Mas cedeix la presidència a canvi de sotmetre la CUP

Artur Mas Gavarró, a punt de fer 60 anys, amb una llarguíssima trajectòria política a CDC, en els governs de Jordi Pujol, a l’oposició municipal a Barcelona, cinc vegades candidat (i guanyador) de les eleccions catalanes i president des de fa un lustre, deixarà de ser cap del Govern. El procés sobiranista, que fins fa escasses hores semblava abocat a una catarsi electoral de conseqüències imprevisibles, ha fet un nou gir d’última hora. Mas cedeix pas al convergent Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i aconsegueix a canvi una adhesió humiliant de la CUP al projecte de Junts pel Sí en la legislatura que aquest diumenge s’iniciarà, a escasses hores del xiulet final que hauria provocat les noves eleccions, després de tres mesos de llarguíssimes i tortuoses negociacions en el si del sobiranisme.

    La decisió de Mas és d’una transcendència extrema, tenint en compte que dins i fora de Catalunya la seva figura ha simbolitzat en bona mesura l’anomenat procés. Però, segons va avisar ell mateix (en tercera persona) en una compareixença d’autoafirmació, «Mas no es retira de la política, però fa un pas al costat en la presidència perquè l’acord és raonable en termes de salvar el procés polític».

CESSIÓ DE LA CUP / Els mateixos arguments que el portaven a no cedir fins divendres, perquè fer-ho era carregar-se el procés –perquè els «ultrarevolucionaris de la superesquerra» imposarien el seu veto, va dir–, van servir per justificar la decisió oposada. Però, sobretot, la base argumental és la cessió de la CUP, que es compromet per escrit a no votar en contra de Junts pel Sí en res que tingui a veure amb el sobiranisme, que fa una severa autocrítica i, a més a més, renovarà part del seu grup parlamentari.

    A canvi, els anticapitalistes han aconseguit el cap que sempre havien exigit, el de Mas, a qui acusen de ser un tap per a l’avanç sobiranista, perquè la seva imatge està associada a corrupció i retallades socials. L’ha aconseguit in extremis. 

    ¿Per què cedeix Mas? Hi conflueixen diverses raons polítiques i personals. Les polítiques, tal com va expressar el mateix president, tenen a veure amb el fet que unes noves eleccions abocaven al «caos». A CDC i al Govern s’admet que, pel partit, concórrer a les urnes en solitari al març era arriscar-se a una possible derrota, tenint en compte que CDC no passa pel seu millor moment. Una prova d’això és que Mas va explicar que es dedicarà ara a renovar l’espai polític del seu partit, que està  «una mica debilitat».

CONSELLS DE L’ENTORN / Un altre motiu per a la decisió final són els consells que el seu mateix entorn i les entitats sobiranistes li han donat en les últimes hores en aquest sentit. En la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí de dijous passat, alguns diputats de la coalició l’hi van proposar directament.

    Cal afegir a això que Mas, a canvi de fer un pas al costat, es desdiu de la promesa de retirar-se de la política al cap de 18 mesos. Es guarda la carta de tornar a disputar la presidència «segons com vagin les coses a Catalunya».

    Finalment, no és menyspreable el factor humà. La dona de Mas, Helena Rakosnik, era a primera fila al Palau de la Generalitat escoltant com el dirigent nacionalista admetia una vegada més que a nivell familiar i personal no li faltaven motius per trobar més «tranquil·litat» a partir d’ara. 

DONAR LA VOLTA A LA TRUITA / L’explicació de Mas sobre la seva decisió va tenir també arguments per a la polèmica: «Allò que no ens van donar les urnes s’ha corregit a través de la negociació». És a dir, que a falta d’una majoria suficient, s’ha doblegat l’esquena de la CUP («L’acord dóna la volta a la truita», va proclamar Artur Mas amb un indissimulat orgull davant dels seus adversaris anticapitalistes) perquè dos dels seus diputats s’integrin pràcticament a les files de Junts pel Sí.

    La de Mas va ser una compareixença d’autoafirmació. Va dir que havia procurat sempre en la seva carrera fer «el bé» i que el que deia i feia fossin coincidents. Tocava reivindicar-se. Va sortir a la plaça de Sant Jaume, on va rebre mostres de suport. I va entrar a la seu del seu partit entre aplaudiments emocionats de dirigents de l’executiva, que va tenir lloc d’urgència després de l’anunci i amb totes les decisions i acords ja presos.

MISSATGE D’ELOGI A TWITTER / El que aquest diumenge serà nou president, Carles Puigdemont, va dedicar el seu primer tuit a elogiar Artur Mas i el procés: «Tenim un projecte en marxa, ben orientat i sòlid. Tots hi som cridats, tots ens fem falta. Gràcies, president, per liderar i per perseverar».

    També ERC i les entitats sobiranistes van mostrar la seva satisfacció pel resultat final de l’acord. A CDC hi havia sensació de satisfacció, si bé algun dirigent no amagava, en privat, la seva estupefacció i fins i tot el seu rebuig al sacrifici personal de Mas.

Notícies relacionades

Text íntegre de l'acord d'investidura entre Junts pel Sí i la CUP

L'oposició s'acarnissa amb Mas i la CUP

    Mentrestant, el procés sobiranista dóna una nova mostra de la seva extraordinària mala salut de ferro. La política catalana ofereix guions insòlits. Per a un altre moment quedarà l’autocrítica. Ahir només la CUP es va fustigar amb intensitat en el text de l’acord. CDC, per la seva part, perd el seu líder carismàtic dins de l’Executiu.

    Només ERC emergeix sense ferides en aquest nou escenari que, a més, li proporcionarà la vicepresidència del Govern, per a Oriol Junqueras, i el control de tota l’àrea econòmica. Perquè el pacte subscrit el mes de juliol passat entre CDC i ERC per repartir-se el Govern al 60%-40% i cedir als republicans el número dos del Govern manté ara tota la seva vigència.