Una dècada d'escàndol reial

El febrer del 2006, l'objectiu del combatiu diputat socialista al Parlament balear Antonio Diéguez era el llavors president del Govern autonòmic, Jaume Matas. A principis d'aquell any, Diéguez va denunciar en roda de premsa la desmesurada despesa del que ell va anomenar un "acte de cap de setmana sense gaire rellevància". El parlamentari es referia a l'Illes Balears Fòrum, un esdeveniment presentat mesos abans per Matas com un "referent mundial que havia de servir d'embrió per a un observatori permanent de turisme i esport, amb seu a Mallorca".

L'Institut Nóos, que presidia el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, era l'entitat "sense ànim de lucre" encarregada d'organitzar les jornades. Davant els mitjans de comunicació, Diéguez va posar especial interès a carregar les culpes d'aquell malbaratament sobre les espatlles del president Matas, sense mencionar en absolut que l'entitat a la qual la màxima autoritat de Balears havia beneficiat amb més d'un milió d'euros era Nóos, i Urdangarin, el seu president. Els esforços del diputat -que avui presideix el consell consultiu autonòmic- van ser vans, i així que les primeres notícies d'agència van arribar a la seu central del PSOE a Madrid, hi va haver trucades per demanar explicacions.

QUATRE DELICTES

És clar que ni Matas, entusiasta venedor de fum durant els seus anys de gestió, que a partir d'aquest dilluns serà jutjat per prevaricació, malversació, frau i tràfic d'influències, ni Diéguez, un dels seus crítics més durs, podien preveure llavors la repercussió que tot allò assoliria.

Quatre anys més tard, el jutge José Castro va iniciar la instrucció del 'cas Nóos', la vista oral del qual s'inicia aquest dilluns amb el plantejament de les qüestions prèvies. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach i el jutge Castro investigaven el 'cas Palma Arena', instal·lació esportiva amb un cost final que va superar el doble del que estava previst, quan es van topar amb el pagament de més d'un milió d'euros del Govern balear de Matas a l'institut d'Urdangarin i Diego Torres. Més de 70.000 folis en 100 toms és el fruit d'anys d'instrucció del cas. El cunyat del Rei ha declarat en dues ocasions davant el jutge Castro, amb una expectació només superada per la compareixença de la seva dona, la infanta Cristina, el febrer del 2014.

LA TERNA QUE IMPARTIRÀ JUSTÍCIA

Notícies relacionades

Infanta al banc dels acusats

Amb vistes a la presó

El futur de tots ells, inclòs el de la germana del Monarca, queda a partir d'hora en mans de les tres magistrades de la secció primera de l'Audiència Provincial de Balears: Samantha Romero Adán, que en serà la presidenta i ponent; Rocío Martín Hernández i Eleonor Moyá Rosselló. Romero va ingressar en la carrera judicial el 2002 i el seu primer destí va ser el jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Vilanova i la Geltrú; a partir del 2007 va ser magistrada de l'Audiència Provincial de Tarragona i l'abril del 2015 es va incorporar a l'Audiència Provincial de Balears.

Martín substitueix Juan Pedro Yllanes, que havia de presidir el tribunal, però al novembre va ser fitxat per Podem per a la seva candidatura al Congrés per Balears. En la carrera judicial des del 2002, és magistrada de l'Audiència Provincial de Balears des de setembre del 2010. I Moyá va exercir l'advocacia fins al 2010 i va accedir a l'any següent a la carrera judicial. És magistrada de l'Audiència Provincial de Balears des de desembre del 2013 i el seu primer destí va ser al Prat de Llobregat.