida" que la celebració a Catalunya d'unes altres eleccions

L'ANC s'alinea amb ERC i demana als diputats independentistes que segueixin negociant

De la declaració que va proclamar la desconnexió amb Espanyadesconnexió, menyspreada en el si mateix del Govern, Mas s'ha limitat a admetre que hauria sigut millor aprovar aquest polèmic” text després de la investidura. Res més a l'horitzó de l'autocrítica d'un llarg i tortuós procés negociador en què s'ha passat de les bones paraules a la CUP a una desqualificació tan rotunda que fins i tot el republicà Oriol Amorós admetia a Twitter no compartir el to del líder convergent.

FUTUR BORRÓS

Del futur immediat, una vegada convocades eleccions dilluns que ve, poques pistes. Mas promet aplicar, encara en funcions, el pla de xoc social que va prometre a la CUP. I políticament es parapeta en la tesi que és bo sumar, així que assumeix que intentarà (com va dir aquest dilluns CDC) reeditar Junts pel Sí.