'Puigdi' arriba al tron

Fa uns dies, Carles Puigdemont Casamajor celebrava el seu 53 aniversari sense sospitar la jugada que el capritx del destí i els pactes d'última hora estaven a punt de firmar. I segurament menjava torrons i 'capricis' (unes galetes típiques de la comarca) elaborats a la Pastisseria Puigdemont, d'Amer, el poble on va néixer i on va treballar, en la seva adolescència, a l'obrador de la família.  Després, ja a Girona, va exercir com a periodista, la seva verdadera vocació, i va compaginar la redacció de 'Punt-Diari' (del qual va arribar ser redactor en cap) amb els estudis de Filologia Catalana, que no va acabar, en part com a conseqüència d'un accident de trànsit que va patir el 1983.

El periodisme ha sigut el seu referent vital. Va fundar l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i la va dirigir fins que va passar a mans públiques i va impulsar la publicació de 'Catalonia Today', avui en l'òrbita de 'Punt-Avui'. Com a periodista, ha tingut dues preocupacions principals: calibrar com era percebuda Catalunya a l'estranger (va publicar 'Cata...què? Catalunya vista per la premsa internacional', el 1994) i incorporar les noves tecnologies als mitjans de comunicació. No en va, 'Puigdi' (conegut així per amics i companys) serà el primer president de la Generalitat  amb compte propi a internet sota l'àlies de @KRLS. Tot plegat, sota un prisma de militància independentista forjada en una família que alguns amics i coneguts qualifiquen com a “ferma”, referint-se a una manera de ser i d'estar en la línia de la més nacionalista. Els inicis de la seva militància es concreten en el suport a la Crida a la Solidaritat, en la fundació de les Joventuts de CDC a les comarques de Girona i en l'organització d'actes de suport als independentistes detinguts en l'operació Garzon el 1992.

No va ser un pes pesant en la política gironina, més enllà de la seva convivència i amistat amb l'ala més independentista dels nacionalistes, a l'entorn de la Llibrería Les Voltes, fins que va ser diputat al Parlament (el 2006), si bé amb anterioritat havia ocupat el càrrec, de designació política, com a director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). Posteriorment, gairebé per casualitat, va ser candidat a l'alcaldia de Girona el 2007, en substitució de l'advocat Carles Mascort, que es va desmarcar per un fosc cas d'amenaces a la seva família. El 2007 va aconseguir un bon resultat però va ser el 2011, a l'aconseguir l'alcaldia fins llavors feu socialista, quan la seva figura va aconseguir més rellevància. En la revàlida com a alcalde, va incorporar a les seves files antics militants del PSC i d'UDC. Com a alcalde s'ha caracteritzat per una política personalista (assumint, per exemple, les responsabilitats de l'àrea de cultura), amb una àmplia dedicació a la projecció turística de la ciutat, aspecte que ha sigut criticat per l'oposició com una política d'aparador. L'accés a la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència, el 2015, ha sigut l'última baula d'una carrera que l'ha portat, de manera sorprenent, fins a la presidència de la Generalitat.

Notícies relacionades

JxSí i la CUP busquen substitut a Mas

Artur Mas: el llegat de cinc anys al capdavant de la Generalitat

Domina l'anglès i el francès, però també el romanès, pels seus contactes amb periodistes i polítics del país (i d'altres països de l'Europa de l'est), a més d'estar casat amb una dona romanesa, Marcela Topor, amb qui té dos fills. Puigdemont, que utilitza amb freqüència la “Girocleta”, les bicicletes públiques de la ciutat, és una persona discreta i amb una acusada personalitat, potser forjada en els seus dies juvenils de reflexió a Poblet. Destaca, potser com a herència de la seva etapa periodística, per un discurs àgil i una oratòria brillant, encara que té fama de no estar especialment predisposat al treball en equip i d'una certa actitud escarpada, en determinats moments.

El jove 'Puigdi' que va arribar a Girona amb el marxamo d'un independentisme a ultrança que no ha canviat al llarg dels anys, va passar a ser el @KRLS del Twitter que prefereix la independència com el menjar, “millor sense additius ni colorants”. Avui, serà, com un 'caprici' del destí, president de la Generalitat. Qui li havia de dir que el rodatge de 'Juego de tronos' seria finalment una premonició.