El socialista Patxi López guanya punts per presidir el Congrés

Ningú ha pronunciat el seu nom públicament però, després dels primers contactes entre els partits al Congrés, comença a agafar força la figura de l''exlehendakari' Patxi López com a pròxim president de la Cambra baixa. Fonts socialistes suggereixen que pot ser una aposta viable per al càrrec pel consens que el seu perfil sembla suscitar entre algunes forces polítiques que ja han iniciat el diàleg i resulten determinants per aprovar aquesta presidència.

Les negociacions són complexes i no hi ha res segellat, però fins dimecres que ve, quan una legislatura d'incert recorregut es posi en marxa, els socialistes tenen marge per intentar recollir suports. ¿Qui estarien disposats que Patxi López fos el president del Congrés?

Obertament cap grup ho reivindica però 'sotto voce' s'infereixen respostes afirmatives. Per descomptat, no del PP, que ja ha anunciat que proposarà candidat propi. No obstant, existeixen possibilitats amb la suma d'altres forces. El líder de Ciutadans va anunciar aquest dijous que el seu grup recolzarà un president de la Cambra de diferent color polític que el cap del Govern. Albert Rivera va abundar en la necessitat d'un “acord ampli” perquè el poder legislatiu estigui separat de l'executiu i, encara que no va arribar a pronunciar cap nom, va reclamar que el president sigui un “estadista no sectari, amb capacitat de diàleg”. 

Aquestes premisses podrien arribar a encaixar amb la proposta dels socialistes i, a més, fonts de Ciutadans apunten que amb aquest suport aconseguirien desmarcar-se del binomi PP-C’s que els populars semblen entossudits a construir i del qual Rivera fuig per no diluir-se.

En una tessitura similar es manifesta el líder de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, que va anunciar, després de presentar les seves credencials com a diputat al Parlament, que el seu grup està disposat a participar en un canvi de color polític a la Mesa del Congrés, cosa que va ser interpretada com un molt possible suport a una presidència socialista.

LA ROCA DE PODEM

Més enllà de les esperances factibles, els suports a una presidència socialista del Congrés tenen condicions que contribueixen a enredar encara més una madeixa de pactes ja de per si laberíntica. 

La línia vermella de Ciutadans és que Podem no aconsegueixi articular-se a través de quatre grups autònoms, com pretén el partit de Pablo Iglesias. Es tracta del nus més difícil de desfer per aconseguir un acord que permetés a Patxi López presidir la Cambra. Els mateixos socialistes són reticents a atorgar aquesta prebenda als podemistes, ja que multiplicaria per quatre el pressupost, els temps d'intervenció i la representació en les comissions, a més de la visibilitat extra que guanyaria el partit lila amb aquest desplegament.

Per Podem és “fonamental” aconseguir que cada una de les seves aliances --Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana-- es constitueixi com a grup independent, una espècie de satèl·lits que gravitarien al voltant del nucli estatal. Consideren que el resultat de les urnes el 20-D demostra la plurinacionalitat i que aquest concepte ha d'entrar en el funcionament del Congrés. La direcció admet que no serà fàcil aconseguir-ho, però el reclamaran fins al final, no només per convicció, sinó perquè a més aquesta reivindicació està compromesa en els pactes firmats amb les seves aliances territorials.

La possibilitat més tangible seria que es poguessin acostar posicions amb alguna fórmula alternativa, com que els grups tinguessin veu pròpia en iniciatives parlamentàries relatives als seus territoris, però res està acceptat encara. Els representants de PSOE i Podem van quedar aquest dijous que traslladarien les possibilitats ofertes per l'altra part a les seves respectives direccions perquè siguin avaluades i per mirar d'arribar a un consens abans de dimecres. Oficialment, els contactes es reprendran dilluns.

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT, GRUP PROPI

Atenent al reglament del Congrés, Podem compleix, per tenir grups independents, dos requisits objectivables: un mínim de 5 diputats i el 15% del vot a la circumscripció a la qual s'han presentat. Dependrà de l'elasticitat de la Mesa acceptar una tercera condició, molt menys explícita: considerar que En Comú Podem, En Marea i És el Moment s'han enfrontat a Podem en les eleccions.

El cas de Democràcia i Llibertat, també haurà de ser valorat per la Mesa. A la circumscripció de Barcelona, el partit encapçalat per Francesc Homs no arriba al requisit del 15% del vot, de manera que, seguint el reglament de forma estricta, no li seria possible tenir grup propi i s'hauria d'integrar al Mixt. Fonts de la coalició, no obstant, es mostren optimistes i, després de les negociacions al Congrés, donen per fet que els òrgans de la Cambra aplicaran la normativa d'una manera laxa perquè puguin disposar de veu autònoma. 

FIGURA CLAU

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

La rellevància de la presidència del Congrés augmenta en aquesta ocasió per l'enigmàtic futur que depara a la legislatura i per les elevades probabilitats que cap candidat aconsegueixi ser investit president. Mariano Rajoy ja ha advertit que intentarà formar Govern, apel·lant a una gran coalició --PP, PSOE, Ciutadans-- que sembla allunyar-se a mesura que s'acosta la possibilitat d'eleccions a Catalunya. Davant aquesta tessitura i amb Pedro Sánchez pressionat pels barons socialistes perquè no pacti amb Podem, la possibilitat de repetir comicis generals també augmenta, encara que el líder socialista segueix albergant la intenció de formar un Govern d'esquerres.

En aquest context d'incertesa, és primordial el paper del president de la Cambra. La Constitució estableix en els seus articles 64 i 99 que tant la proposta i el nomenament del president del Govern al Rei, com la dissolució de les cambres --si en els dos mesos següents a la primera votació d'investidura cap candidat obté la confiança dels grups-- han de ser ratificades pel president del Congrés. El màxim representant de les Corts, doncs, és formalment qui inicia un procés per a noves eleccions. Fins al moment, un paper oficial i simbòlic, però tenint en compte el desassossec, potser també un estret marge de maniobra.